Una Fedra forta, contemporània, valenta, empoderada, a qui dona vida Lolita Flores. Aquesta és la Fedra que es podrà veure aquesta nit en el marc del Festival de la Porta Ferrada (Teatre Municipal, 22:30h), una revisió molt actualitzada del mite a càrrec del dramaturg Paco Bezerra i el director Luis Luque que arriba per primer cop a Catalunya després de la seva estrena, fa pocs dies, al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, on va rebre excel·lents crítiques.
El muntatge recull el mite de Fedra, la reina grega que va embogir de passió per Hipòlit, el fill del seu marit, una passió incestuosa i no corresposta que només podia tenir un final tràgic. En aquesta versió, però, Fedra no és lànguida ni poruga, sinó que és una dona atrevida, valenta, capaç de manifestar els seus propis desitjos. «Al contrari de la clàssica, la Fedra que jo he escrit s'atreveix a estimar i no es rendeix, es nega a deixar-se endur per la mort i la depressió», assenyala Paco Bezerra. Una Fedra que s'ajusta més a la dona contemporània: «És una Fedra del nostre temps, perquè decideix que farà el que creu que ha de fer pensin el que pensin els demés», assenyala. Una Fedra «que mira per ella mateixa, perquè per sobre de tot se sent dona, i després és reina», i que, al contrari de l'original, està plena de ganes de viure. «És un text nou que té molt a veure amb la nostra cultura», destaca el dramaturg.
La valentia de Lolita
Aquesta Fedra està encarnada per Lolita Flores, protagonista absoluta de l'obra i que, seg0ns Bezerra, comparteix molts trets amb el seu personatge. «És una dona racial, amb temperament, que ha patit molt, de manera que el personatge li anava com anell al dit», explica el responsable del muntatge. Però el que més uneix actriu i personatge, segons Bezerra, és la valentia que totes dues comparteixen: «Lolita és una dona molt valenta, que ha hagut de patir situacions molt doloroses en la seva vida i que ha hagut de tirar endavant perquè no li quedava altra», assenyala Bezerra. «Ella, igual que aquesta Fedra, no s'ha deixat enfonsar, sinó que ha mantingut el cap enlaire i ha apostat per l'amor i per la vida», afegeix.
Malgrat que Lolita sigui la protagonista -i qui en el Festival de Mèrida es va endur bona part dels aplaudiments-, Bezerra es mostra satisfet amb el treball de tots els actors: «És una obra molt coral», subratlla. Críspulo Cabezas interpreta el fillastre -i amor prohibit- de Fedra, Hipòlit; el veterà Juan Fernández dona vida a Teseu, marit de Fedra i pare d'Hipòlit; Eneko Sagardoy -premi Goya al millor actor revelació- es converteix en Acamant, fill de Fedra i germanastre d'Hipòlit; i finalment Tina Sáinz és Enone, la fidel acompanyant de Fedra.
Ambigüitat a l'escenari
Un altre element que juga un paper clau en aquesta obra és l'escenografia, tan provocadora com ambigua. «No és exactament res, però alhora, poden ser moltes coses», assenyala Bezerra. «Hi ha gent que hi veu l'interior d'un volcà, hi ha persones que hi veuen el sexe d'una dona i hi ha qui hi veu un forat al pit en el lloc on suposadament hi havia el cor, com si hagués estat arrencat», indica Bezerra. La primera aparició que fa Lolita és sortint d'aquest forat, o sigui que, segons Bezerra, «és com si sortís de l'interior del seu propi sexe». A més, l'escenografia es combina també amb la projecció d'imatges poètiques, ja que es tracta d'una Fedra molt propera a la natura.
L'èxit al Festival de Mèrida -on van arribar justos amb els assajos-els fa arribar més segurs a Sant Feliu de Guíxols, amb la tranquil·litat d'aquell que sap que la feina ha sortit bé. I després del seu pas pel festival guixolenc, que suposarà l'estrena de l'obra a Catalunya, començarà una gira que els portarà en els propers mesos per tot Espanya. La primera parada serà el festival de Sagunt i tot seguit passaran tres setmanes a Madrid. A partir d'aquí, tenen unes noranta actuacions programades per tot l'Estat fins al mes d'abril.
