L'OTAN ha acordat aquest dimecres desplegar nous grups de combat multinacionals en l'est d'Europa, amb la idea de reforçar la presència de l'Aliança Atlàntica en el flanc oriental en plena escalada de les tensions amb Rússia.
Així ho ha confirmat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, després de la reunió de ministres de Defensa aliats a Brussel·les, en la qual han donat el vistiplau a estudiar aquest desplegament al mar Negre i Romania, sota lideratge de França.
Aquest pla ara passarà als comandaments militars de l'OTAN que decidiran l'"abast i potencial" del desplegament, basant-se en el concepte que ja maneja l'Aliança Atlàntica en els batallons de combat a Polònia i els països bàltics, unes forces en les quals participa Espanya i que es van dissenyar el 2014 en resposta a l'annexió il·legal de Crimea per part de Rússia.
Segons ha confirmat Stoltenberg, hi ha convergència entre els aliats després que Romania hagi expressat que està llesta per a acollir els batallons, França la seva disposició a liderar-los i altres aliats hagin mostrat la seva voluntat a participar.
La decisió no està encara presa
En tot cas, l'ex-primer ministre noruec ha matisat que la decisió no està encara presa i que faran falta unes setmanes recaptar la informació pràctica i logística per a posar en marxa la iniciativa. Fa uns dies, de visita a Romania, el secretari general de l'OTAN va assegurar que aquests nous destacaments podrien estar llestos a la primavera.
Com a teló de fons es troba la crisi de seguretat a Ucraïna provocada per la concentració inusitada de tropes russes a les portes del país, la qual cosa ha generat tensió per una possible invasió.
Stoltenberg ha reiterat que, malgrat els anuncis de Moscou, que assegura que ha retirat efectius i s'obre a dialogar amb l'OTAN, no es percep en el terreny un replegament de tropes russes. "La paradoxa és que alhora que veiem que és possible progressar en la senda diplomàtica, el que veiem en el terreny és que no hi ha replegament i el que Rússia està movent posicions i llançant ciberatacs", ha dit en referència a les últimes ciberamenaçes denunciades per Kíev.
Segons el parer del polític escandinau, tot aquest escenari conforma una "nova normalitat" amb la qual, segons ha avisat, els aliats hauran de conviure en les seves relacions amb Rússia.
"Rússia ha demostrat que està llesta per a qüestionar els principis de seguretat, el dret de l'OTAN a protegir els seus aliats i dels països a triar lliurement les seves aliances", ha denunciat, lamentant que el Kremlin no dubte a recórrer a la força i a la coacció per a aconseguir que altres països europeus acceptin les seves demandes.
