Tenia raó Aíto García Reneses, entrenador del Bàsquet Girona, quan divendres li donava "un percentatge petit" de possibilitats de victòria al seu equip al Buesa Arena. És clar que es pot perdre contra el Cazoo Baskonia, un dels conjunts capdavanters a la classificació i alhora el millor atac de la competició. Però aquest mínim percentatge s'esfuma si es juga com han jugat els gironins aquesta tarda a Vitòria. A les excessives pèrdues (16), se li suma un atac precipitat i sense idees, i una defensa que ha fet aigües i ha donat massa facilitats. Tantes, que els locals han clavat 19 triples, amb un Hommes superlatiu (21 punts). El 95-68 ho explica tot. Una diferència que ja era àmplia al descans (55-23) i que la millora del tercer quart, l'únic bri de llum juntament a les actuacions de Marc Gasol i Fjellerup (16 punts cadascun), no ha servit per minvar. Setena derrota en nou partits, alarmes enceses i l'enfrontament d'aquesta propera setmana contra el Breogán que guanya encara més importància.
En 40 minuts, el Bàsquet Girona no ha tingut mai cap opció. Cap ni una. Tret d'un tercer període digne, amb una defensa més ajustada i per fi certa clarividència de Quino Colom a l'hora de dirigir, l'actuació en línies generals ha sigut desastrosa. A Vitòria, contra un rival que disposa d'excel·lents anotadors, l'equip d'Aíto ha donat massa facilitats, sempre ha corregut al darrere de la pilota i quan l'ha tingut, mai ha apostat per la serenor i la paciència. Al contrari, s'ha aventurat a igualar el ritme del seu adversari, el que l'ha dut al suïcidi.
En un vist i no vist, el Baskonia s'ha col·locat amb un 25-5 al seu favor. Horribles números en atac dels gironins, que han tancat el primer quart amb un alarmant 2 de 8 en triples. Les pèrdues, una constant, s'han enfilat fins a la desena a l'arribar el descans, quan ja es perdia per més de 30 punts de diferència (55-23). Només Fjellerup hi posava cert criteri a l'hora d'atacar. En canvi, tarda per oblidar de Kameron Taylor, precipitat i desesperat, desencertat i superat. Kotsar, des de la línia de tirs lliures, ha situat el màxim avantatge (57-23) abans que, per fi, el Bàsquet Girona es dignés a jugar amb idees, elevant el to defensiu i impedint els llançaments fàcils del seu contrincant. Baskonia ha començat a errar els tirs exteriors i les cistelles a favor han començat a arribar. El parcial ha sigut de 0 a 14. Una mica d'esperança, perquè fins i tot les diferències han baixat dels 20 punts (62-43).
Però aquest equip no té continuïtat i ha tornat a desaparèixer, esborrat del mapa quan els de casa s'hi han posat de nou. Hommes, Thompson i Howard han tornat a trobar cistella per fora, mentre que Enoch hi posava la contundència per dins. Així, impossible. Ningú ja pensava en la remuntada, però és que ni tan sols s'ha pogut aguantar el ritme del tercer període, pel que s'ha tancat el partit amb gairebé un desavantatge de 30 punts. Feinada de por la que té Aíto, que si demana setmana rere setmana que la clau per competir és la millora, avui ha quedat clar que el pas, si s'ha fet, ha sigut cap enrere.
