A Camil Ros, secretari de coordinació sectorial de la UGT a Catalunya, ja se li acaben les vacances, que va començar l'última setmana de juliol. Durant el temps d'estiueig no ha anat massa lluny: s'ha quedat a Catalunya i no a causa de la crisi, com ell mateix afirma, sinó perquè «aquesta és la millor manera de poder descansar i alhora veure els bons paisatges que hi ha aquí». Ha estat a Girona, a la zona nord de la Costa Brava -Port de la Selva i Cadaqués-, i a Vallromanes (Vallès Oriental), petit poble on hi té la família materna, unes destinacions on volia escapar-se de les grans aglomeracions de gent. «Tinc una activitat que durant l'any em fa voltar molt i al juliol arribo molt cremat i el millor per trencar el ritme és oblidar-ho tot. Per això ja fa quatre anys que faig servir les vacances per no fer res, només llegir i fer un bon plat de peix pels amics», afegeix el representant sindical. Tot i això, reconeix que durant els dies de relax li vénen noves idees i projectes: «Intento desconnectar, però a la gent com jo, que es dedica a fer una cosa que li agrada, amb una feina que no té cap situació de duresa, ens vénen noves idees». Però sobretot Ros espera poder «carregar les piles» per a afrontar els pròxims mesos que se li vénen a sobre: l'activitat sindical a partir de setembre serà problemàtica i tindrà l'objectiu màxim de fer que la crisi tingui el menor impacte possible en la ocupació del país.
Ros explica que ha de viatjar molt durant l'any, i tant és així que poc després de començar el curs, a l'octubre, se n'anirà deu dies cap a la Xina, per feina, a reunir-se amb un sindicat de Shangai amb qui la UGT de Catalunya té relació. «Turisme en faré poc, però com que estaré en contacte amb la gent del país, això em servirà per conèixer més de prop altres realitats», afegeix Ros, a qui li encanta assabentar-se de realitats diferents -«és molt enriquidor»-, i veure i conèixer cultures noves per a ell. Precisament, per aquest motiu, les pròximes destinacions que té intenció de visitar són l'Amèrica Llatina, els països nòrdics i els Estats Units, «on hi ha molts racons per descobrir». Aquests viatges més llargs els deixa, però, per després de l´estiu.
De les vacances de quan era petit, Ros recorda estar-se al poble, on podia «sortir amb la bici, jugar a pilota i fer l´animal tot el dia amb els amics fins a l´hora de dinar». A partir dels 15 anys, li agradava agafar la motxilla i la tenda de campanya i anar pel País Basc.
