07 de agost de 2019
07.08.2019
ENTREVISTA

Sofía Ellar: «L'èxit és com la fórmula de la Coca-Cola; ningú en sap el secret»

La cantautora, molt coneguda a les xarxes i, sobretot, a Instagram, aterrarà a les comarques gironines en tres ocasions en els propers mesos: el 10 d'agost al Mas Sorrer de Gualta, el 31 d'agost a Puigcerdà, i el 9 de novembre a La Mirona.

06.08.2019 | 23:37
Sofía Ellar és molt popular a les xarxes socials.

La seva carrera beu molt de les xarxes socials. Què és més, cantant o influencer?
Jo et diria que persona, perquè defineix influencer. Per mi, influencer és un rol d'incidència positiva en la gent que et segueix. És tenir una filosofia de vida. És més, crec que és una responsabilitat addicional.

No està lligada a cap discogràfica. Té algun tipus d'ajuda?
Sí, és clar. Sol no s'aconsegueix res. A vegades sembla que «oh, jo sola m'he fet tota la carrera», però no. Vaig començar a partir d'un treball de fi de grau d'Administració d'Empreses. Em vaig adonar que hi havia una oportunitat amb les xarxes socials d'obrir-se un forat d'una manera més independent. No calia una discogràfica, aquesta era la meva tesi. Es comença sola però la gent es va apuntant i l'important és tenir un equip que remi amb tu.

Diu que els likes i seguidors són qüestió d'estadística. Quin és el secret de l'èxit a les xarxes?
La veritat és que jo crec que això és una mica com la Coca-Cola, una fórmula que a tothom li agrada però ningú sap quin és el secret. En el meu cas, igual que en el de molts influencers, sempre hi ha un factor de sort. Però no puc renegar tampoc d'aquest factor de disciplina i treball. Hi ha moltes coses dins d'aquesta fórmula. En el meu cas, com més natural sigui a les xarxes, millor. També té els seus inconvenients, que no puc desenganxar-me mai de la Sofía artista. És un treball 24/7.

Hi ha gent que critica que els joves estan molt enganxats a les xarxes socials. Hi està d'acord?
Juer que si hi estic d'acord. T'explico l'última, se'm va apagar el mòbil ahir i quina barbaritat com hi estem enganxats. Tenia tota l'estona el gest de posar la mà al la bossa i dir, «ostres, però si no tinc mòbil». T'adones que tens un gest i un hàbit d'anar corrent cada tants minuts a mirar l'Instagram. A vegades és el primer que fas al matí, xafardejar la vida dels altres a l'Instagram. Sí que és perillós, però tampoc ho puc criticar tant perquè és el que a mi m'ha funcionat i crec que ben utilitzat i ben gestionat és positiu.

Què els diria als artistes que es resisteixen a acceptar que la seva música es pugui reproduir gratuïtament per internet?
Els diria que intentessin ser a tot arreu, perquè al final mai saps què et funcionarà. A vegades potser ho petes més en algun lloc i has d'estar a tot arreu. I a vegades ni això és suficient. Sobretot és important que el que tu facis t'ho creguis tu, perquè si no, no ho pots transmetre. És molt important mantenir-te fidel a tu mateix.

Recentment ha fet un tema per a la pel·lícula Angry Birds 2. Vol continuar en aquest camí més proper al cinema?
Sincerament, el tema de doblar veus m'al·lucina. Haver ficat el peu en això dels nens me n'ha fet adonar que jo estic més acostumada a obrir en canal el meu cor i que ningú es posi en la lletra o la melodia i em sento la reina del meu regne. Però això ha sigut un repte perquè vaig tenir cinc dies per fer-ho. Treballar sota pressió i per encàrrec i fer treball d'investigació i anar amb molt de compte. Ara amb les xarxes sembla que tothom estigui atent que t'equivoquis una mica per explotar i posar-se en contra teva.

En els propers mesos vindrà fins a tres vegades a les comarques gironines. Coneix la zona?
La conec perquè la meva parella és d'allà i m'ha portat a fer un parell de voltes. Aquest estiu que toquem per allà, he decidit agafar el cotxe i posar-me una mica més cap a dins, perquè teniu uns llocs meravellosos i la gent és brutal.

Què li suscita tocar al Mas Sorrer?
M'agrada molt el concepte perquè és un dels escenaris que més gaudeixo. Aquests que tenen més essència hippie, d'estiu, de mar, d'on tot val. Són aquests concerts on et pots permetre el luxe de tocar descalça i em recorden molt als meus inicis. Aquests concerts amb una energia tan zen són per a mi els més màgics.

Ha sortit en diversos reculls com una de les artistes «més pijes» que Taburete. Es considera «pija»?
Jo em considero persona. Considero que faig música per a les persones, i les persones són altes, baixes, grasses, primes, morenes, blanques, i no hi ha cap barrera que pugui frenar això. La música és el poder de la unió. També ho dic a la cançó de La Revolución, «lo que jamás será vencido és todo aquello que se ha unido por un solo corazón». Jo em considero Sofía, i punto pelota, a qui li agradi bé i a qui no també, i si no, tindrà molts artistes més per gaudir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook