Quiosc

Diari de Girona

El talent jove gironí a l'estranger

Quatre estudiants de la província han rebut beques per estudiar en universitats de prestigi internacional · Procedeixen de diversos àmbits i coincideixenen la manca d’oportunitats si no marxen fora

Albert Martí, un dels joves gironins premiats amb la beca de la Fundació ”la Caixa”

Donar l'oportunitat als estudiants i investigadors amb més potencial d'accedir a les millors universitats i centres de recerca del món. Aquest és el principal objectiu de les beques de la Fundació ”la Caixa”, que ajuden a complir el somni de molts estudiants d’arreu de l’Estat espanyol. No és cap secret que la tendència dels joves que fan estudis a l’estranger continua creixent exponencialment. Així ho mostren diverses estadístiques que també constaten que, laboralment, comença a ser un factor diferenciador entre els candidats que opten a un lloc de feina. Aquesta és una de les motivacions principals, tot i que també és cert que, la majoria d’ells, busquen a fora l’oportunitat de créixer que no troben al seu propi país, tant de forma acadèmica com laboral, independentment de quin àmbit provinguin.

En aquesta edició de les beques de la Fundació ”la Caixa” per fer estudis de postgrau a l'estranger s'han presentat 1.325 estudiants i 120 d'ells han obtingut beques, atorgades en règim de concurrència competitiva. Les sol·licituds han de superar una primera fase d'avaluació i aquelles que reben les millors qualificacions són convocades a una entrevista personal. En la fase de selecció intervenen professors universitaris amb experiència internacional en aquesta mena de processos d'avaluació.

De les 120 beques concedides, 68 beques són per estudiar a Europa i 52 beques són per estudiar a Amèrica del Nord. Els països que més becaris atrauen són els Estats Units (47) i el Regne Unit (34).

Els becaris de la promoció de l’any 2021 provenen de 29 províncies espanyoles, dues són portugueses i cinc d’altres països estrangers. De fet, tot i que s’han donat recentment, la convocatòria és de l’any passat, però no es va poder fer l’entrega oficial per la covid-19. Les províncies d’origen amb més becaris són Barcelona (31), Madrid (29), València (6), Gipuzkoa (4) i Girona (4). L’edat mitjana dels becaris és de 24,7 anys (en el moment de rebre la beca) i entre ells hi ha 71 homes (59%) i 49 dones (41%).

Tant el nombre de sol·licituds rebudes com el rigor i nivell d'exigència dels processos de selecció garanteixen que els candidats seleccionats acreditin uns alts nivells d’excel·lència.

Les universitats que més becaris reben són: Imperial College London (9), London School of Economics and Political Science (7), Universitat de Columbia (7), Massachusetts Institute of Technology (6), ETH Zürich (6), Universitat d’Oxford (5) i Universitat de Cambridge (4) i les disciplines més representades són les enginyeries i tecnologies (22), les ciències econòmiques i empresarials (9), les relacions internacionals (7), les ciències físiques (6), les ciències mèdiques i de la salut (6), el dret (6) i la música (6).

En el cas de la província de Girona, quatre joves han rebut la beca, que els permetrà cobrir la totalitat del cost de la matrícula i despeses mensuals en la moneda del país de destinació. A més, es fa càrrec del desplaçament i d'un curs d'orientació, gràcies al qual els estudiants de cada promoció tenen l'oportunitat d'establir vincles personals i acadèmics entre ells abans d'incorporar-se a les seves respectives universitats.

Els estudiants becats provenen de l’àmbit musical, científic i matemàtic i les universitats on aniran a estudiar estan ubicades a Europa i Amèrica. Coincideixen en la importància de la beca per a poder cursar estudis de les seves disciplines en universitats de gran prestigi internacional. De fet, tots quatre veuen complert el somni d’estudiar al lloc que volien, ja que els suposa una gran oportunitat per al seu futur professional. D’altra banda, no saben què els depararà el futur, un cop finalitzin els estudis, però de moment se centren a gaudir de l’oportunitat que afronten amb molt optimisme.

Miquel Muñiz (21 anys)

Violinista, Calonge

Màster en Interpretació Musical i Direcció de Concerts a Suïssa

Miquel Muñiz va néixer a Riudarenes fa 21 anys però viu a Calonge des de fa temps, on va fer l’ESO -el batxillerat el va fer a l’institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols. Des de ben jove, va iniciar els seus estudis de música i va iniciar el grau superior quan feia batxillerat. Es va graduar en el Conservatori del Liceu, on va tenir com a referent el violonista Corrado Bolsi i ha rebut premis en més de vint certàmens nacionals espanyols i internacionals. Ha actuat en escenaris de renom com el Palau de la Música Catalana de Barcelona, la Sala de Música de Cambra de la Filharmònica de Berlín, l’Auditori Cemal Reşit Rei d’Istanbul i en diversos festivals de música a Andorra, Àustria, França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Sèrbia, Espanya, Suïssa, Romania, Turquia i Unió dels Emirats Àrabs.

