Un partit de Primera divisió comença i acaba molt abans, i força estona després, que l'àrbitre ho decreti. En el seu afany per tenir-ho tot sota control i oferir una imatge homogènia en tots els estadis de la competició, la Lliga ha endurit encara més la normativa del Reglament de Transmissió televisiva que ja era vigent la temporada anterior. Aquest document de més de cent pàgines detalla, fins la circumstància que pot semblar més intranscendent, com s'ha d'organitzar l'abans, el durant i el després de cada jornada per als equips locals.

Perquè se'n facin una idea, la Lliga, a través dels directors de partit, controla des de la mida de la gespa (ha de tenir entre 20 i 30 mil·límetres d'alçada) fins a la de les mascotes d'animació dels equips (no poden ser massa més grans que la mida d'una persona adulta). Aquestes mascotes no poden ser de cap manera visibles durant el partit i només poden estar a la gespa abans i després, o durant el descans.

Així, a Montilivi i en qualsevol altre estadi de Primera, l'activitat prepartit arrenca quatre hores abans del xiulet inicial, amb l'arribada dels directors de partit (dos segurs, ampliables a tres) amb els responsables del club local i els encarregats de la transmissió televisiva. És aleshores quan es fa la mesura de la gespa en diversos punts del camp. Per ser validada, en 4 de 5 intents ha de donar el barem.

L'estat del terreny de joc és una de les obsessions de la patronal. Controla la mida, el reg, el tall... i obliga que no hi hagi cap àrea pelada o en mal estat. Qualsevol arranjament que els clubs facin s'ha de posar en coneixement de la Lliga, que també unifica el colors de les tanques de publicitat. A Girona, en vermell.

L'enllumenat és un altre dels grans temes controlats per la patronal. És obligatori encendre'l fins i tot en partits disputats al matí, a plena llum del dia. En funció de l'hora de joc, s'ha d'encendre entre una hora i mitja o quaranta-cinc minuts abans.

La Lliga encoratja els clubs a fer servir «modernes infraestructures i moderns equips d'il·luminació per programar efectes visuals i acústics per potenciar l'experiència de l'espectador». El Girona es va estrenar en aquest aspecte el dia de la visita del Madrid, fent cantar al públic l'himne a cappella i programant un joc de llums per presentar l'alineació d'Eusebio. Això sí, per incloure un petit xou abans de començar el partit, també s'ha de posar en coneixement de la patronal.

L'ocupació de la grada és també molt valorada per la Lliga. «En una òptima transmissió televisiva l'estadi s'ha d'apreciar ple», s'assenyala en el Reglament. Per això es destaca la importància de col·locar molt públic a la grada oposada a la càmera principal. «La Lliga recomana ubicar els abonats i el públic assistent prioritàriament entre córner i córner de la grada oposada a la posició de la càmera principal», s'indica en el dossier. L'ocupació d'aquesta zona ha de ser del 75%, com a mínim, i en cas contrari el club local podrà ser sancionat. Una ocupació per sota del 50% té un càstig doble.

Els encarregats d'informar d'aquest i dels altres aspectes són els directors de partit a través dels seus informes. S'ha establert un sistema de punts i a final de temporada aquests es transformaran en una quantitat econòmica. El Valladolid, per exemple, va ser expedientat al seu dia pel mal estat de la gespa el dia que hi va anar el Barça però fins a final de curs no sabrà quan haurà de pagar. Aquests diners es faran servir per millorar cada club les transmissions televisives que es facin des dels seus estadis.

Aquestes normes també afecten els futbolistes. Els equips han d'arribar als estadis com a màxim una hora i mitja abans que comenci el partit. Tot està detallat al mil·límetre per tal que es pugui enregistrar el moment en què els jugadors fan la seva entrada a la instal·lació. Els jugadors també són els primers reclamats a la zona d'entrevistes postpartit que s'instal·la sobre la gespa.

Abans de la roda de premsa, els entrenadors han de passar pel set televisiu, amb un timing marcat que si no es compleix també significa una sanció. La posició de les càmeres, la situació dels comentaristes a peu de camp i els fotògrafs, tot són aspectes perfectament detallats, igual com la ubicació de la pantalla del VAR.

La Lliga ofereix als clubs la possibilitat de connectar-se al senyal dels partits per tal d'oferir-los a través dels videomarcadors, tot i que adverteix que sense repetecions de jugades polèmiques o que puguin generar controvèrsia a la grada. La patronal considera els videomarcadors com una part més de l'espectacle en què s'ha convertit el futbol d'elit.