Quiosc

Diari de Girona

Només mig mes per enllestir tota la feina

El Girona encara el darrer tram del mercat d’estiu amb l’obligació de tancar cinc o sis incorporacions més que completin la plantilla Guanyar experiència i fer un salt de qualitat esdevé clau per afrontar un curs ben exigent

El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, en un acte a Montilivi. aniol resclosa

La història es repeteix. Passa cada estiu. Comença la temporada, sigui a la Primera o la Segona Divisió, i les plantilles encara estan en construcció. Per més surrealista que sembli, la competició permet que es juguin els partits quan una bona colla de futbolistes encara no saben quin escut defensaran en els propers mesos. Coses del futbol o potser del que va més enllà de l’esport, el propi negoci. Ho pateix el Girona, ho pateixen tots els equips de l’anomenat món professional. El que passa és que hi ha clubs que premen l’accelerador a temps i miren de fer la feina com abans millor; d’altres, ja sigui per manca de previsió o recursos, van fent com poden. En aquest segon capítol s’instal·la la realitat de Montilivi. Es felicitava Míchel Sánchez, divendres, d’haver tancat sis incorporacions i que totes elles eren primeres opcions, no pas eleccions que arribaven després d’haver-ne descartat d’altres. El mateix entrenador que, dos dies després i havent ofert una pobra imatge a València en el debut (1-0) , reconeixia que és imprescindible reforçar-se. Per necessitat, deia. La direcció esportiva, amb Quique Cárcel al capdavant i el City Football Group sempre present, tenen mig mes per enllestir la feina i, si pot ser, fer-ho de la millor manera possible.

«No hem perdut perquè ens faltin fitxatges. No hi ha cap excusa en això, de veritat. Teníem jugadors suficients per haver fet millor les coses. Però sí que és cert que ha de venir gent, perquè necessitem més futbolistes». Míchel és d’aquells tècnics que detesten els tòpics. Que parlen des de la més profunda sinceritat, sense vomitar les típiques frases. Parlava amb coneixement de causa el diumenge a Mestalla. No li havia agradat gens el que havia vist i, si bé havia reconegut que tot i la manca d’efectius l’equip estava «preparat» per intentar guanyar a València, és evident que la situació actual no pot ser pas productiva al llarg de 38 jornades. És impossible. En la primera convocatòria van ser 15 els jugadors disponibles del primer equip. Només un d’ells, Juan Carlos, és porter. La resta eren Miguel Gutiérrez, Arnau, David López, Stuani, Terrats, Castellanos, Samu Saiz, Valery, Aleix Garcia, Juanpe, Riquelme, Yan Couto, Yangel Herrera i Santi Bueno. Ben aviat s’hi sumarà Bernardo Espinosa, ja recuperat, però sense minuts a les cames i amb la necessitat d’agafar ritme per competir el més aviat possible. Borja García, Iván Martín i Ibrahima Kébé continuen lesionats, pel que no s’hi compta, ara per ara. La llista la completava una nodrida representació de joves jugadors amb fitxa del filial: Lluc Matas, Monjonell, Ureña, Joel Roca, Àlex Sala, Pau Víctor i Artero.

És difícil afrontar així un torneig exigent com ho és la Primera Divisió i tenir l’objectiu de salvar-se. De moment, els tres primers punts ja han volat. N’hi ha encara un munt en joc i no hi ha cap alarma encesa, però és evident que la necessitat de fitxar es multiplica a mesura que avancen els dies. En l’últim test de pretemporada, després d’empatar contra el Saragossa a La Vinya (1-1), Míchel deia obertament que havien d’arribar «cinc o sis» cares noves. Durant la setmana següent no hi va haver cap anunci oficial. Es mou el club, però no acaba de lligar les peces que necessita i té ara mig mes per davant per donar-li a l’entrenador allò que necessita.

Les posicions que cal cobrir

Començant per la porteria. Ja fa dies que a Ortolá se li va rescindir el contracte, deixant Juan Carlos tot sol. A València el va acompanyar Lluc Matas, sense minuts en el futbol professional i destinat a competir amb el filial, que juga a Tercera RFEF, uns esglaons per sota. Es necessita un porter sí o sí. De noms n’han sortit un grapat a escena. Rumors sense fonaments i algun interès que no ha acabat de fruir. Álvaro Fernández, de l’Osca, fa temps que és en cartera (però agrada a d’altres clubs amb més múscul econòmic) i fa poc s’hi ha sumat l’interès per l’argentí Matías Dituro, ara a l’Universitat Catòlica de Xile. Si se’ls vol, tocarà rascar-se la butxaca, pel que hi ha algun altre pla al damunt de la taula.

