El Girona demostra que és humà (0-0)

Són humans. Qui es pensés que l'Almeria era la víctima propícia perquè el Girona continués la dinàmica excepcional de tota la temporada i s'enfilés al lideratge amb una victòria fàcil i convincent, anava ben equivocat. A Míchel li feia por el partit i tenia tota la raó. Lluny de la versió intimidadora i devora-rivals de tot l'any, els gironins han signat segurament el partit més espès del curs i no ha perdut de miracle. Gens fi ha estat l'equip, que ni ha tingut el ritme de pilota habitual ni ha tingut la presència ofensiva de sempre. Tan poc reconeixible ha estat l'equip que Gazzaniga ha acabat sent el millor de l'equip salvant uns quants cops el gol de l'Almeria, sobretot, a peus d'Arribas. Al final, amb un home menys arran de l'expulsió d'Aleix Garcia, l'empat, per força, ha de ser bo. El punt situa el Girona líder en solitari i iguala tots els punts que va fer l'equip la temporada passada

Unes molèsties musculars i el calendari tan atapeït que li ve al Girona van fer que Savinho comencés a la banqueta. Míchel va reconstruir l'onze amb Arnau Martínez al lateral i avançant Couto a l'extrem, amb Valery per l'altre costat. L'entrada de Juanpe pel lesionat Èric Garcia va ser l'altre canvi a l'onze titular gironí. Tot plegat per intentar mantenir el ritme estratosfèric en què viu instal·lat el Girona, que arribava invicte com a visitant per encarar el partit contra un Almeria que tenia l'honor de ser el pitjor cuer de la història de la categoria. A Míchel li feia molta por el partit, conscient que a la mínima que l'equip abaixa la guàrdia, es torna vulnerable per qualsevol rival. No és que baixés la guàrdia ahir al Power Horse, sinó que el conjunt gironí va entrar-hi endormiscat i sense el punt de velocitat habitual de tota la temporada. Això va donar ales a un Almeria molt ben posicionat al mig del camp que lligava en curt Aleix Garcia, Iván Martín i Pablo Torre amb un triple marcatge individual per part de Robertone, Lopy i Èdgar González.

Un intent llunyà d'Arribas seria el primer intent d'un Almeria que es trobava còmode replegant-se i combinant amb facilitat fins a la porteria d'un Gazzaniga que evitaria l'1-0 uns quants cops a la primera part. Ho faria altre cop a una rematada d'Arribas poc abans de la mitja part després que el mateix mitjapunta madrileny enviés a fora, a boca de canó, una oportunitat increïble. L'espessor general dels gironins s'evidenciaria en un córner servit en curt per l'Almeria que va acabar amb Èdgar fent un barret dins l'àrea i rematant fora.

Míchel es desesperava des de la banqueta veient com el seu equip no era reconeixible i res del que havia preparat durant la setmana sortia. No hi va haver canvis a la mitja part i la represa va començar encara pitjor pel Girona, amb una doble ocasió d'Arribas que va salvar Gazzaniga. El porter argentí estava sent el millor de l'equip. Míchel va decidir moure la banqueta fent entrar Solís i Tsygankov primer i Savinho i Stuani, després. Tampoc hi havia maneres.

No hi va haver tampoc el gol en l'afegit i fins i tot l'Almeria, després que Aleix Garcia fos expulsat per agafar Melero sent l'últim home fos expulsat, va fregar l'-10 un parell de cops més. Al final, el Girona tot i acabar el partit a l'àrea local, va agrair el xiulet que li assegurava un punt.

Recupera el minut a minut: