Quiosc

Diari de Girona

Míchel Sánchez Entrenador del Girona FC

«Vull evitar que s’instal·li a l’entorn la idea que no patirem»

Feliç i cada cop més fluid en català, el tècnic madrileny passa revista al primer tram de temporada. És ambiciós i no està satisfet amb els 7 punts de l’equip malgrat les bones sensacions. «Ens manca millorar molt encara i estem lluny de ser fiables al cent per cent», recorda.

Míchel Sánchez Marc Martí

Una derrota com la de l’altre dia al camp del Betis és més fàcil o més difícil de pair? 

Quan es perd, cal cercar el costat positiu i saber que hi ha coses per analitzar. Mirant el rendiment, vam fer moltes coses bé. Tot i això, hi ha coses a millorar com l’eficàcia i errors que penalitzen i que, a Primera, no hi ha marge de maniobra per a superar-los. La derrota va fer mal per com va ser, sí i hi ha coses a millorar, però també hi va haver moltes coses positives.

Va ser el millor partit de la temporada fins ara?

Quant a joc i la sensació de tenir el partit controlat i veure que el rival no tenia capacitat de fer-nos mal, sí. Pel que fa a la contundència a les àrees, no. Contra el Valladolid va ser al revés. 

Va quedar clar que el Girona va demostrar poder competir contra qualsevol. 

He dit als jugadors que hem competit en tots els partits i hem tingut la capacitat de poder fer bons números. Tot i competir bé en els sis partits, però, n’hem perdut tres. Això vol dir que no ens arriba i que hem de fer més. Sobretot en eficàcia i en nombre d’ocasions. 

Per a un equip acabat de pujar, tenir 7 punts de 15 en zona tranquil·la, podria ser un bon bagatge. Ja va dir que no hi estava d’acord. Amb 7 de 18 encara menys.

No podem perdre tres partits de sis fent els partits que hem fet. Això s’arregla millorant. Som bons en l’elaboració, el ritme de circulació, rebre poques ocasions, però en l’últim terç fem moltes passades i finalitzem molt poc. Juguem bé? Sí, però ens manquen coses. Tot i que estem en fase de creixement, estem lluny de ser fiables al cent per cent. 

L’han expulsat tres cops en un any i poc. S’ho explica? 

Jo puc assumir l’errada i demanar perdó però també vull que la gent s’avaluï i vegi que hi ha moments en què dues persones poden xocar, però que si es busca resoldre la situació es pot arribar a un consens. Potser no vaig actuar bé, però no va ser cap manca de respecte premeditada ni n’hi va haver per ferir la sensibilitat de l’assistent. De vegades les pulsacions estan altes i no passa res si ell m’hagués demanat que em calmés. Hauria callat perquè parlant la gent s’entén. 

Se sol dir sempre que l’objectiu són els 42-45 punts per salvar-se. Vostè directament en vol 53 per batre el rècord de Machín (51). D’ambició n’hi sobra? 

Hem de generar objectius i il·lusió per continuar avançant en el procés de construcció del club. No m’aturo aquí. Mirin, l’any passat, un dia que Juan Carlos va parlar d’arribar «als 50 punts». Jo el vaig tallar davant del grup i li vaig dir que esperava que ho digués per treure pressió i que no ho pensés de veritat. No ho faig per manca d’humilitat sinó perquè vull lluitar per objectius ambiciosos. Llavors, la competició ens dirà que ens hem quedat en 45. Objectiu complert? El meu no. El club continuarà creixent perquè es mantindrà a Primera, sí, però el meu objectiu no l’hauré complert perquè la temporada que ve voldré superar el millor Girona de la història, que ha de ser aquest.  

Es van escapar primeres opcions com Camello o el porter que va anar al Rayo, però tots els que han vingut ho són

decoration

Tot just s’acaba de començar, però què li diuen els col·legues entrenadors? 

