El dramaturg Oriol Broggi va debutar ahir com a director d'òpera portant a escena un dels plats forts del Festival de Peralada: La flauta màgica. L'òpera, amb llibret d'Emanuel Schikaneder i música de Mozart, segueix l'estela de les produccions pròpies amb què el festival ha deixat petja. I com ja va fer amb Calixto Bieito o Carlos Santos, a l'hora d'encarregar-ne la direcció, Peralada ha tornat a girar els ulls cap al teatre.

En aquesta ocasió, Broggi és qui ha debutat com a director d´òpera. Diu que no hi ha fet massa canvis, sinó que sobretot ha estat ell qui s'ha «adaptat» al gènere operístic. «T'adones que tot funciona i flueix, amb les àries, els duets i els quartets; per això he intentat no tocar massa res per no espatllar-ho», explica. De fet, en un principi, Broggi va provar de traslladar l'orquestra del fossat a l'escenari; però el canvi no funcionava i va fer marxa enrere.

El dramaturg, però, sí que ha imprès el seu segell a La flauta màgica, que ahir i avui es podrà veure a Peralada. I ho ha fet, precisament, traient artificiositat a tot allò que n'envolta la lírica i la música. «He anat a buscar allò més conceptual; potser es veu una mica més freda, però també és més solemne», explica. Per això, ha apostat per despullar l'escenari, per donar protagonisme a la partitura i el cant. Aquí n'hi ha prou amb algunes projeccions, una rampa, dos bancs i diverses cadires d'envelat. El vestuari dels intèrprets el marca també la sobrietat.

Broggi assegura que s'ha sentit «molt còmode» portant a escena La flauta màgica. De fet, a diferència del teatre, on el director treballa «amb el ritme i el tempo» de l'espectacle, amb l'òpera Broggi diu que els tempos ja venen marcats. «Per tant, t'adones que l'emoció arriba amb la dificultat tècnica del cant, i el que has de fer tu és que això no desentoni amb els colors i el moviment», explica.

Però més enllà de la lírica, Broggi tampoc oblida la història. «Intento explicar aquest viatge iniciàtic de Tamino i Pamina per petits perills i mons fantàstics, que a través de l'amor i l'amistat arriben a superar-se i traspassen els límits de la saviesa, la virtut i la bondat», indica. A diferència d'altres òperes, aquesta és tant parlada com cantada. I perquè el públic s'acosti a l'argument, Broggi redueix diàlegs (que estan en alemany i aquí se subtitulen) i dona preeminència a la figura del narrador, interpretat per Lluís Soler, que explica les parts més importants de la història per apropar-la al públic.