El fenomen és innegable. "Haig de dir que m'agrada Taylor Swift, encara que potser s'excedeixi en la seva vena pop", afirma Suzanne Vega sense poder evitar una rialla sense rerefons irònic, en confessar que escolta la música d'algunes de les que podrien considerar-se les seves alumnes més avantatjades.

A punt per actuar demà al festival Sons del Món de Roses, la cantautora compleix aquest any tres dècades de la publicació del seu primer àlbum, de títol homònim, i dos menys de Solitude standing. Vega, que era una "folk orgullosa i practicant", va aconseguir els seus majors rèdits comercials amb aquest treball, en el qual va donar a les seves composicions un toc més pop -tal com Swift ha fet recentment- i del que van sorgir els seus principals èxits, Tom's diner i, per descomptat, Luka.

"No em penedeixo d'aquest èxit. Luka parla d'un assumpte que en els 80 sortia a tots els informatius [el maltractament infantil] i calia que ho fes, perquè algunes coses havien de canviar, per exemple les lleis i la gent. Es tendia a pensar que era un problema íntim d'una llar, no un problema social", explica Vega.

En els seus directes, que interpreta tan sols acompanyada pel seu guitarrista, Gerry Leonard, no renuncia ni a aquest tema ni a Tom's diner. "És potser la cançó que més ha canviat en aquests anys. Va començar essent una cançó petita sobre una persona que se sent sola en un restaurant, però amb el temps s'ha convertit gairebé en una cançó festiva. La gent es posa dempeus i s'uneix per cantar-la amb mi, cosa que trobo realment paradoxal", assenyala.

El tema ha estat fins i tot objecte d'una recent versió a càrrec del mític productor de música disc Giorgio Moroder, al costat d'una encara més sorprenent vocalista, Britney Spears. "La vaig escoltar i els vaig donar la meva benedicció. Trobo molt original que sigui Britney Spears qui l'hagi fet", assenyala.

Encara que no faltin els grans èxits del seu repertori, l'excusa darrera de l'actual gira de Vega és la de presentar el seu vuitè disc d'estudi amb material original, Tales from the realm of the Queen of Pentacles, títol que al·ludeix "al món que no podem veure però que podem experimentar a través de la fe i de la pràctica".

"D'això va tot l'àlbum, del lloc on es troben la realitat material i l'espiritual", explica la seva autora, que segueix sentint-se, a grans trets, com "la noia dels inicis, amb la mateixa combinació de confiança i inseguretat".

El seu nou disc arriba set anys després de Beauty & crime, l'últim que va publicar amb una multinacional -Blue Noti-, d'on va ser acomiadada per unes vendes que la companyia va considerar insuficients, malgrat haver ?aconseguit unes crítiques excel·lents.

"El millor de tenir un contracte discogràfic és que et paguen per fer un àlbum, però també et marquen una data límit de lliurament. I quan et diuen adéu, ja no hi ha ni diners ni horaris. Em va portar set anys esbrinar com engegar una companyia discogràfica pel meu compte, com aconseguir finançament i reordenar la meva vida per ser una dona de negocis i no només una artista", indica.

Els seus problemes econòmics, reconeix a continuació, no s'han resolt del tot. Això li fa tenir sentiments oposats davant la seva situació, però des d'una perspectiva positiva, destaca que ara gaudeix de "llibertat, independència i un compromís individual" amb el seu art. "I això és alguna cosa que no em poden treure", rebla.

Reorganització de prioritats

"Des de 2008 he hagut de reorganitzar les meves prioritats, que ara són bàsicament dues: la meva llar, amb el meu marit, els meus animals i la meva filla, que té 21 anys i viu fora, però segueix demanant amor, i la meva vida professional, cosa que adoro, tant sortir de gira com escriure música", explica. Amant confessa de les Lletres (va cursar estudis en aquesta branca i ha publicat diverses obres), Vega creu, tanmateix, que el procés de composició musical no es pot comparar al de la creació literària.