Tard, ben tard, quan el partit ja moria, Rubén Sobrino va fer esclatar el Nuevo Mirandilla. Cadis era una festa. L’equip, enfonsat a la classificació, guanyava l’Atlètic en un partit que havia tingut de tot, multiplicant la seva emoció en un desenllaç esbojarrat. El 3-2 definitiu era rebut com un cop a l’estómac per als membres de l’expedició del Girona, que enfilaven cap a Madrid al damunt d’un tren d’alta velocitat. Si al migdia havia sigut l’Almeria el que havia sumat els tres punts, a la tarda eren els gaditans els que guanyaven. L’alegria de dos rivals directes es tradueix en una dosi extra de pressió per a un vestidor necessitat, que no guanya des de principis del mes de setembre -fa gairebé dos mesos- i que saltarà a la gespa del Santiago Bernabéu (16:15 hores) amb l’aigua al coll i un xic més enfonsat. El Girona és penúltim i acumula sis jornades sense vèncer, amb dos punts sumats dels últims divuit en joc. Al seu davant, el rival més temible, per resultats i sensacions. Però alhora, l’estímul més engrescador.
Si s’ha lluitat, patit, suat i plorat tant per pujar a Primera ha sigut, entre d’altres coses, per viure tardes com les d’avui. No es juga cada dia contra el Reial Madrid i ara toca repetir l’experiència. En un context difícil de pair, això sí, perquè la inèrcia no és pas positiva. Costa un munt sumar i l’equip sembla encallat. Fidel a una filosofia i un estil, el que es proposa des del cos tècnic que lidera Míchel, tot i que alhora incapaç de fer-se fort a les àrees, el que l’ha condemnat a encaixar gols i a no fer-ne suficients, tot i veure porteria amb certa facilitat, per aconseguir marcadors que li siguin favorable. Són només dues victòries en tota la temporada i nou punts al comptador. Una penúltima plaça que cou, perillosa i que comença a despertar certa angoixa a l’entorn. És aviat per llançar-ho tot a la brossa i esparracar les esperances, perquè de Lliga en queda un munt. Ara bé, no val a badar. Els rivals van fent i avui és el Girona el que entra en acció. En un camp imponent, contra un rival majúscul, que tot just dimarts, a Leipzig, encaixava la primera derrota de la temporada, una sensació que encara no ha experimentat a la Lliga aquest curs. És líder indiscutible, gairebé immaculat. Només ha cedit un empat. La resta, tot triomfs.
Malgrat tot, Míchel deia ahir tenir la «sensació» que els gironins seran capaços de fer «un gran partit» al Bernabéu. Una història ja coneguda. També s’ha jugat bé al Benito Villamarín i al Metropolitano, contra Betis i Atlètic, respectivament. S’ha tingut la pilota, s’ha gaudit de bones i clares ocasions. Però d’allà s’hi ha tornat, una i altra vegada, sense punts a la butxaca. A Madrid, el tècnic no vol cap canvi d’imatge, cap revolució. Fidelitat a un estil, a una idea. La proposta no es toca. Per posar-la en pràctica, viatja amb només un futbolista del filial i bona part de la primera plantilla disponible. Baixes, les ja conegudes d’Ibrahima Kébé, Borja García i Juanpe Ramírez. S’hi afegeix Samu Saiz, que no s’ha entrenat en tota la setmana per culpa d’unes molèsties al peu. El madrileny no juga des del 2-1 al camp del Betis, on va quedar del tot assenyalat per perdre una pilota que es va traduir en el gol de la derrota. Reinier, tot i que pertany al Reial Madrid, podrà jugar perquè no hi ha cap mena de clàusula de la por en el seu acord de cessió fins al proper 30 de juny.
Gazzaniga i deu més
L’onze d’avui? Una cosa és clara: Paulo Gazzaniga repetirà sota pals i jugarà per primera vegada al Santiago Bernabéu. Míchel va apostar pel canvi a la porteria i hi continuarà creient, almenys de moment. També sembla ser que la defensa de quatre homes, amb dos centrals, serà l’escollida una setmana més. David López, que va reaparèixer amb gol contra l’Osasuna, serà titular al costat de Santi Bueno. S’ha de veure si Arnau recupera un lloc al damunt de la gespa o si es queda a la banqueta com diumenge passat, quan el lateral dret va ser per a Yan Couto. A l’esquerra, diverses possibilitats: repetir amb Javi Hernández, un xic més defensiu que Miguel Gutiérrez, que torna a Chamartín després d’onze anys al Madrid. Llavors, travesses obertes per endevinar els homes del mig del camp i l’aposta ofensiva. Vallejo i Villa van ser titulars fa set dies. Stuani, a qui se li dona prou bé el Madrid -li ha fet sis gols al llarg de la seva carrera- podria sortir d’inici. Qui no jugarà, això ja en l’altre bàndol, és Karim Benzema. Per «fatiga muscular» es queda fora de la convocatòria. L’actual Pilota d’Or, doncs, descansarà.
