Jonatan Soriano: «Si tornem a jugar, ho donarem tot per ser el curs vinent a Primera»

Amb mitja hora, minut amunt, minut avall, n'hi ha prou per repassar tota mena d'anècdotes amb Jonatan Soriano. Camí dels 35 anys i una carrera ben farcida d'equips i experiències, l'ara davanter del Girona té temps per recordar el gol que considera més especial del munt que ha aconseguit, el curiós naixement de la seva filla Abril a Àustria, un penal tan mal xutat que va convertir-se en un mem a les xarxes socials i la seva estada al filial del Barça, on va coincidir amb grans jugadors que l'acabarien ajudant a ser «millor futbolista». A tot això, li va sumar la seva actual estada a Montilivi, on s'hi troba molt a gust malgrat la seva poca participació. Espera reprendre la competició i si és així no només promet aportar alguna cosa més, sinó també un últim esforç per dur l'equip la temporada vinent a la màxima categoria.

Soriano va ser el protagonista ahir a la tarda del directe que el Girona va realitzar al seu compte oficial d'Instagram. En un primer moment, l'escollit era Cristhian Stuani, però una sèrie de problemes tècnics d'última hora van impedir que l'uruguaià respongués les preguntes dels aficionats blanc-i-vermells. L'escollit, finalment, va ser el davanter del Pont de Vilomara. Una de les cares noves d'aquest passat estiu, capaç de repassar d'una tirada la seva nodrida trajectòria, amb alguna pausa per fer memòria. Quan li va tocar parlar en present, va dir això: «Em trobo molt bé a Girona, no em cansaré de dir-ho. Feia molts anys que voltava per l'estranger i quan vaig tenir l'oportunitat de venir no m'ho vaig pensar. Aquest club desperta molt d'interès, sobretot perquè té una aspiració molt maca». Ara, amb la Lliga interrompuda, l'equip es manté en llocs de play-off a l'espera de saber si la competició es posarà o no de nou en marxa. Si això passa, té molt clar quin és el missatge que cal enviar a l'afició. «Als nostres seguidors els demano un últim esforç. Si finalment la temporada s'acaba, que ningú tingui cap dubte que lluitarem fins al final, donarem el màxim de les nostres possibilitats i ho intentarem. Per nosaltres i per vosaltres. Ho farem per estar la temporada que ve a la Primera Divisió». Això com a repte col·lectiu, perquè també es proposa algun objectiu personal. «M'agradaria poder aporter més, sumar més gols i ajudar l'equip. Per unes circumstàncies o per unes altres, hi ha cops que et toca fer-ho des de dins o des de fora. Vull ser important, sigui on sigui». A tot això, va explicar la seva «bona relació» amb Pablo Maffeo. «Amb l'edat que tinc m'agrada fer una mica de papi al vestidor, i amb ell em porto molt bé. Intento aportar-li algun consell, encara que no sempre siguin els millors».

Ídols i anècdotes

Mirada al present i també al passat la que va fer ahir Jonatan Soriano, qui va recordar els seus ídols de la infantesa. «Tothom se sorprèn quan ho explico, però el primer futbolista que vaig admirar era un migcampista, Fernando Redondo. Quan vaig ser més conscient que volia ser davanter, em vaig fixar en Raúl González. No perquè fóssim similars, sinó pel seu comportament al camp». Forjat a la base de l'Espanyol, guarda encara un regust amarg de la seva sortida del club. «Va ser dur per mi deixar el club perquè vaig créixer allà. Tenia el somni d'anar pujant fins al primer equip. El tracte d'aquell moment no va ser el correcte, encara que són coses del futbol». Es queda amb la seva etapa al filial del Barça. «Vaig coincidir amb jugadors joves excel·lents que em van fer millor futbolista, vaig estar molt a gust i vaig recuperar l'estabilitat». També va parlar del confinament: «És una situació complicada. Intento passar les hores el millor possible».