"Pau Sala ha sigut el primer de la base que arriba a l’ACB i segur que en vindran més"

Després de 13 anys de preparador físic a l’antic CB Girona i dos al Sant Josep, acompanya Marc Gasol des dels inicis de l’actual club. Dissabte, durant el descans del partit Girona-Breogán de l'ACB (20.45h), el club presentarà els 350 jugadors dels seus equips de formació.

Va ser un dels fundadors del club, al costat de Marc Gasol i Àlex Formento. Nou anys després són on havien imaginat?

No ens ho podíem imaginar. És clar que tens un pla, un full de ruta, i visualitzes el camí, però tot ha anat molt ràpid. El nostre primer gran objectiu era intentar oferir, amb tota la humilitat, unes condicions òptimes d’entrenament i perquè els jugadors joves es poguessin desenvolupar. Quan més tard va aparèixer el sènior, ja visualitzes alguna cosa més, però repeteixo, segurament no tan ràpid. Fa dues temporades va sorgir una oportunitat que no ens esperàvem i la vam aprofitar. També he de dir que no només hem evolucionat amb el sènior, hem evolucionat en massa social, número de jugadors, la incorporació del bàsquet femení... i tot això en paral·lel al creixement del primer equip.

Dissabte es fa la presentació dels equips base al descans del Girona-Breogán. Quants equips i jugadors mouen?

Actualment tenim 350 jugadors i jugadores, repartits en 28 equips, més l’escoleta. Hi ha 11 equips femenins i 17 de masculins. Els femenins venen arrel de l’acord amb l’Uni Girona, estem molt contents d’haver-ho pog¡¡ut fer. Amb la fusió del CEB Girona havíem arrencat la idea del bàsquet femení, però hi havia poques jugadores, per això ens va semblar fantàstic la possibilitat de fer l’entesa amb l’Uni, que s’haurà d’anar revisant cada tres anys. El nostre objectiu, com a club, és intentar desenvolupar al màxim jugadors i jugadores pensant en el tema esportiu, però també en el desenvolupament personal. El bàsquet té uns valors molt potents que poden servir a tots els jugadors en el futur per qualsevol situació de la vida. 

Quina metodologia de treball segueixen? 

Hi diverses àrees. En la metodològica, Miki Fuentes lidera tots aquells objectius i pilars de joc en les diferents franges d’edat. Després hi ha els directors esportius, Marc Pena, en el masculí, i Laia Palau i Pere Puig, en el femení. Fan el seguiment i proposen la filosofia de club. L’àrea de rendiment pretén millorar la condició física dels jugadors, l’àrea mèdica, amb Jordi Sitjà, té cura d’aquest aspecte, i la de fisioteràpia, amb Laia Ventura i Beñat Garmendia, també resulta important. Pau Mas i Alex Latinjak figuren a l’àrea de psicologia, donen suport a l’acompanyament d’aspectes relacionats amb els jugadors, el seu estat d’ànim, i fan tallers amb les famílies i els entrenadors. L’aspecte psicològic és fonamental. Es necessita aquest assessorament d’uns experts. El bàsquet és un esport d’emocions i sensacions, i totes les persones tenim alts i baixos i cal regular-ho i acompanyar-ho.

En quina posició del rànquing espanyol posaria la base del Bàsquet Girona?

Em costa respondre-li, primer de tot, perquè som un club molt jove. La nostra evolució en gairebé 10 anys és satisfactòria, bona, perquè la majoria de jugadors U18 poden jugar a Copa Catalunyai aquest any hem començat la vinculació amb el Salt per l’equip d’EBA. El nivell dels jugadors ha pujat. En el futur la idea es tenir més Pau Sala, que entrenin amb el primer equip i hi competeixin. Respecte al femení, com que només portem dues temporades, algunes U18 han anat a universitats americanes, altres al GEiEG de Lliga Femenina 2, la qüestió és que puguem donar sortida a tothom i que ho fem, si pot ser, en un entorn de bàsquet gironí.

Ha parlat de Pau Sala, el primer jugador de la casa que ha debutat a l’ACB. Quan es podran veure més fruits de la base al primer equip?

