Hi ha coses de les que no s´hauria de sentir parlar massa. Eternitzar públicament el debat sobre el nou Trueta demostra la feblesa del nostre model polític. En decisions que tenen a veure amb l´estructura sistèmica del territori és on es posa més en evidència la negligència d´alguns dels electes que ens representen i de les seves comparses. Fa més de vint-i-cinc anys que s´està discutint sobre quin tipus de millora necessita la demarcació pel que fa a sanitat pública. La baralla entre la personalitat partidista dels municipis que comparteixen necessitat, la lluita entre els clans dels professionals implicats, la discussió sobre qui ha de pagar la inversió i els atacs de banyes que pateixen uns i altres quan algú aixeca la veu defensant una o una altra posició, no obvien ningú més que l´ase dels cops de sempre: el ciutadà.

Cal un nou Trueta? Sí! És indiscutible. I si no, si us plau, visiteu l´actual centre mèdic i valoreu amb els vostres ulls. Cal, i urgentment.

Ha de ser a Girona o a Salt? Repassant les idees exposades pels dos municipis sembla obvi que l´opció de Girona hauria de ser indiscutible: inversió molt més barata, millor comunicació, menys risc de massificació, visió de futur en cas de necessitar ampliar-lo, disponibilitat molt ràpida dels terrenys i un repartiment del servei sanitari públic molt més esponjat, amb cobertures al nord (nou Trueta) i al sud (Hospital Santa Caterina). Fins i tot els sindicats veuen amb bons ulls la proposta que encapçala l´alcaldessa Madrenas.

En contra hi ha l´opinió d´un parell de tòtems de la medicina gironina que arrosseguen a un bon nombre de professionals i que consideren l´opció de dos centres molt menys adequada, especialment pel que fa a l´intercanvi de recursos, unificació d´expedients i comoditat en els desplaçaments dels metges.

Davant del gestor nefast que és el conseller Comín, molt més acostumat a parlar que a resoldre, caldrà la contundència, en un sol front sense equívocs, que exigim als nostres electes. Els ciutadans no estem tan malalts com alguns pensen, però sí cansats.