Arribats al play-off, ara ja no hi ha teoria ni estadística que tingui la veritat absoluta. És impossible. Les cames hi tenen a dir, però molt més el cap. La inèrcia, si és positiva, jugarà un paper a favor i si la fletxa va cap avall, hi ha més possibilitats d’estavellar-se. Però res és definitiu en unes eliminatòries que no hi entenen de classificació, de lògica, de plantilles ni de pressupost. Li aniria ve al Girona que tampoc es fes massa cas als precedents, veient que el primer obstacle a superar és l’Eibar, la seva veritable bèstia negra. Un rival que li ha fet la guitza un munt de vegades i al que no es guanya des de fa gairebé una dècada. Si a tot això se li afegeix la suposada qualitat d’una de les plantilles més cares de Segona, el còctel no sembla que somrigui massa als de Míchel. Ara bé, amb 180 minuts per davant, les polsacions al límit i el comptador de benzina a punt d’esgotar-se, pot passar qualsevol cosa.
Dijous se celebrarà el quinzè enfrontament oficial entre el Girona i l’Eibar. Els 14 anteriors arriben farcits amb resultats de tota mena, però les derrotes s’acumulen en aquesta etapa més recent, quan el conjunt basc sempre ha acabat guanyant, sense donar cap mena de treva. Els sis últims enfrontaments han acabat ben malament pels blanc-i-vermells. Mitja dotzena de derrotes i, a més a més, amb uns registres golejadors que fan mal als ulls: només 6 gols a favor pels 19 que s’han encaixat. A Primera, un 4-1 i 1-4 la temporada 17/18, mentre que el curs següent, el del descens, el panorama no va millorar: 2-3 a Montilivi i 3-0 a Ipurua. El present tampoc ha sigut massa més favorable perquè en els darrers mesos es queia a Eibar 4-2 i a l’estadi els punts tornaven a volar (0-1).
Per trobar l’última victòria toca remuntar-se al 24 d’agost del 2013, en els primers compassos d’una Lliga caòtica pel Girona, que es va acabar salvant al tram final gràcies a una reacció difícil d’explicar i a l’aterratge de Pablo Machín a la banqueta. Amb el sorià encara mirant-s’ho des de casa seva, era Ricardo Rodríguez l’entrenador d’un equip que es va imposar per 0-3 amb tots tres gols marcats des del punt de penal, obra de Felipe Sanchón, Chando i Eloi Amagat. Són gairebé nou anys els que han passat des d’aquell precedent però encara hi ha dos supervivents a un i altre equip. Perquè l’entrenador del conjunt basc era el mateix: Gaizka Garitano. al bàndol gironí, David Juncà també formava part de la plantilla. Més jove i abans d’iniciar un periple que l’ha dut a defensar els colors del propi Eibar i del Celta, a Primera.
David Juncà i Gaizka Garitano són els dos únics supervivents de l'última victòria del Girona sobre l'Eibar, el 24 d'agost del 2013 a l'estadi d'Ipurua
No és aquest l’únic triomf. N’hi ha hagut algun més. Com el 2-0 del 2009, amb Felipe i Igor de Souza com a golejadors. O la doble alegria de la temporada 1956/57, a la Segona Divisió, amb un 3-1 i un 2-4 favorables. Més recent són els empats: 1-1 a Montilivi, amb diana d’Alfredo Ortuño el dia que debutava, o el 2-2 a les acaballes de l’any del retorn a la categoria d’argent, amb Josu Uribe a la banqueta dels d’Ipurua, un parell d’any abans d’aterrar al Girona per estar-s’hi pocs mesos.
L’espina de Quique Cárcel
És l’Eibar la bèstia negra del Girona i tres quarts del mateix li passa amb el seu director esportiu, Quique Cárcel. Fins a dos cops el conjunt basc l’ha privat d’un ascens de categoria i ara, any després, es tornen a trobar per tercera vegada en una promoció, aquest cop per pujar a Primera. El 2007, Cárcel tenia 32 anys i ultimava la seva carrera com a futbolista a L’Hospitalet. Un equip que es va classificar per les eliminatòries d’ascens a Segona. Allà es va topar amb l’Eibar i no hi va haver cap mena d’opció: després del 0-0 a l’anada, Ipurua va dictar sentència amb el 2-0. La història va ser força similar el mes de juny del 2013. Llavors, Cárcel era el director esportiu del conjunt riberenc. En l’última ronda abans de pujar, de nou va sortir creu i davant el mateix rival: 3-0 a terres basques i 0-1 a la tornada. Les ganes de venjança estan assegurades.
