La cantautora malaguenya María Peláe va actuar dissabte al Teatre Municipal El Jardí, de Figueres, on va demostrar amb la seva fusió de pop, hip-hop, cobla i flamenc que fa, juntament amb unes lletres agosarades, que no és casualitat que l’anomenin la «Lola Flores moderna»
El 2016 va publicar el treball «Hipocondría», i al cap de poc, va arribar la pandèmia. Vostè té un poder.
He, he, va ser totalment culpa meva. La veritat és que «Hipocondría» em va suposar un gran canvi. El següent projecte ja va coincidir del tot amb la pandèmia, i contra tot pronòstic, vaig tenir encara més feina i vaig arribar més a la gent que amb l’anterior.
Segons s’ha sabut, potser hauria fet més fortuna venent mascaretes que cantant.
Es veu que aquests diners ja els ha fet altra gent (riu).
La seva gira es diu «La que estoy formando». I realment, déu n’hi do la que està formant: s’esperava aconseguir aquest èxit?
Si li dic la veritat, no l’esperava. Perquè ja fa anys que estic als escenaris, i tot ha vingut molt a poc a poc. Simplement, m’he agafat amb molta alegria i agraïment tot el que ha anat passant. No m’imaginava arribar a tanta gent, la veritat.
Li haig de confessar que bec Bitter Kas. En una cançó no ens deixa gaire bé, als d’aquesta secta. Li caic malament?
Al revés! Adoro la gent que pren Bitter Kas. La meva àvia en bevia! Ara que sé que vostè en beu, ja som amics per a tota la vida.
M’està tractant d’avi?
No, no, l’estic anomenant persona amb bon gust (riu).
M’agrada aquesta frase d’un dels seus temes: «La historia no es levantar muertos».
S‘hauria de pensar bé, però la història és això i molt més.
«El que no roba a sus súbditos, engaña a la parienta». Així de taxativa?
Bé, n’hi ha alguns que fan totes dues coses.
A quanta gent li deixa anar aquesta expressió tan maca de «Un mojón pa ti»?
Uuui, ho dic a menys gent de la que em vindria bé dir-li. Però és clar, no ho puc anar dient tot el dia.
Es considera feminista?
Sempre feminista, per descomptat. I des de ben petita.
Què hi ha de realitat en aquesta imatge de felicitat que tothom mostra a les xarxes socials?
No, però les xarxes socials tracte precisament d’aparentar-ho. Jo, per exemple, ho aparento a tota hora, però almenys, quan ho aparento, ho dic. Deu ser l’única part sana que tinc (riu).
A «La confesión» explica molt bé aquest sacrament. Quan es va confessar per darrera vegada?
Devia ser abans de fer la comunió (riallada). Sí, sí! Em vaig confessar amb el capellà que després m’havia de donar la comunió
No devia tenir gaires pecats a confessar, tan joveneta.
Vaig ser molt espavilada, perquè li vaig dir al capellà que jo era molt bona nena, que a casa ho recollia tot, que planxava, que fregava plats... I quan vaig acabar la confessió, vaig afegir «i a vegades sóc una mica mentidera». És clar, em referia a tot el que li havia estat dient.
Posaria al seu marit un contracte com el de la Jennifer López, que l’obliga a «complir» quatre vegades a la setmana?
Alça! No, per contracte no, a vegades amb una mirada n’hi ha prou.
