El Girona FC va començar la lliga fa cinc jornades sabent que en els comptes futbolístics de la mateixa competició era un dels equips destinats a perdre la categoria al final del curs. Agradi o no, la condició d’equip petit i de conjunt acabat de pujar li atorguen aquesta etiqueta. I des d’ahir, quan la LFP va fer públics els números que mou cada club, això encara és més clar.
Madrid i Barça juguen, mai tan ben dit, una altra lliga amb més de sis-cents cinquanta milions cadascun; l’Atlètoc no els pot seguir, però es separa de la resta amb més de tres-cents quaranta; mentre Sevilla, Vila-real, Real Societat i Athletic Club estan per damunt dels cent i amb aspiracions de grans.
A partir d’aquí, el Betis obre un ventall per sota del centenar on s’ubiquen la resta, essent el Girona FC el penúltim de la llista amb 42,724 milions, superant l’Elx que en té 42,672, en prou feines mig milió menys. Per dalt, Cadis (45,977) i Valladolid (46,686) serien els grans rivals en aquesta lliga econòmica.
Però per sort, el futbol actual no és només qüestió de números i prou. Si fos així, la Primera Divisió, i també la Segona, encara serien per aquells conjunts de grans ciutats, amb capacitat per fer molts socis, bona publicitat i omplir estadis, que era en el que s’havien basat sempre els pressupostos.
Ara no, ara la mateixa lliga atorga la majoria de diners als clubs i això permet als equips de localitats petites com el Girona FC la possibilitat de ser-hi molts anys, sigui a Primera o a Segona. És clar que és a partir d’aquí que entra el factor fonamental, que és el de saber administrar bé la part dels diners que toquen per fer l’equip.
I per fer-ho hi ha un triangle que ha de funcionar a la perfecció. D’entrada, l’estratègia del director esportiu, que al cap i a la fi, és qui escull les peces. Després encertar-la amb l’entrenador i que la seva filosofia la comprin els jugadors des del primer dia. I òbviament que els futbolistes responguin i estiguin a l’altura. Només aquests tres elements junts fan que els números es quedin en números i que les apostes inicials també fallin. Aquest és l’objectiu.