Amb al costat dret cobert, comptant-hi Arnau i Yan Couto, i sense que reforçar l’eix de la defensa sigui una prioritat, es contempla l’arribada d’un altre jugador de banda esquerra. Les sortides a principis de juliol de David Juncà i Jairo Izquierdo van multiplicar les obligacions en aquest sentit. Durant les primeres setmanes d’estiu, Valery s’havia convertit en l’únic recurs fins que es va tancar la incorporació de Miguel Gutiérrez, una clara aposta de present i sobretot de futur per a qui Quique Cárcel ha demanat «paciència». A Mestalla no va ser titular, però va acabar jugant el tram final. Cal un altre futbolista en aquesta posició. S’havia parlat de la possibilitat d’apretar per Sergio Gómez, fitxat pel Manchester City. Cedir-lo a Montilivi, aquesta era la idea, tot i que Pep Guardiola ja ha avisat que compta amb ell. La possibilitat no està però del tot descartada al cent per cent. A l’Etihad encara es busca un futbolista d’aquestes característiques i, en el cas d’arribar, Gómez podria aterrar a Girona.

Hi ha més fronts oberts. Falten peces al mig del camp. Aleix Garcia i Ramon Terrats van ser titulars a Mestalla, sense comptar amb massa més homes del primer equip per rendir en aquesta posició. S’ha incorporat Yangel Herrera, amb més de cent partits a Primera, tot i que el veneçolà encara està lluny del seu pic de forma i de mica en mica anirà guanyant terreny. Samu Saiz s’ha quedat i no marxarà, mentre que Borja García està lesionat. No hi ha massa més on triar, perquè Riquelme o Iván Martín són d’un perfil més ofensiu, amb tendència a jugar a la banda. David López, en canvi, és un central que pot actuar com a pivot defensiu. Però un altre recurs, al cap i a la fi. Es necessiten migcampistes, és evident. Un pivot i un altre amb més clarividència i arribada. Es va fer un esforç per incorporar Edu Expósito, un dels jugadors més destacats la passada temporada a Segona. El català veia amb bons ulls venir cap aquí, tot i que al final ell (i també l’Eibar) s’han decantat per la proposta de l’Espanyol. Dissabte va debutar a Balaídos i fins i tot va fer un gol. S’havia preguntat per la situació d’Óscar Melendo. Interès, sense una proposta formal. La cosa no va anar més enllà, perquè ha acabat marxant al Granada.

En zona d’atac el trencaclosques tampoc està complet. A Cristhian Stuani li ha arribat competència directa amb Valentín Castellanos, que ve de fer un grapat de gols als Estats Units i que va tancar la pretemporada com a pitxitxi del Girona. Es va guanyar la titularitat a Mestalla, però no va veure porteria ni tampoc va rematar entre els tres pals. Vol Míchel algun jugador més d’atac. Sobretot algú per banda que pugui anar cap a dins. Un o fins i tot dos futbolistes de perfil ofensiu. Ho necessita l’equip, tou en la parcel·la més incisiva. Ja ho va dir el tècnic a València. «Ens ha faltat determinació, agressivitat, mirar cap endavant». Sobretot al primer temps, es van produir unes quantes situacions calcades: amb el rival pressionant ben amunt, quan la sortida de la pilota es va fer amb encert es va tenir camp per córrer, molt d’espai. En cap moment va aparèixer l’instint assassí que requereixen aquesta mena de jugades. Poc criteri, manca de velocitat i errors en la presa de decisions. Comptar amb més futbolistes ofensius pot resoldre una mancança així.

La llista és llarga i poder rendir a un cert nivell aquest curs a Primera depèn, en gran mesura, de completar-la amb èxit. El club n’és conscient de les necessitats i Míchel li ho recorda sempre que pot. El mercat s’acaba el primer setembre a la nit. Hi ha una quinzena de dies encara per davant. Ara s’haurà de veure si és o no temps suficient per fer els deures.

Compartir l'article

stats