Brown desperta el Bàsquet Girona d'una becaina de fires (82-76)

El capritxós calendari va voler que el Bàsquet Girona rebés l’UCAM Múrcia el mateix cap de setmana de fires que l’any passat. I, tot i que Sito Alonso assegurava en la prèvia que s’havien preparat perquè els gironins no els tornessin a passar per sobre -aquell partit va acabar amb un 100 a 89- en la primera part el guió era molt semblant.

Els murcians només van inquietar els gironins en els primers minuts gràcies a diverses recuperacions que Ennis transformava en el contraatac. Però progressivament els gironins van anar ordenant-se, col·lapsant l’atac visitant i trobant més clarividència en atac, i van culminar un parcial de 10 a 0 (amb el primer triple de Corey Davis inclòs) que els permetia acabar els primers 10 minuts amb una clara avantatge (17-11).

El decorat no canviava de cara al segon quart, i això era sinònim de que el Bàsquet Girona jugava alegre i trobava bones situacions de tir, però no sempre amb encert. El matx entrava en una fase de més anotació i el ritme es revolucionava per moments. Pons estava a punt de culminar un espectacular alley-oop que va deixar el públic de Fontajau amb la mel als llavis, i Susinskas encadenava dues bones accions que deixaven la diferència a prop dels 10 punts (30-21). El Múrcia s’encomanava a la línia de tirs lliures perquè la ferida no fos més grossa, però n’errava molts i es topava amb la intensitat dels gironins en la càrrega dels rebot ofensiu, que donava moltes segones oportunitats que els de Salva Camps no perdonaven. Una última cistella de Brown en l’últim segon del quart donava un coixí prou important de cara a la segona part però ni de bon tros decisiva (38-28).

Tot continuava igual en l’inici de la segona part, i ara els gironins trobaven el tant necessari encert des de més enllà dels 6,75, que els permetia agafar una màxima diferència de 14 punts (44-30). Però en un tres i no res, i de forma difícilment imaginable, tot es va tòrcer. Els murcians van començar avisant amb un parcial de 0 a 6.Primer avís. Salva Camps mirava de posar-hi remei demanant un temps mort, però després l’escenari encara s’embolicava més. Els murcians plantejaven unes defenses pressionants que el Bàsquet Girona no podia superar, i en una sagnia que semblava no tenir fi encarrilaven una recuperació rere l’altra acompanyades de cistella que capgiraven el marcador quan encara quedaven gairebé quatre minuts per acabar el quart. Ara l’alarma ja estava encesa. Iroegbu trencava un parcial dolorós de 0 a 15, però les sensacions no milloraven i el període acabava de la pitjor manera possible, amb un triple de Jelinek que deixava un 49 a 56 que feia molt mal.

Calia que apareguessin jugadors amb caràcter que despertessin l’equip i, ja de pas, també Fontajau. I un gairebé desaparegut Brown fins ahir, va decidir que aquell era el seu dia. Ell seria l’encarregat d’aixecar els ànims i fer el més difícil, tornar a capgirar el resultat, pero s’havia d’acabar de lligar (60-58). I no seria gens fàcil. El Múrcia donava la volta al resultat un altre vegada (62-66), però ara els gironins demostraven caràcter i eren capaços de competir en un final que es presentava a tomba oberta (70-68). Després d’un intercanvi de cistelles, els visitants s’avançaven en l’últim minut (75-76). I aleshores, quan la pilota més cremava, apareixia Brown amb un 2+1 decisiu (78-76). Els de Sito Alonso tenien una última oportunitat, però afortunadament Ennis fallava un llançament completament obert i des dels tirs lliures el Bàsquet Girona acabaria sentenciant. 

RECUPERA EL MINUT A MINUT