Superat el segon terç de Lliga, el Girona continua sent un dels grans candidats a l'ascens a Primera Divisió. Tanmateix, el club ha endreçat tots els focus i altaveus que a l'estiu va fer servir per autoimposar-se la pressió de tornar a Primera Divisió. L'objectiu continua sent pujar, sí, però gràcies -o en aquest cas, per culpa- as discrets resultats del primer tram de temporada el Girona busca assolir-lo sense fer tanta fressa. Des del darrere, o anant de tapat, que es diu. L'arribada de Pep Lluís Martí ha impregnat d'agressivitat i solidesa un equip que navegava sense rumb amb Unzué. De qualitat, en tenia, sí, però mancava posar-hi el coll i tenir clar que la Lliga no seria cap passeig. Ara, la qualitat continua sent-hi, i a més a més l'equip ha vist que, a còpia de buidar-se, pressionar i mossegar, els resultats arriben. És a dir, la recepta perfecta per reeixir. De mica en mica i sense desviar-se de la filosofia del tècnic balear de pensar només en el proper partit, el Girona ha anat acostant-se als llocs d'ascens directe, que ja té a 6 i 7 punts. A més a més, de retruc, ha aconseguit també fer forat amb el setè classificat per tenir un marge de 6 punts respecte al primer equip que no entraria al play-off.
Tot plegat dibuixa unes darreres 13 jornades de Lliga d'allò més apassionants en què el Girona té poc marge d'error si vol enxampar el Cadis o el Saragossa. En aquest sentit, la temporada actual està sent una de les més igualades dels últims temps. Prova d'això és que entre l'Elx, 6è i en posicions de play-off d'ascens, i l'Albacete, 18è i el primer equip que no ocupa llocs de descens, tan sols hi ha 7 punts de diferència. És a dir, els mateixos que separen el Girona, 5è, del Cadis, líder. Distàncies de poc més de dos partits que en aquestes últimes 13 jornades poden eixugar-se o ampliar-se depenent del moment de forma des equips. Sigui com sigui, la història diu que si una Lliga és gaire igualada, normalment l'ascens acostuma a ser més barat.
Els equips que han pujat amb menys punts les últimes temporades han estat el Girona 2016-17, amb 70; el Leganés 2014-15, amb 74, i el Deportivo 2013-14, amb 69. Aparcant per un moment el cas del Girona i entrant a fons en els dels altres dos cursos, hom pot veure que els segons classificats (Alabès i Dépor) a la 29a jornada tenien tots dos 49 punts. Es tracta de la xifra més baixa d'ençà que es va instaurar els sistema del play-off el curs 2010-11. En aquest sentit, la poca puntuació del segon classificat lliga amb la teoria de la igualtat que hi havia aquelles temporades. Així, el curs 15-16, el sisè classificat era el Saragossa, amb 45 punts, mentre que el líder era el Leganés, amb 52, i el Girona, amb 40, era 12è i va acabar classificant-se per al play-off. Pel que fa a la temporada 13-14, el Las Palmas marcava el play-off amb tan sols 42 punts. El Còrdova, que en tenia 38 i era 12è aquella jornada, va acabar entrant i pujant a la promoció havent acabat la Lliga en la setena posició final.
El Girona de l'ascens
Un cas a part va ser el Girona que va pujar a Primera Divisió (16-17). A la 29a jornada d'aquella temporada, el conjunt que dirigia el sorià Pablo Machín anava disparat amb 58 punts a la segona posició rere un Llevant que menjava a part (65). El tercer, llavors el Cadis, tenia 47 punts, 11 menys que els gironins, mentre que el Getafe, que acabaria pujant al play-off, era sisè amb 44. El Girona, tanmateix, va desinflar-se fruit de la pressió i dels fantasmes dels ascensos perduts les temporades anteriors contra Lugo, Saragossa i Osasuna. Una sèrie de tres derrotes consecutives (Cadis 1-2, Oviedo 2-0 i Rayo 1-3) va fer tremolar les cames als de Machín que en les darreres 13 jornades de Lliga només va sumar 12 punts dels 33 possibles. El coixí d'avantatge respecte als perseguidors va fer que a l'equip encara li sobrés una jornada i celebrés l'ascens matemàtic a la penúltima a Montilivi contra el Saragossa.
