Tres estrelles il·luminen l'Spar Girona (53-68)

L'equip de Laura Antoja viu d'un segon quart espectacular i continua amb un ple de triomfs a l'Eurocup

Kelsey Mitchell, anotant a cistella.

Kelsey Mitchell, anotant a cistella. / FIBA

GIRONA

Kelsey MitchellMorgan Bertsch i Regan Magarity s'ho van passar pipa, a Eslovàquia. Els va faltar demanar una pilota per a elles soles, perquè l'Spar Girona no va necessitar res més per derrotar amb autoritat el Piestanske Cajky (53-68). Bé, sí, millorar l'actuació defensiva amb la qual va començar el partit l'equip de Laura Antoja, obligada a demanar temps mort a l'equador del primer parcial, perquè no ho veia gens clar, i espantada al tercer, quan les rivals es van apropar més del volgut. L'equip va espavilar i l'actuació del trio d'estrelles gironines no va donar lloc als dubtes: tercera victòria en tres partits a l'Eurocup i líders de grup.

Veient les dades al descans, entre Mitchell, Bertsch i Magarity havien anotat 34 dels 40 punts que duia l'equip. Un parcial de 0-20 va obrir la caixa dels trons, just al segon quart, on les tres jugadores duien 13, 12 i 9 punts, respectivament. Una bogeria que va deixar perplexes les locals, que van passar-se nou minuts sense fer cistella en joc. Tan sols havien anotat un tir lliure abans que James, la millor de les seves, trenqués la sequera. El duel, evidentment, ja no tenia color.

I això va ser perquè, a banda dels tres tenors, Laura Antoja va ser capaç de refer un mal inici col·lectiu. Les facilitats que va donar l'Spar Girona en defensa van ser notòries i l'equip, aferrat al joc interior en els primers minuts, va veure's desbordat pel conjunt eslovac, que es va situar 12-8 als cinc minuts, abans que l'entrenadora catalana cridés a la pausa. El primer pas endavant va ser un parcial de 0-6, amb 2+1 de Magarity i un triple de Mitchell, que va tenir la punteria més enllà dels 6,75 de la qual no disposava Laura Peña, amb un zero de tres.

Del 19-20 del final del primer quart i el 20-20 de l'inici del segon es va passar a l'esmentat 20-40, amb les locals, de genolls, exigint clemència, i Mitchell, Bertsch i Magarity gaudint, amb una rialla. La defensa, entonada, i l'encert, de fantasia, van desencadenar una diferència que tan sols una desfeta catastròfica podia esguerrar.

Desconnexió preocupant

Però esclar, tanta superioritat també pot comportar, inconscientment, el fet d'aixecar el peu de l'accelerador. Un parcial d'11-1 sortint de vestidors va situar un 34-41 que va provocar que l'Spar Girona es mirés el Cajky amb desconfiança. Es repetia la situació del primer quart, i Laura Antoja tornava a reunir a les seves jugadores, incapaces d'entendre res. Peña va relaxar els ànims, per fi, amb el seu primer triple, Canella va anotar dos tirs lliures i Tolo i Magarity no van fallar a prop de cistella (34-50).

La desacceleració de l'Uni, a part de definir que no sempre es pot excel·lir com en el segon període, també cal estudiar-la (arbitratge a part) des de la manca de punts de Bertsch i Magarity després del descans, perquè només Mitchell es va mantenir a to. Encallades les millors, l'equip va viure de l'avantatge aconseguit quan elles estaven a plena disposició. I sort en tenien, perquè cal dir-ho tot, que el seu rival no és cap gegant. És un bon equip de bàsquet, sí, però inferior. No havia de posar problemes.

Només faltava la cirereta, que res se n'anés en orris en un últim quart que poques coses positives podia aportar, perquè el partit ja estava dat i beneït. Ainhoa López, que estava lesionada, va donar un petit ensurt i va demanar l'assistència, després d'un fort cop. També va haver-hi tangana amb Canella. El 41-58 confirmava que l'Spar Girona sumaria un nou triomf i mantindria la seva condició d'invicte en la competició, on domina amb mà de ferro. Perquè amb Mitchell, Bertsch i Magarity la vida és molt més fàcil. Que no faltin.