A mi, els copets a l’esquena no m’agraden perquè el solen donar els que et guanyen. Que bé que jugues, però has perdut. Jo no vull això. Vull que se’n vagin emprenyats amb el Girona. Sense que se’m mal interpreti, que ens vegin com un equip que comença a caure malament perquè guanya. Molts companys i amics del futbol em diuen: Nano esteu molt bé però això és Primera i cal continuar remant i anar amb compte. Cap m’ha dit que no patirem. De fet, no vull que s’instal·li a l’entorn la idea que no patirem. Al grup, ho tallo de soca-rel. Cal patir molt per assolir objectius ambiciosos i per guanyar a Primera. 

Amb quants punts compta que s’hauria d’arribar a l’aturada del Mundial?

Queden vuit partits encara. La idea idíl·lica seria arribar als 20 punts. Amb quatre victòries estaria bé. Més seria fantàstic. Als jugadors els demano 8 punts cada 6 partits. Sempre partint de la idea d’anar partit a partit.

Va dir que tenia els millors ingredients possibles per fer una gran temporada. És la millor plantilla que ha dirigit mai des que és entrenador?

He tingut grans plantilles sempre, perquè hi creia cegament. Considero que la direcció esportiva s’ha adaptat molt al que volia i no ha portat ningú per portar, que no entrés a la idea i filosofia. Estic en el millor lloc possible dels que he estat perquè, des del president a l’encarregat de material tots tenim clara la idea. 

Aquesta estada servirà per conèixer més els jugadors?

L’estada és únicament per conèixer-nos millor entre tots i sobretot entre ells. Si som un dels equips que menys pilotes, necessitem la confiança l’un amb l’altre constantment. Per què passa la pilota molt per Romeu ara? Perquè els companys veuen que no les perd entrenant, hi confien i la hi donen. Aquesta sinèrgia es guanya convivint hores i quan està tot ben relacionat tot flueix. Els he passat el vídeo de Sergio Scariolo que deia que no eren el millor equip segons el Big data, però tenien el plus del compromís col·lectiu. No són vacances. Jo ho necessito. Farem activitats plegats i la idea és anar-se relacionant. Al camp, qui els ajudarà són els companys. 

Va dir Quique Cárcel que ho va passar malament durant el mes i mig d’estiu en què no va fitxar ningú. Vostè també o estava tranquil?

Tranquil. I l’hi vaig dir. Al principi, volíem Romeu i ell em va dir impossible. Llavors hi havia dues opcions més. Una va caure i l’altre no li agradava. Després es va tornar a obrir l’opció de Romeu i li vaig dir que insistís fins que el traiés. Jo havia d’esperar. No podia tenir pressa per guanyar el Benfica, l’Andorra o el Bolívar. Sí que patia una mica per ell per la pressió que tenia. 

Riquelme té gol i assistència, i arribaran. Ha de millorar i fer un pas endavant. El volia tota la Primera Divisió

decoration

Edu Expósito i Álvaro Fernández eren primeres opcions. Se n’han escapat gaires més?

Sí, però tots els que han vingut eren primeres opcions. De davanter teníem una opció que se’n va anar al Rayo, que era Sergio Camello. Tot i això, després apareix Manu Vallejo que es converteix en una primera opció i l’anem a buscar. Tenia cinc equips al darrere. Toni Villa també era primera opció però ens pensàvem que el Valladolid no el deixaria sortir. A Riquelme el volia tota la Primera Divisió. Baena també era primera opció. Cap jugador ha vingut per omplir. A la porteria, la primera opció se’n va anar al Rayo. Tot i això a Gazzaniga, jo el coneixia i de Fuidias en tenia bones referències i el club el veu com una aposta de futur. PNo era opció al principi perquè semblava que no sortiria. Quan sorgeix, l’anem a cercar i trobem la tecla per fitxar-lo. 

