Sense Kiko Ratón i el seu gol de penal al Múrcia, en la darrera jornada del curs 09-10 amb el Girona debatent-se, literalment, entre la permanència a Segona o la desaparició, el club no seria on és ara. Ni play-off, ni ascens, ni Primera ni Manchester City ni res del que ha vingut aquesta darrera dècada hauria estat possible si aquella pilota no hagués entrat. Amb 45 anys, Kiko Ratón continua jugant i marcant a l’equip del seu poble, el Puerto de la Cruz, i té corda per estona. Diumenge no serà al camp per no fer enfadar els seus fills, que li diuen que porta mala sort. El canari, tanmateix, recorda que quan el Tenerife juga per Carnaval no sol guanyar. «Que pugi el millor», diu per no mullar-se.
M’ha dit un ocellet que continua marcant gols amb 45 anys.
Sí, sí. Aquesta temporada he tingut una lesió i m’he quedat amb 6. La passada en vaig fer més de 20.
Té corda per estona encara així?
N’hem parlat amb el club i tenim gairebé tancada la renovació per la temporada que ve. La idea és continuar. La veritat és que aquí al Puerto de la Cruz sóc jugador, directiu i també me n’encarrego de la cantina. Faig vida aquí al camp, gairebé.
Té l’entrada a punt per al partit de diumenge?
(Riu). No hi solc anar perquè cada vegada que hi vaig, el Tenerife perd i els meus fills s’enfaden. Tinc dues entrades, però les he donat a un dels meus fills i a un amic.
Si vol puc mirar d’acreditar-lo.
(Riu). És igual, és igual...
És un jugador de la terra i molt estimat al Tenerife. Tot i això a Girona és una llegenda? Quins sentiments tindrà diumenge?
Quina embarcada... Jo m’hauria estimat més que un pugés directe i l’altre al play-off. Vull que tots dos estiguin a Primera. Me n’alegraré pel que pugi i estaré trist pel que no ho faci. No diré qui vull que guanyi perquè no vull que ningú se m’enfadi... Un gaudirà molt i a l’altre li tocaran llàgrimes.
Li fan broma els seus amics aquí a Tenerife?
Ui, sí! Em prenen el pèl tot el dia... Només vull que guanyi el millor.
Quin ambient hi ha a l’illa? Hi ha la sensació que tot està preparat per a l’ascens?
El partit coincideix amb els carnavals i quan això passa, el Tenerife no guanya... Sempre empata o perd. La gent té moltes ganes que pugi. Als bars i restaurants se’n sent molt a parlar i realment hi ha un bon ambient a l’illa.
S’assemblen en alguna cosa aquest Tenerife-Girona amb aquell dramàtic Girona-Múrcia de la darrera jornada del curs 2009-10?
En res. Ens hi jugàvem molt aquell dia. El Girona si perdia, baixava i, amb tots els problemes econòmics i el deute que acumulava, segurament hauria desaparegut. Gràcies a Déu, aquell penal va entrar, vam empatar i el club va continuar endavant. Ara és diferent perquè són dos equips que volen pujar. Hi haurà molts sentiments i emocions, però no és el mateix lluitar per pujar que fer-ho per evitar baixar. El que no pugi continuarà a Segona.
El 0-0 a Montilivi dóna avantatge al Tenerife. Tot i això, el Girona ja va guanyar a Eibar...
La veritat és que tenia clar que el Girona passaria segur l’eliminatòria contra l’Eibar. Els ho deia als meus amics fins i tot després d’haver perdut 0-1 a l’anada a Montilivi. Quan va passar, em van preguntar com ho sabia... Jo els vaig dir que era intuïció.
Té alguna intuïció ara?
(Riu). M’estimo més no dir res.
El Girona ha rebut moltes patacades en partits decisius. Creu en els fantasmes o la malastrugança i simplement un dia s’acabarà aquesta mala sort?
Simplement, són moments de sí o no. No sé quan s’acabarà, però tinc clar que no és malastrugança. Són errades.
L’Heliodoro estarà ple i el president del Cabildo deia fa uns dies que ja tenia l’escenari per la celebració a punt. De vegades això pot ser contraproduent. Com ho veu?
És un partit i tots dos s’ho juguen tot a 90 o 120 minuts. Jugaran a fer pocs errors i a arriscar poc. El Tenerife mirarà de no equivocar-se i el Girona tampoc farà el ximple i sortirà a atacar amb bogeria.
En què s’assemblen Kiko Ratón i Stuani?
Uf! Tots dos tenim gol. Stuani és un gran jugador, corpulent, lluitador... Una mica com jo. Va bé de cap i també amb les dues cames. Ha tingut un gran recorregut i li desitjo el millor, tant a ell com al Girona.
Com ha vist el creixement del Girona els darrers anys, amb tants play-off, un ascens i dos anys a Primera. Impensable a la seva època, oi?
Una bestiesa! I a més a més a Primera van competir molt bé. Han crescut i evolucionat molt pel bé del club. És increïble pensar-ho quan hi érem nosaltres. Tinc ganes de venir un dia a Girona, que fa temps que no ho faig. Tinc amics que em diuen que vingui, però amb la feina és complicat de lligar.