És un repte, no hi estem tant lluny per aconseguir-ho. Tenim clar que si seguim treballant amb la nostra proposa metodològica segur que a la llarga sortiran des del bàsquet formatiu jugadors per al primer equip. Pau Sala és el primer que ha debutat a l’ACB i segur que en vindran més. 

Es pot evitar la fuga de talents com Clàudia Acín?

Els jugadors juguen on volen ells i les seves famílies. El talent sempre es pot fugar, i hem de conviure amb això, tot i que voldríem que es quedés sempre a casa.

Són partidaris de dur talent de fora masculí, si aquí no en troben, com ha passat amb el femení amb Lala Touré i Mama Sidiki? 

En l‘acord amb l’Uni ja s‘especifica que poden fitxar jugadores de fora. Ells les veuen també al primer equip i, de fet, totes dues ja hi han entrenat i jugat. És una visió que els pot aportar un salt qualitatiu. En el cas del masculí, dins la base, estem mirant de fer fortes d’altres àrees. En el futur es valorarà si es van a buscar jugadors fora de l’entorn gironí perquè abans cal consolidar d’altres temes.

Quin balanç fa de la integració de la base de l’Uni?

Hem fet un molt bon equip de treball. La part femenina està liderada per Laia Palau i Pere Puig, dues persones amb experiència i trajectòria contrastada i de gran vàlua. L’any passat l’U18 va arribar al campionat d’Espanya fent un bon paper. En nois anem fent passos petits, estem cada vegada a prop dels equips punters catalans, els comencem a guanyar. L’U16 i l’U18 estan a Preferent A, estan competint molt bé i en el futur acabarem aconseguint algun repte esportiu, com pot ser anar a un campionat d’Espanya, cosa que no hem fet encara mai. Tampoc és res que ens tregui la son, no podem oblidar qui som i d’on venim.

Com són els jugadors joves d’avui? Han canviat respecte vint anys enrere?

Hi ha de tot, com abans. Actualment un dels reptes dels clubs és intentar involucrar aquests nens i joves, que si està aquí un temps jugant i més tard fa d’entrenador, això també l’ajudarà a formar-se com a persona, i encara millor si aconsegueix reptes esportius. Els nostres pilars són esforç, metodologia i compromís, valors que la societat d’avui ha d’inculcar. Esforçar-se en situacions adverses, no quan tot va bé, el compromís de posar per davant els interessos de grup als individuals, saber treballar en equip... són coses que la societat cada vegada demana més. És una tasca important que tenim amb les famílies, els entrenadors, els professors, i més ara que l’ús de les pantalles i les xarxes socials pot distorsionar la realitat. Nosaltres intentem que en els desplaçaments i en els partits l’ús del mòbil estigui regulat. Ara bé, també li diré que dels joves en podem aprendre moltes coses.

 Quines diferencies hi ha entre l’antic CB Girona i l’actual Bàsquet Girona?

Moltes, tot ha evolucionat, la manera d’entrenar, com s’obté la informació... abans tot era molt de rendiment, rendiment, rendiment, ara pots analitzar l’evolució de control de càrregues amb eines tecnològiques que assessoren els entrenadors. No hem de perdre aquella valoració subjectiva de la intuïció i l’observació, perquè en el moment que perdem això l’esport serà com cuinar amb Thermomix. Tota la informació de les eines tecnològiques s’ha de completar amb l’observació. Cada cop crec més en l’aspecte emocional dels jugadors, és una cosa clau.  

Quin jugador l’ha sorprès més durant la seva trajectòria?

M’ho posa difícil, n’hi ha diversos, potser dels que he entrenat el més rellevant és en Marc (Gasol). Si el club existeix és gràcies a ell. En Marc és un bon exemple que amb esforç i talent es poden aconseguir moltes coses. Tenim clar quins són els reptes com a esportista i com a persona. Dit això, de jugadors amb bona ètica de treball n’he tingut molts. Ara fins i tot tenen més mitjans un cop acabada la temporada per cuidar-se i seguir la seva evolució millorant aspectes de joc.