Quiosc

Diari de Girona

Cal Rei abaixa la persiana definitivament en un comiat amb aires festius

Desenes de persones van aplegar-se ahir a la botiga per dir adéu al negoci històric que durant 102 anys ha donat vida al Carrer Nou de Girona

4

Cal Rei abaixa la persiana definitivament en un comiat amb aires festius ANIOL RESCLOSA

Mentre ahir el Carrer Nou feia de porta d’entrada al barri vell de Girona i s’inundava de gent que donava la benvinguda al Temps de Flors, la històrica botiga de Cal Rei acabava d’enllestir tots els preparatius per la festa de comiat, celebrada ahir a la tarda. Després de 102 anys, Cal Rei abaixava la persiana definitivament. Tot i els molts ziga-zagues per esquivar turistes, Cal Rei rebia amb la porta oberta de bat a bat gironins que passaven a acomiadar-se. La familiaritat amb la qual se saludaven clients habituals i el personal de la botiga omplia d’emotivitat cada racó del local, que havia quedat completament buit després de més de tres mesos de liquidació.

El que per a molts gironins és un fet trist, per a Manel Batallé, tercera generació de propietaris de Cal Rei, és un acte coherent. «Mantenir una estructura amb una disminució de vendes és un suïcidi», apuntava el botiguer amb certa tranquil·litat. «Sabem que estem fent el correcte, sempre hem fet les coses ben fetes, i així hem volgut fer-ho fins al final», afegia. Batallé assegurava que «s’han fet esforços durant més de tres anys, però el negoci ja no donava fruit», de manera que van decidir «acabar dignament i acabar bé amb treballadors i proveïdors. No tenia cap sentit esperar més». Una decisió que no va ser gens fàcil de prendre.

La globalització i el canvi d’hàbits de consum (cada cop més concentrats en grans plataformes d’Internet) han estat els principals factors perquè negocis com el de Cal Rei patissin una gran davallada, segons Batallé. De fet, la històrica botiga és només un altre exemple de la desena de locals que han hagut de tancar els darrers anys. Només passejant pels carrers principals del barri vell de la ciutat es fa evident la problemàtica. «L’Ajuntament hauria de promoure facilitats perquè els locals tancats es tornessin a reobrir, perquè sinó la ciutat cada vegada fa més pena», afegia Batallé. Tot i això, es mostrava prou optimista amb el futur del comerç local assegurant que «el petit comerç té futur perquè la gent que s’hi dedica hi posa tots els seus esforços». Ara bé, no passava per alt que els hàbits de consum han de canviar, perquè «aquest futur depèn del que permeti o no la clientela».

Un comiat amb aires festius

Al llarg de la tarda d’ahir, amics, familiars, treballadors, proveïdors i clients habituals van passar pel local a brindar amb una copa de cava envoltats d’un ambient festiu i emotiu a parts iguals, tot i que Batallé insistia que «aquest acte no vol ser una cosa trista, vol ser una cosa festiva i alegre per encarar el futur amb un altre esperit i agrair a tota la gent que ens ha donat suport tot aquest temps».

Al mateix moment, els assistents podien gaudir d’un recorregut històric a partir de fotografies que engloben tota l’evolució del local, des del 1929 fins ara. «El meu avi va obrir la botiga al Carrer Nou als anys 20, abans de la guerra, en un edifici que no era aquest perquè una bomba que va voler-se carregar el Peninsular va tenir mala punteria i va anar a petar just aquí, de manera que es va haver de fer l’edifici i el local de nou», explicava. El 1963 també va ser un any important per la botiga, ja que va ser quan es va obrir per la part de darrere, «perquè fins aleshores no existia l’Avinguda Sant Francesc». Ahir, Batallé no va voler donar detalls sobre el futur del local. «Ara ens centrem a tancar Cal Rei, més endavant ja veurem què farem amb el local», apuntava.

Compartir l'article

stats