mb vent de l'Empordà i enmig del magnífic pati del Convent dels Agustins, que actualment acull la seu de l'escola de música, els intèrprets de La Vaguezza van donar llum a les músiques de grans compositors que malauradament sonen molt poc. El vent feia voleiar les partitures i obligava a afinar els instruments ben sovint, però les músiques es van imposar amb naturalitat.
El més destacable d'aquest grup és la delicadesa i el gust en les seves interpretacions. Les dues violinistes solistes hi van tenir un paper destacadíssim, amb un sentit de l'expressió que fuig de l'opulència del so i aposta per una simplicitat carregada de sentit.
La sonoritat de grup estava molt ben contrapesada, amb uns músics al continu molt concentrats. La tiorba de Gianluca Geremia, un instrument que per la seva morfologia exuberant imprimeix atmosfera històrica, va aportar una gran calidesa. El violoncel d'Anastasia Baraviera va tenir un moment molt destacat amb l'obra de Biagio Marini i el clavicembalista Marco Crosetto va estar formidable.
El programa Eeemerging, que ha portat a Torroella aquesta formació -amb l'encert del Fesival que els ha volgut acollir com a músics residents, és clar- és una eina necessària que ens permet descobrir nous músics que tenen molt a dir. El seu saber fer ens va transportar a una Venècia singular -la dels segles XV i XVI- a partir d'unes músiques de gran factura, amb una simplicitat envejable que demostra el talent dels seus artífexs: Picchi, Mussi, Castello, Marini, Fontana i el grandíssim Legrenzi. Un concert rodó.
