El canvi de xip de Jairo Izquierdo

Quan el Girona va fitxar Jairo Izquierdo l’estiu del 2018, incorporava un extrem ràpid i esmunyedís que havia marcat diferències a Segona B amb l’Extremadura. Amb l’equip a Primera, aquella temporada 2018-19, Jairo va jugar cedit al Cadis, ja a Segona A, amb qui va gaudir de minuts i continuïtat (34 partits i 3 gols). Arran del descens, els gironins el van repescar i Jairo va tenir moltes oportunitats tant amb Unzué com amb Martí i, menys amb Francisco (39 partits). L’equip no va pujar però Jairo va trobar destí a la màxima categoria al Cadis, altre cop cedit (33 partits i un gol) i amb un rol cada cop més defensiu que no pas atacant. Aquest estiu, va tornar a Montilivi i el club arran de la sortida de Mojica, Franquesa i Luna, va decidir que un dels laterals esquerres de l’equip fos Jairo. El canari, doncs, abandonava ja només començar la pretemporada les posicions d’atac per reciclar-se defensivament. El primer pas va ser triar el dorsal 3 a l’esquena. La resta és un procés en marxa que ni és immediat i que segurament tindrà alts-i-baixos. De moment però, l’adaptació de Jairo al lateral és una de les poques bones notícies que està deixant l’equip en aquest començament de temporada.

Al Jairo lateral li manquen coses, és evident. No es pot convertir de la nit al dia un extrem a lateral. De fet, aquest és un procés que se sol fer de més jove com els va passar per exemple a Jordi Alba i Sergi Barjuan al Barça i a tants als altres extrems que s’acaben fent un lloc de laterals. De més grans també n’hi ha d’exemples, i bons, com és el cas de Jesús Navas, dretà en el seu cas, al Sevilla. Un cas diferent va ser el de Delfí Geli a qui Benito Floro, amb el vistiplau de Johan Cruyff, va convertir de davanter centre a lateral dret. A Montilivi en els últims anys, s’han vist jugadors com Johan Mojica o Enric Franquesa que, en els seus començaments professionals, jugaven en posicions més avançades i han acabat consolidant-se com a defenses. També David Juncà era un home més avesat a atacar i que en arribar a l’elit va haver de fer un bon treball defensiu.

Qui també va començar d’extrem i va acabar de lateral jugant 275 partits a Segona A és Marc Bernaus. El procés, tanmateix, el va viure de juvenil a Can Barça. «Jo era un extrem que feia un piló de gols a Andorra. Llavors em va fitxar el Barça de cadet i un dia Martínez Vilaseca em va fer pujar al Juvenil A per jugar de lateral. Vaig pensar: Mare de Déu, si no he defensat en ma vida!». La cosa va sortir bé i Bernaus va arribar al filial i llavors va fer carrera a la categoria de plata sempre com a lateral. Bernaus, que sap de què parla, explica les claus per a la conversió d’un extrem a lateral reïxi. «Al final són un parell de conceptes: traçar bé la línia del fora de joc amb els centrals i tancar al segon pal. Amb això, ja es pot anar tirant, perquè la resta, velocitat, sortida de pilota i nivell tècnic, un extrem ho té», diu l’exjugador del Girona.

A Montilivi aquesta transició de lateral a extrem es va veure puntualment en Moha El Yaagoubi. El marroquí, extrem pur, va ser utilitzat diverses vegades de lateral per Narcís Julià, Raül Agné o Josu Uribe, entre altres. D’altres jugadors que amb els anys van endarrerir la seva posició són Arnau Sala o Sergi Raset, tots dos, van aterrar -en el cas del director esportiu de l’Olot en la seva segona etapa- a Montilivi ja consolidats com a laterals malgrat haver començat en posicions més avançades. Raset recorda que ell, tant al Bons Aires com al Girona en la primera etapa, sempre havia estat «pivot ofensiu» i que va ser Paco Flores qui el va col·locar de lateral a l’Espanyol B. «M’hi vaig adaptar i fins i tot vaig fer la pretemporada amb el primer equip de lateral», explica. Per Raset, per encarar la reconversió cal «sobretot» una cosa: «canviar el xip». «Quan es juga del mig del camp en endavant sempre es pensa arribar a dalt, centrar, estar a prop de l’àrea, fer gols...Al lateral és un canvi de xip total», diu. L’exsecretari tècnic del Girona subratlla que un lateral ha d’aprendre els conceptes defensius que comporta la posició. «S’ha de perfilar bé, bascular, mirar que no centrin, que no el superin en l’un contra un...». En aquest sentit, per a Raset si un extrem o interior «entén aquests conceptes defensius es pot transformar en un jugador important, perquè els ofensius ja els té».