És un repte afegit poder treure suc del jovent a Primera, Arnau, Gutiérrez, Couto, Riquelme, Reinier?

Sí. Vull parlar dels d’aquí també. Ureña i Roca ja s’han estrenat. Avui (per ahir) a Artero li he preguntat quan debutaria. I m’ha dit quan tu vulguis. Jo li he respost que és al revés. Quan tu facis el pas i estiguis preparat, et posaré. La resta estan molt preparats per jugar a Primera. Arnau per mentalitat, Couto perquè ja ve amb exigència d’una lliga potent, Gutiérrez és una aposta ferma que ha de donar alt rendiment. Reinier és un talent brutal, Riquelme també...També Valery, Santi Bueno, Terrats. M’encanta treballar amb gent jove amb fam, il·lusió i talent. No em fa gens de por. 

Va dir un dia que Artero li recordava a vostè quan era jove?

Té un caràcter semblant al meu. S’ho ha de creure més perquè un talent i una capacitat física per superar línies immensa. L’any passat guanyava duels amb Kébé o Terrats i avui (per ahir) hi ha fet amb Romeu. Li he preguntat per què no ho feia cada dia. És del 2003. La maduresa ja li arribarà, no cal córrer. La maduresa ve sola, el talent cal tenir-lo. 

A Arnau encara l’ha de marcar tant?

Cal seguir collant-lo, sí. La suplència li va anar bé. Queda malament que ho digui, però m’agradava. Pensava, a veure de què ets capaç? L’any passat el pressionava i li tirava pues a les conferències de premsa però jugava sempre, però enguany ja no juga d’entrada. Tenim dos jugadors a la posició d’un nivell molt alt i tots dos donaran rendiment.

Stuani està perfectament de salut. Les pròximes setmanes s'incorporarà al grup. Li faltarà ritme però ja ha fet feina

decoration

Santi Bueno s’ha adaptat molt bé a la categoria. Quin sostre té i el sorprèn que no vagi amb la selecció?

Desconec el context de la situació uruguaiana. Sí que està a un nivell molt alt i tothom ho veu. Sempre li demano més. Ho té tot per anar amb la selecció. Tant de bo en un curt període l’hi veiem.

Romeu és la clau de tot plegat?

Sí, per lideratge, personalitat i futbol. Tant per anar endavant com per pressionar. És un guanyador de duels. Equilibra i aporta confiança a la resta de jugadors. Aleix al seu costat ha de continuar creixent. 

Quin paper ha de tenir Riquelme a l’equip?

Ha de fer un pas endavant en gols i assistències. Ho té. Fins ara no li ha sortit. Em preocupa que li preocupi i s’obsessioni. Ho estem treballant amb ell. Que estigui tranquil, que ho fa bé, però el necessitem més al darrer terç de camp. Tot arribarà. 

L’ha sorprès Castellanos?

Sí, en feina i la capacitat d’unir l’equip tàcticament. Em pensava que la MLS podia ser menys tàctica que la Primera però no li ha costat gens. És molt bo tàcticament.

Com està Stuani i per quan l’espera?

De salut està perfectament. Durant les pròximes setmanes ja estarà amb el grup. Físicament pot ser que tingui menys ritme, però està fent treball individual molt bo.

Com va la relació amor-odi amb Samu Saiz?

Millor! Ell s’ha acostumat a la meva manera de ser i jo també a la seva. La relació és molt bona. És un jugador diferent a la resta i ho sabem. 

Dubasin i Sulei no tenien lloc a la plantilla?

Considero que no. La Primera és un repte molt difícil i he fet un equiparro. No era bo per ells tenir-los per tenir-los. Per a la seva carrera és millor que juguin a Segona. El problema era també de contracte perquè hi intervenen agents i clubs. De vegades és difícil retenir-los.

Rayo, Osca i Girona. Tres ascensos de tres intents. Té la fórmula secreta per pujar?

