L’adeu de Francisco deixa òrfena la banqueta del Girona, que li busca relleu

Francisco Rodríguez ha deixat de ser l’entrenador del Girona. El vincle que unia una i altra part ha quedat en un no-res a partir d’aquesta passada mitjanit. Ja no hi ha marxa enrere. Ni tampoc renovació, una proposta que hi havia al damunt de la taula. Les ganes de fer «un punt i a part» ha acabat guanyant la partida. Un any exacte després d’arribar a Montilivi per suplir el buit que havia deixat la destitució de Pep Lluís Martí, l’andalús se’n va i ho fa amb un bagatge positiu pel que fa els resultats, però sense l’esperat ascens a la Primera Divisió que ell mateix i també el club desitjaven.

A 30 de juny, el darrer dia del seu contracte, el club va emetre un escrit del mateix Francisco per explicar que continuarà al capdavant del primer equip la temporada vinent. Després de dues promocions d’ascens fallides, amb derrotes en tots dos casos en l’últim partit (contra Elx i Rayo), ja no hi haurà un tercer intent. Decidit a descansar degut al desgast provocat sobretot per aquests últims mesos de competició, el tècnic ha preferit deixar-ho aquí i no continuar al club. De ben segur, com va dir Pere Guardiola, que en cas d’ascens l’entesa hauria estat fàcil, però ara l’escenari ha estat diferent. En el text conjunt signat per Francisco i el Girona, les dues parts volien deixar clar que «ara ha arribat l’hora de separar els nostres camins. I no és gens senzill perquè tanquem una gran història que ens ha unit per sempre. És per això que volem fer aquest comiat plegats (...). Potser un altre dia ens retrobarem, però ara tots dos hem decidit fer un punt i a part. No és un adeu fàcil, però també tenim la sensació que és el millor moment per fer-ho».

Durant un any i en dues temporades diferents, Francisco ha dirigit un total de 60 partits i ho ha fet amb un balanç espectacular perquè n’ha guanyat la meitat: 30. Completen l’estadística 15 empats i també 15 derrotes. L’últim curs va aconseguir classificar el Girona pel play-off d’ascens en cinquena posició i aquest any ha fet tres quarts del mateix, però superant-ne la puntuació gràcies a un tram final de campionat espectacular, amb set victòries consecutives. S’obre ara un ventall de possibilitats i alhora uns quants interrogants. Sense Francisco, s’ha d’iniciar un nou projecte i la direcció esportiva fa dies que treballa tot preveient que aquesta situació es podia produir, però encara sense haver trobat un substitut en ferm. S’han temptejat diverses opcions, tot i que no hi ha un «sí» definitiu, el que hauria d’arribar ben aviat perquè tot just acaba de començar el juliol i la pretemporada s’iniciarà en un parell de setmanes. De moment, el club només ha confirmat la renovació del porter Juan Carlos fins al 2023. Aquesta passada mitjanit també van acabar contracte jugadors com Seba Cristóforo, Antonio Luna i Aday Benítez, a qui també cal sumar-hi tots aquells futbolistes que han vestit la samarreta del Girona en condició de cedits: Enric Franquesa, Pablo Moreno, Monchu, Yan Couto, Nahuel Bustos i Yoel Bárcenas.

I ara què?

La prioritat, ara per ara, és trobar un nou entrenador. Sense aquesta peça és impossible construir les bases del nou projecte a Montilivi. La direcció esportiva ja ha estès els tentacles tot buscant el candidat ideal i un dels noms que més agraden és el de Miguel Ángel Sánchez, Míchel. El madrileny, de 45 anys, té experiència a la Primera i també a Segona A. Ha dirigit el Rayo Vallecano i també l’Osca, als quals ha ascendit a Primera. L’aragonès és ara mateix el darrer equip que apareix en el seu currículum. Va ser destituït al mes de gener i des de llavors es troba sense equip. No és l’única alternativa però ara mateix sí que és la més ben posicionada.