La millor alegria de l'estiu
El Girona s'allunya de la pobra imatge oferta durant tota la pretemporada i signa una actuació més que convincent, suficient per guanyar el Manchester City de Pep Guardiola
Amb la millor alegria d'una pretemporada per oblidar n'hi ha hagut prou per convèncer l'afició. Almenys, una part. Les verions apàtiques i sense sang de Puertollano, Olot i Reus quedaven ahir escombrades amb 90 minuts acceptables. Dissabte comença la Lliga i la història serà ben diferent al que s'ha vist fins ara, però guanyar tot un Manchester City i jugar, a estones, millor que un rival de Champions, motiva qualsevol. És el que va oferir el Girona als més de 10.000 espectadors que van acostar-se a Montilivi. Una victòria treballada i un Trofeu Costa Brava més a la butxaca.
Relacionades
Si el resultat final va ser d'1-0, és perquè l'equip, bàsicament, va mostrar una imatge diferent de la d'altres dies. Hi va posar una marxa més, i de bon inici. Només començar, en va fer prou amb mig minut l'equip de Machín per forçar el primer córner. Era una clara declaració d'intencions. El City, amb un onze circumstancial i un bon feix de titulars a la banqueta, no havia tingut temps de despertar. El servei de cantonada va acabar sense conseqüències, però els gironins ja havien dit la seva. Es va apostar pel dibuix de sempre i només quatre fitxatges d'inici (Iraizoz, Bernardo, Muniesa i Stuani). La consigna, l'habitual: defensar amb ungles i dents, tocar poc al mig i buscar la velocitat i la pilotada llarga. L'experiment va semblar funcionar al principi. Així, al minut 8, Portu va rebre una pilota llarga, va deixar enrere dos contraris i només li va faltar trobar rematador.
El City, per fi, es va adonar que caminant no faria gran cosa tot i la seva teòrica superioritat. Va canviar de marxar i va apujar les revolucions. Tampoc massa, però així va arribar el seu primer, i també únic, xut amb cara i ulls de la primera meitat. Sterling, des de fora de l'àrea, obligava Iraizoz a treure una bona mà. Dos minuts més tard, Sané executava una falta i enviava la pilota fora. Però el que són les coses: quan millor estaven els anglesos, va arribar el gol del Girona. La jugada va ser perfecta. De principi a fi. Muniesa la va posar llarga des del seu propi camp, agafant l'esquena de la defensa citizen. Hi va arribar abans Aday, qui de primeres i amb l'exterior enviava la pilota al llindar de l'àrea. Allà va aparèixer com una bala Portu, que es va aprofitar de la relliscada del seu marcador per rebre, pensar i executar. Va batre Bravo amb una fuetada seca (1-0). Era el minut 13.
Va ser llavors quan el City va fer una passa endavant. Era de calaix que no podia passar-se tot el partit així l'equip de Guardiola. Va apropiar-se de la pilota, i es va dedicar a jugar en horitzontal. Amb paciència. El domini va ser visitant i el Girona va saber patir. Tampoc en excés, perquè Iraizoz no va haver d'intervenir. Toc, toc i més toc, però poc més. A Muniesa se li va notar que encara li falta aprendre els automatismes i va grinyolar en alguna jugada, però la defensa va aguantar el tipus. I al ruix final del primer acte, segona embestida dels de Machín. Maffeo, que va ser un malson per a Sané, va fer-ho tot bé al 38 però la seva centrada no va trobar rematador. I al 41, Bravo evitava el gol d'Stuani traient una gran mà a xut creuat de l'urugaià.
Va començar el segon acte i res havia canviat. No va fer el City el pas endavant que tothom esperava. Tampoc Guardiola va fer massa canvis i homes com Agüero i De Bruyne no van tenir ni un sol minut. Sí que va moure la banqueta Machín. I de quina manera. Sis canvis de cop quan s'havia jugat un quart d'hora de la represa. Abans, al 53, Portu arribava un xic forçat davant Bravo i rematava al cos del porter xilè. Poc després, a l'altra àrea, un providencial Bernardo evitava un mal major quan Sterling s'endinsava a l'àrea.
Ja amb els canvis a la gespa, nova acció de mèrit dels gironins en atac. Marlos obria a l'espai per Boulaya i la centrada d'aquest, amb molta intenció, quedava a només un pam de la internada d'Stuani. Tornava llavors a fer un tímid pas endavant el City, mentre que Maffeo seguia a la seva. Una vegada i una altra va portar de corcoll la defensa rival; sobretot Sané, qui segurament va acabar somiant amb ell. El carriler, tot i que fa pinta que serà titular el dissabte, va aguantar els 90 minuts a un ritme espectacular. Això sí, els citizens haurien pogut empatar al 89. Però Iraizoz va demostrar la seva sang freda en un xut a boca de canó de Bernardo Silva.
Temes
Més a Girona FC
-
L'Athletic guanya a Getafe (0-2) però el Girona serà de Champions si supera demà al Barça
-
Girona FC: De Primera Catalana a la Champions en 25 anys
-
Els elogis de Xavi: "El Girona és un club de nivell Champions"
-
Míchel: "Entrar a la Champions guanyant el Barça seria una fita històrica per recordar sempre més"