Del 24 d'agost del 2014 fins avui han passat gairebé sis anys. Temps que Àlex Granell ha aprofitat, entre altres coses, per col·leccionar 223 partits oficials amb la samarreta del primer equip del Girona. Són els que acumula entre Primera, Segona A i Copa del Rei. El que es coneix com a futbol professional. No hi ha cap altre jugador que, comptant aquestes competicions, s'enfili tant amunt. Fins fa quatre dies, al capdamunt del podi hi havia una llegenda com Migue González. El defensa, l'autor del gol de l'històric ascens a la divisió de plata ara fa més d'una dècada, en sumava 222. S'elevaria fins els 249 si també es comptessin els duels a Segona B, però Granell aquesta categoria mai la va tastar amb la blanc-i-vermella.
Aquella nit d'agost d'ara fa mitja dotzena d'anys, Granell acabava d'aterrar a Montilivi procedent del Prat, equip que havia baixat feia poc a Tercera. Va jugar 88 minuts de la victòria contra el Racing (1-0) en la jornada inaugural d'una temporada, la 14/15, que passaria a la història per molts motius. No es va pujar a Primera de miracle i la Lliga regular es tancaria amb un dolorós empat amb el Lugo d'infaust record. Ahir, el partit que feia 223 deixava un Granell molt més madur. Superada la trentena és un emblema del club. Capità i peça indiscutible al mig del camp, tot esperant seguir sumant partits. «És un exemple del que significa ser un futbolista del dia a dia. Del que respecta el company. En Granell és un exemple per a tot i sobretot pels més joves», va dir d'ell el porter Riesgo.
