o se sap si l'edifici de l'exsubdelegació del Govern de la Gran Via tindrà mai una ocupació decent, una ocupació de servei a la ciutat. A Girona serà recordat històricament almenys per tres coses: pels calabossos on anaven a parar els qui de manera valenta feien front al franquisme; pels ous que van cobrir la façana quan Girona va sortir al carrer per dir "No a la Guerra, no a l'Aznar, no al PP"; per les cues impresentables, primer de renovadors de DNI, després d'immigrants, que envoltaven l'edifici com els homes de Josuè fent set voltes a Jericó (segle XII a.C.).

Vull dir que tampoc no el trobaríem a faltar un edifici d'aquests antecedents. Ara bé, dit això, cal afegir de seguida que fa poc que s'hi van gastar una bona picossada de diners a reformar-lo i que un edifici en un lloc tan cèntric podria ser perfectament ocupat per un Centre Cívic, un Espai d'Entitats o el que sigui. CiU pensa que ha de servir per ampliar el CEIP Eiximenis proper. No és mala idea sempre que es pugui garantir doblar el pati de l'escola, que és el que és més irrisori. Quan es va fer la tan inútil plaça de la Constitució ja s'havia d'haver pensat, però no devia convenir als interessos dominants...

Els col·legis del centre de Girona estan mancats de patis: el Verd, l'Eiximenis, el Bruguera o l'Annexa Joan Puigbert en són clars exemples. La ciutat ha crescut sense respectar el sol i l'esbarjo dels seus nens i nenes. Tampoc el col·legi de Santa Eugènia gaudeix d'un pati generós i saludable amb la frontissa del Güell escopint sorolls infernals. El Masmitjà i les Vedrunes exhibeixen també patis de joguina.

Curiosament, l'atzar està fent que es presentin algunes oportunitats històriques. El pròxim trasllat de la Clínica Girona a prop de Fornells i l'immediat trasllat dels funcionaris de la subdelegació a la nova seu circular de l'antic nou Banc d'Espanya són damunt la taula dels polítics. La patacada econòmica que està sotragant el món econòmic també hauria de significar un aprenentatge per als polítics: cal deixar enrere la Girona de l'especulació, les plusvàlues, el negoci dels impostos i apostar per una ciutat amable, dolça, desvetllada i feliç. Comencem pels patis?