Amb una destacada carrera professional com a arquitecta, i amb 68 anys, embrancar-se ara en la lluita per l’alcaldia on és complicar-se la vida.
Amics meus em diuen que m’agraden les carreteres amb corbes. Calia fer-ho perquè m’agraden els reptes, perquè estimo molt Girona i perquè, durant molt temps, la política ha estat en mans de polítics i és bo que hi entri gent nova. Em sento forta i vinc amb un ritme immens dels últims quatre anys com a degana. No es tractava ara de frenar de cop...
Marta Madrenas anuncia que no serà la candidata quan, des de fora, semblava motivada per continuar. Un rival, Baone, es presenta i renúncia al cap de poc. Com ha anat tot el procés?
Ella (Madrenas) ho va plantejar així. No calia explicar-ho fins al moment que s’hagués de comunicar. I així s’ha fet.
Què pot aportar Assumpció Puig a la ciutat de Girona?
Jo tinc una ciutat al cap. Però ara l’hauré de consensuar. No soc una super women i per treballar per a la ciutat ho he de fer amb equip. Ho vaig escriure en un document per als afiliats; les ciutats són molt importants en aquest segle i Girona pot ser referent a Europa. Jo vull tenir idees per millorar Girona i per millorar l’àrea urbana de Girona. Tenim ambició per ser una ciutat modèlica i podem fer-ho perquè comencem des d’un bon nivell.
Àrea urbana. Tots els polítics en parlen, però, Girona i els pobles del voltant viuen d’esquenes els uns als altres.
Però no hi poden viure. A França, que són totalment centralistes, fins i tot s’incentiva amb més pressupost estatal a tots aquells projectes que són comuns a diferents poblacions.
La lluita entre Girona i Salt per la ubicació del Trueta és un clar exemple d’aquesta «no» àrea urbana.
Jo crec que això ja està superat i, en tot cas, el que hem de fer és revisar si el que estem fent és el que necessitem d’aquí vint o cinquanta anys. Però ja ho farem. Segur que ho farem.
A on ha d’anar el Trueta?
El Trueta ja està definit a on ha d’anar. Hi ha una part que és Girona, una part que és Salt i, probablement, també acabarà tocant Vilablareix.
La Zona de Baixes Emissions tampoc sembla que vagi a fer-se amb sensibilitat d’àrea urbana.
No tinc dades per contestar exactament. Ens hem de mirar moltes coses, però està clar que l’objectiu és tenir més benestar i més salut. I això vol dir tenir un aire menys contaminat, menys emissions... Aquests dies, que ja no em desplaço tant a Barcelona, torno a caminar molt per Girona cada matí i em passa que al ser del Barri Vell, on gairebé no tenim cotxes, noto molt quan camino per carrers amb trànsit l’olor dels vehicles. És el futur de la ciutat, però també és el futur dels habitants, dels nostres fills i dels nostres nets.
Doncs, l’actual govern està estudiant una Zona de Baixes Emissions molt delimitada al centre de la ciutat.
No conec exactament, el projecte amb que està treballant des de l’ajuntament i quin és exactament el límit, però la ZBE de Barcelona també té unes limitacions que són les rondes. I tota la resta en queda fora i allà l’àrea metropolitana afecta encara més molt més. Perquè les partícules d’ozó de Barcelona arriben fins a Vic i les comarques centrals. A Girona cal fer un estudis de veritat per veure com es pot implementar la ZBE i que aquesta sigui assumible per les persones que viuen i treballen a la ciutat.
Anem a un altre punt de la Girona que em diu que té al cap: una ciutat justa. Com es combina la Girona de moda, pol d’atracció de ciclistes al Barri Vell, amb la Girona dels barris. La Girona de la gent que no arriba a final de mes.
Buscant l’equilibri. Treballant perquè les famílies que ho passin malament tinguin ajudes per entrar el mercat laboral i puguin tenir les condicions de vida que han de tenir qualsevol família. És veritat que sembla que tenim una Girona que va fantàsticament bé, però no ens podem oblidar de la resta. A vegades, els projectes d’una ciutat que va a l’alça també poden revitalitzar barris.
Com?
Sempre explico el cas de Londres, on un multimilionari va encarregar a una arquitecta de renom mundial perquè fes una escola moderna, fantàstica i plena de finestres en un barri dels més degradats de la ciutat. Doncs, aquell barri ha fet un tomb espectacular. Però això no es pot fer en un dia, ni en els quatre d’un mandat. Als barris que estan malament hem de pensar com ajudar-los per millorar, a vegades no es tracta només de donar ajudes socials sinó de dona’ls-hi dignitat
A Londres també van revitalitzar un part del sud de Tamesis ubicant allà la Tate Modern on no hi havia gran equipament. A Girona es vol posar el Museu d’Art Contemporani just davant la Catedral. No és antagònic amb el que m’acaba d’explicar de l’escola?
No tots els exemples serveixen. El Guggenheim va funcionar mot bé a Bilbao, però allà on s’ha repetit ja no ha funcionat. A cada ciutat s’ha de buscar un projecte que pugui revitalitzar-la. A la ciutat o a un barri.
Parlant de transformacions. Se sol dir que Girona va canviar molts als anys vuitanta, amb els mandats de Nadal, però que després s’ha fet poc. Ho creu?
No. Sí que s’han fet coses. El que passa, i això ho diu el mateix Nadal en un dels seus llibres, llavors estava tot per fer. I es va fer molt. El canvi al Barri Vell va ser espectacular i l’arribada de la universitat ha estat, i continuarà tenint, una gran potència d’atracció i de retenció de talent. Quanta gent ha vingut a estudiar i s’hi ha quedat a viure? Molta.
Gent que ha vingut a viure. Aquí tenim un altre problema de la ciutat: l’accés a l’habitatge.
El municipi és el que és. I els habitatges que hi caben són els que són. Per això dic que hem de treballar conjuntament amb l’àrea urbana. Si nosaltres tenim unes connexions i un bon transport públic estem en una millor situació que si vius a Barcelona, a Nou Barris, i has d’anar a treballar a la Marina del Prat Vermell. Té molta més distància que una persona que viu a Celrà i ve a treballar a Girona.
Es demana que l’Ajuntament faci més habitatge social. Complicat?
L’habitatge social fet des d’un Ajuntament és complicat per tot el que comporta, després, la gestió i el manteniment d’aquest habitatge. He parlat molt l’àrea que porta aquest tema a l’Ajuntament de Barcelona i el conec bé. Es necessita molta inversió, però també s’ha d’intentar que els promotors privats ajudin i entenguin que fent habitatge social també poden guanyar diners. Com passa en molts països d’Europa.
També coneix bé el Barri Vell. Allà el turisme encara ha complicat l’accés a l’habitatge.
Les dades de l’ajuntament demostren que no hi ha hagut gentrificació al Barri Vell. Jo hi visc de tota la vida i puc dir que s’ha de ser molt convençut per viure allà. Perquè no pots arribar-hi en cotxe, perquè no és fàcil anar a casa amb les bosses de la compra, pels cotxets de les criatures... És molt bonic, en els últims s’han rehabilitat molts edificis, i atrau turistes, però crec que encara hi ha una bona mescla entre el turisme i els veïns del barri.
