Des de Màlaga i amb un «bonrotllisme» constant al llarg de tota l'actuació, El Kanka va iniciar la vetllada de dilluns a la nit al Festival de la Porta Ferrada amb un repertori farcit de cançons que parlen dels petits detalls de la vida viscuda amb optimisme i alegria. L'altra protagonista de la nit va ser Rozalén, de la Serra del Segura, responsable de reivindicar a viva veu l'amor lliure, la llibertat d'expressió, la lluita contra la violència masclista i la igualtat entre les persones, acompanyada de les traduccions en llengua de signes de Beatriz Romero perquè literalment tothom pogués gaudir de la música, fins i tot sense sentir-la. «Estem acostumats a cantar en els bars, gràcies per permetre'ns pujar a un escenari per explicar el que pensem amb amor i llibertat», va confessar Rozalén al públic resumint l'essència d'ambdós artistes.

Amb tocs humorístics i un accent particular del sud, El Kanka va oferir els seus millors temes amb la voluntat d'evocar El arte de saltar, títol del seu últim disc. La frase «estic amb tu per la teva olor, no pel teu perfum», concentra l'essència de l'estima pura que es pot tenir cap a una persona esborrant qualsevol complement superflu. Amb Querría, el cantant confessa que «l'amor s'ha posat de moda una altra vegada», estimant, «salpebrant els dies» i animant-nos a saltar i vèncer tots els obstacles. Rozalén va aparèixer de sobte entonant amb el seu amic, més que company d'escenari, el tema Volar que ja havien enregistrat junts per a l'àlbum El día de la suerte de Juan Gómez del cantant.

La periodista Macarena Berlín considera que El Kanka «musicalitza la filosofia», fent reflexionar a través de melodies senzilles d'aparença però profundes de contingut. El cantautor va introduir la peça Después de esta mañana, creada a Barcelona amb regust de rumba catalana que tracta sobre «la bellesa de la vida després d'un orgasme». Abans d'entonar-la, va manifestar que és necessari «més gent fent l'amor i menys la guerra» i sobretot que «l'orgasme sempre sigui compartit per ambdues parts». Amb la dolça Canela en rama, El Kanka es va acomiadar de la tarima. Una pausa va servir de transició per entrar a la segona part.

Pur sentiment

«Volíem començar amb La puerta violeta per donar un cop de porta a la violència masclista», va introduir Rozalén, amb una clara intenció de reivindicar la igualtat en tots els sentits a través de la música, proporcionant també una traducció al moment amb llengua de signes de la mà de Romero. Tot seguit va arribar Vivir, tema que l'artista va dedicar a l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). El darrer disc, Cuando el río suena..., concentra una àmplia gamma de records, molts dels quals familiars. Rozalén els va confessar subjectant el micròfon amb les mans i emocionant-se al mateix temps mentre parlava. El darrer tema familiar, Amor prohibido, el va dedicar als seus pares: «Em sento orgullosa d'allà on vinc i quan no he cregut en l'amor, només m'ha fet falta mirar cap a casa». Porta Ferrada va viure una nit de pur sentiment.