L'èpica del pop de grans estadis, dels concerts de gran format i pirotècnia, aterrava dimecres a la nit a Cap Roig de la mà de Malú, a la mateixa hora que a Barcelona Beyoncé extasiava 50.000 persones a l'estadi olímpic. Dues dives pop, de música per a multituds, a consumir amb estridència i com si aquell concert fos l'últim de les nostres vides. A vegades, gaudir d'una proposta així en un auditori íntim hi posa un punt de màgia extra. En d'altres, dimecres, tot s'acabà desbordant de tan atapeït i condueix cap a la indiferència.

El moment més original de la nit va arribar, paradoxalment, per accident: s'havia acabat la interpretació d'El apagón i, vés per on, l'escenari es va quedar sense llums. Van ser per a Malú cinc minuts eterns, obligada a improvisar, a intentar ser natural i original. I ja va advertir que això no era el seu fort. Que no havia nascut per ser monologuista. «Algú vol pujar a explicar un acudit?», va ser el més enginyós que se li va acudir. Al final ho va resoldre explicant que l'estiu passat, que no va tenir gira, havia passat uns dies de vacances «aquí al costat mateix» i que això li havia fet descobrir de més a prop la Costa Brava i sentir-se més propera en el seu retorn musical a la zona. Els llums es van tornar a encendre, però la pantalla de leds que presidia l'escenari va fallar fins al final.

Malú va obrir el concert amb Cenizas, del seu últim treball, Caos, i, efectivament, el seu fort és posar la seva espectacular veu al servei de la banda que l'acompanya i de la pirotècnia. El xou està perfectament calculat i combina els temes d'ara amb els antics, molts agrupats en medleys; d'altres, com Te conozco desde siempre Vuelvo a verte, interpretades senceres. Malú toca dos timbals tribals a Nos sobró la ropa, es canvia de roba, salta d'un costat a l'altre. I la fórmula acaba atrapant l'auditori, però amb retard. Si un dia abans Manuel Carrasco tenia la gent entregada a la primera cançó, per més èpica que hi hagués dimecres la cosa no va començar a escalfar-se de veritat fins ben bé l'hora de recital. Al final van ser més de dues hores, capaces de convèncer, això sí, només els convençuts.