El colpidor relat del fill d'una assassinada pel seu maltractador: "No oblidaré la cara d'orgull del meu pare en dir-me que havia matat a la meva mare"

Adrián Fernández afirma que el seu progenitor li va dir pocs minuts després de matar a tirs a Teresa Aladro que "no es penedia" del fet

Senén Fernández, en el moment en el qual li van lliurar l'escopeta perquè recreés el succeït.

Senén Fernández, en el moment en el qual li van lliurar l'escopeta perquè recreés el succeït.

David Montañés

La segona jornada del judici contra Senén Fernández, l'home acusat d'acabar a tirs a Laviana (Astúries) amb la vida de la seva dona, Teresa Aladro, al maig de l'any 2021, va permetre confrontar la versió dels fets de l'acusat amb les percepcions i vivències de la família i amigues de la víctima. L'autor dels mortals trets va insistir que la seva intenció era suïcidar-se si no aconseguia recompondre el seu matrimoni, per la qual cosa, rifle en mà, es va agenollar davant la mare del seu fill i, "en tot moment amb els ulls tancats", va notar que l'escopeta es va disparar de manera accidental: "Mai vaig voler fer-li mal a Tere. Vaig sentir els trets, vaig obrir els ulls i la vaig veure tirada a terra".

En el transcurs de la vista oral que se celebra a l'Audiència Provincial han estat molts els testimonis que aquest dilluns han posat objeccions a la narració de Senén Fernández. La rèplica més contundent va arribar de la boca del seu propi fill, Adrián Fernández Aladro, qui va demanar declarar amb una mampara entre ell i el seu pare, ja que no volia veure-li la cara. El jove, de 23 anys, pateix estrès posttraumàtic després del viscut la terrible nit del 20 de maig de 2021. No va ser impediment perquè respongués a les preguntes del fiscal i advocats amb una enteresa i determinació que van cridar l'atenció. Però més enllà de les formes, el jove va entrar en frontal contradicció amb el que el seu pare sosté que va passar aquella matinada: "Va entrar a la meva habitació i em va dir que havia matat la meva mare, que sabia el que havia fet i que no es penedia". Adrián va anar més lluny i va descriure amb amargor el que va sentir en aquest moment: "Mai oblidaré la cara de satisfacció i orgull que tenia en explicar-m'ho". El jove va reaccionar abalançant-se contra el seu pare en un atac de "ràbia" per, a continuació, sortir disparat cap a la casa en la qual residia la seva mare des que el matrimoni s'havia separat, feia unes setmanes.

El que Adrián Fernández es va trobar a casa de la seva mare va ser dantesc. El jove va ser capaç de descriure'l davant el jurat, no sense deixar entreveure el traumàtic de la situació. "Vaig entrar i el primer que vaig veure va ser un cartutx a terra, al fons vaig veure llum a l'habitació de la meva mare. Vaig veure les seves cames i, en entrar, me la vaig trobar tirada boca avall sobre un gran toll de sang". Durant la seva declaració, va apuntar que la relació dels seus pares feia temps que estava molt deteriorada. "Tenien discussions i en alguna ocasió el meu pare va arribar a empènyer-la. La controlava. No la deixava ni treballar i li feia constant xantatge emocional. Vivíem en un ambient de tensió constant".

El xantatge emocional, segons Adrián Fernández, el motiu pel qual va decidir quedar-se amb el seu pare després de la separació. "Un dia em va dir que si me n'anava a dormir amb la meva mare que se suïcidava i també em va amenaçar de matar el gos. Cada vegada que passava alguna cosa em deia que anava a buscar les armes". El jove va interpretar erròniament que el seu pare era un perill més per a si mateix que per a la seva mare. Per aquest motiu va inutilitzar els dos rifles que el progenitor tenia a casa i que utilitzava per caçar. Al final va emprar per cometre el crim una escopeta que tenia amagada en una cabanya del port Sant Isidre, arma que havia heretat d'un oncle seu mort i que no estava regularitzada.

Adrián Fernández sosté que ell mateix va instar la seva mare perquè abandonés la llar de la família. "Vaig intentar primer que s'anés el meu pare, però no va voler". Després de la separació, Teresa Aladro es va instal·lar en un pis propietat del seu pare, no gaire lluny, sense sortir de Pola de Laviana. "El meu pare no em deixava anar a veure a la meva mare", recalca Adrián Fernández. Com ell, la família i coneguts de la víctima van sostenir que l'acusat "no havia acceptat la ruptura".

Durant la segona jornada del judici van declarar, entre altres, el pare i el germà de la víctima, així com diverses amistats. "Era agressiu, controlador, autoritari i gelós. L'assetjava constantment i ella se sentia atabalada. Hauria d'haver-ho deixat abans, però no volia que s'anés contra el seu fill", va afirmar M. V. G., amiga de la infància de Teresa Aladro. Durant el judici també es va posar de manifest la mala relació que la víctima tenia amb la seva sogra: "La tractava com a una serventa", percebien els més pròxims a la família.

Senén Fernández va esclafir a plorar diverses vegades durant el tibant judici. Ho va acompanyar de posats i gestos de desaprovació cada vegada que ho titllaven de possessiu i controlador. Va insistir que quan va parar el cotxe davant de la casa de la seva dona després de veure llum per la finestra, es dirigia a l'alt de la Collaona per a disparar-se un tir. Era al voltant de les tres de la matinada i havia sortit de casa d'amagat del seu fill, que prèviament li havia impedit sortir, encara que després no es va adonar del nou intent. Afirma que va ser Teresa Aladro qui li va obrir la porta del portal després d'haver estat parlant uns deu minuts per l'intèrfon. En aquest punt, el testimoni també es va trontollar durant la vista oral.

Subscriu-te per seguir llegint