No! I ara! No hi ha pas cap secret. La fórmula és treballar i que el grup estigui sempre fort i unit. 

Què li va faltar en les anteriors etapes a Primera?

Al Rayo, experiència. A Osca, resultats, perquè el joc va ser molt bo i l’equip competia molt bé. Vam empatar molts partits en què ens mereixíem guanyar. Ara aquí, ho tinc tot per fer un gran any. És la meva idea i crec que així serà. 

Com va viure la festa de l’ascens?

Vaig gaudir un piló. Va ser un dia molt especial per mi i la meva família, que va venir. No em va sorprendre res perquè les festes són així. A Vallecas també vam fer festa grossa; a Osca no per culpa del coronavirus. 

Va rebre algun missatge curiós o que li fes especial il·lusió?

En vaig rebre milions! Sí que molts entrenadors ens van reconèixer la idea i la feina de l’equip, que va anar d’una situació complicada a tenir mentalitat i personalitat amb el partit a Tenerife, que va veure tothom, com a cirereta. Tinc un missatge preciosos de Cuco Ziganda (Osca) o de Luis Carrión (Cartagena). Em deien que el dia de Tenerife s’havia vist tot el que havíem treballat i això per a un entrenador és molt recomfortant. 

Què sent quan li canten «Míchel català?»

Agraïment, sobretot. Ara m’han passat un parell de missatges de Jofre Mateu i Jordi Ferrón, que són dos catalans que van venir al Rayo i van comprendre el que sentim els vallecans i l’afició. Són dues persones estimades i respectades. Vull fer el mateix. Per cultura i educació de casa meva vull mirar d’entendre com es viu aquí, tant des de la llengua, la cultura i en tots els sentits. Estic encantat de com faig les coses perquè em sento com a casa. Això és el millor que pot dir algú que ve nou a un lloc. Em sento bé i acollit. 

Ara que té la família al seu costat, és feliç a Girona?

Sí, molt. Pel camí de ronda m’hi podia perdre sol, però aquí a la Garroxa s’hi ha de venir amb la família. Ara ho podré conèixer més l’interior amb la meva dona, Lara. L’únic que em faltava a Girona era la família i ara ja la tinc. Només em falta el petit, que s’ha quedat a Madrid. 

El fill gran, Miguel Ángel, es va lesionar de gravetat al genoll en el primer partit amb el Girona B. Com està d’ànims?

Està bé, però és dur perquè és la segona vegada i costa començar altre cop la recuperació. És un nano molt preparat mentalment i no ho dic perquè sigui el meu fill. 

Li agradaria entrenar-lo algun dia?

No! I a ell tampoc. 

Per què?

Per tot una mica. Seria incòmode. (Riu).

On li agradaria guanyar més, al Camp Nou o al Bernabéu?

A tots dos! (Riu). Són partits molt bonics perquè l’afició gaudeixi. Al Bernabéu el Girona ja hi ha guanyat, doncs potser al Camp Nou. 


Eivissa o Palamós?

Ara mateix Palamós. Bé, potser una setmana a Eivissa i la resta a Palamós. 


Què és l’últim que ha comprat per Amazon?

Glaçoneres pel meu fill perquè s’ha comprat la Game Ready i necessita molt de gel tota l’estona .


Quina sèrie mira?

La de l’Arsenal. Amb la meva família mirem la preqüela nova de Joc de Trons. Dilluns jo ja era aquí i i la meva família va veure el capítol següent sense mi...


Una paraula que li agradi en català?

Umm..Potser pal de paller. Me la va ensenyar un amic i en aquell moment era clau per a l’equip. Aquí a Olot m’estan ensenyant també el significat de cardar. En té molts es veu... 


Quina cançó va sonar més durant la celebració de l’ascens

Els jugadors posaven molt de reggaeton. També va sonar molt la de Freed from desire. No m’agrada gaire, però ja em va semblar bé

Compartir l'article

stats