Llegeixo amb certa preocupació el titular que assegura que la policia vol fer fora un líder musulmà de la mesquita de Salt. I dic preocupació perquè, a hores d'ara, en qualsevol estat de dret qui té la responsabilitat de decidir qui es queda o ha de marxar, és la justícia, i no la policia. Però resulta que, excepcionalment, la llei espanyola els ho permet. Posats a fer, la policia pot denunciar, jutjar i executar sentències a l'estil de l'apocalíptic jutge Dredd. Malgrat tot, hi ha dues consideracions més que em provoca la notícia. La primera: llegint les raons que volen legitimar la petició d'una mesura tan excepcional sense necessitat de recórrer al jutge de torn, apareixen els motius pels quals es pot aplicar. I són per casos d'amenaça a la seguretat nacional o que suposi un risc per a la convivència. Vist així, quants casos més podríem posar en aquest sac? Quan sento les declaracions d' Albert Rivera i el seu maltractament als periodistes que no li riuen les gràcies, o el menysteniment als catalans que mai l'han votat, excusant els casos d'insults i d'atacs físics per part dels seus cadells contra independentistes... que no posa en risc la seguretat nacional i la convivència? Quan es convoca una manifestació de suport a Espanya a Barcelona, i es deixa campar sense control ultres exhibint símbols feixistes, nazis i actituds violentes... cal valorar-los diferent que altres amenaces?
I una segona consideració. Per què el titular parla de líder musulmà? No he sentit mai parlar dels capellans acusats de pederàstia com de «líders cristians». Ni qüestionar tota una parròquia per culpa del seu capellà. La delinqüència no entén de religions ni de divinitats. Qui fa mal, fa mal. I ha de ser jutjat i castigat per les seves accions i no per on va néixer o per on resa. El que passa és que, acostumats a ser amos de la veritat, segons quins titulars ja ens estan bé. Qui més, qui menys, porta un petit Dredd a la sang.