Miquel Muñiz

Quan li van concedir la beca, l’any passat, va complir el seu gran objectiu d’estudiar un màster en Interpretació Musical i Direcció de Concerts a Suïssa. Assegura que es tracta d’una escola de gran prestigi mundial i que és molt difícil entrar-hi. «Si no m’haguessin atorgat la beca, no hi hauria pogut aconseguir, el nivell és altíssim i viure a Suïssa també genera moltes despeses», assegura Muñiz. És per això que es mostra molt «content» i «agraït» de ser un dels seleccionats «perquè hi ha molt talent». A l’Alta Escola de Música de Lausanne estudia amb Svetlana Makarova, que va ser deixeble de Maya Glezarova; «una grandíssima referent de la pedagogia del violí», assegura Muñiz, qui afegeix que és un «referent» per ell. 

«Si no hagués obtingut la beca no hauria pogut anar a Suïssa, on hi ha músics referents»

decoration

L’Escola Superior de Música de Lausana (HEMU) és una institució pedagògica reconeguda a Suïssa i a l’estranger per un cos docent de renom i per la formació de músics professionals. Comparteix el seu local amb el Conservatori de Lausana i és l’única escola que ofereix uns estudis de música clàssica i jazz a la Suïssa francòfona.

Respecte a la beca, Muñiz no veia clar presentar-s’hi. «Tenia vint anys i ho veia impossible, però els meus pares em van donar suport i m’hi vaig acabar presentant. Em vaig treure certificats d’idiomes i vaig anar reunint tots els requisits necessaris», assegura. Quan va saber que l’obtenia i va conèixer els altres companys becats, assegura que va ser una experiència «molt enriquidora» perquè va poder conèixer altres joves que provenien de disciplines totalment diferents i va poder establir lligams.

El jove té clar que el més important és «no aturar-se i lluitar sempre per aconseguir els objectius, perquè si et relaxes te’n pots penedir», assegura. De moment, el seu gran repte és finalitzar els estudis a Suïssa i gaudir de l’experiència.

Martí Roset (26 anys)

Matemàtic, Girona  

Doctorat en Matemàtiques i Estadística al Canadà

Martí Roset va néixer a Girona fa 26 anys i va estudiar a l’escola Montessori. A través del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CIS), va cursar el doble grau d’Enginyeria Física i Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A continuació, va ampliar la seva formació acadèmica amb una estada a la Universitat de Princeton (Estats Units) per fer el seu treball final de grau sobre la teoria de números i un màster en Anàlisi, Aritmètica i Geometria a la Universitat París-Saclay. Ja fa dos anys que cursa un doctorat en Matemàtiques i Estadística a la Universitat McGill (Canadà) i, properament, començarà el tercer. Gràcies a la beca, assegura que es podrà centrar totalment a la investigació el proper curs.

Martí Roset, matemàtic

El doctorat se centra en la teoria dels nombres i, concretament, en la resolució del problema número 12 del matemàtic alemany David Hilbert, que es va plantejar juntament amb 22 enigmes més en un congrés de París, el 1900. La proposta de Hilbert va ser considerada aleshores com un programa ambiciós de treball que s’ha anat estudiant al llarg del segle passat i l’actual i, segons molts matemàtics, ha orientat el desenvolupament de la disciplina durant molt de temps.

Dels problemes de Hilbert clarament formulats, els problemes 3, 7, 10, 11, 13, 14, 17, 19 i 20 tenen una solució acceptada per consens. D’altra banda, n’hi ha d’altres amb una solució parcial i el 8 el 12 encara estan sense resoldre i és aquest últim que centra l’estudi de Roset.

«La beca em permetrà poder centrar-me en la investigació els propers anys de doctorat»

decoration

El jove encara té uns dos anys de doctorat per endavant i, un cop finalitzi, té en ment seguir fent investigació, tot i que també està obert a altres móns professionals com l’educació, informàtica o enginyeria. Malgrat tot, admet que a països com els Estats Units i Canadà «hi ha més oportunitats» en el seu camp. «Si sabés que hi hauria possibilitats de tornar, ho faria i em plantejaria les coses de manera diferent», admet. Respecte a la seva formació fins ara, matisa que ha après «molt» durant la carrera, de la qual ha sortit «molt ben preparat».

Albert Martí (22 anys)

Biòleg, Bordils

Doctorat en Biologia Cel·lular als Estats Units

Albert Martí, de 22 anys, és de Bordils i va estudiar al Saint George’s School. Graduat en Ciències Biològiques (Biologia Cel·lular) per la University College de Londres, ha treballat com a becari en diversos laboratoris per estudiar els conceptes fonamentals de la biologia cel·lular i de desenvolupament. Martí assegura que haver estudiat anglès des de petit i cursar el batxillerat internacional a l’escola Bell-lloc li ha obert moltes portes. A més, tenia clar que volia estudiar Biologia a Londres. «Va ser un canvi molt gran venir a viure al Regne Unit però sabia que era el millor lloc per als meus estudis».

Albert Martí, un dels joves gironins premiats amb la beca de la Caixa

De forma paral·lela, sempre s’ha interessat per fer investigació i hi invertia temps als estius. D’aquesta manera, va ser com va descobrir que s’especialitzaria en biologia cel·lular. «És la manera de saber com funciona l’organisme i estudiar amb profunditat com es regeneren les cèl·lules».

Amb l’atorgament de la beca de ”la Caixa” i una altra beca de la mateixa universitat dels Estats Units, començarà un doctorat en Biologia Cel·lular a la universitat d’Stanford, on hi ha una estació marina referent a tot el món. «Hi ha un laboratori únic amb organismes interessants que ningú estudia que em permetrà endinsar-me en la meva especialitat».

«Potser em quedaré als Estats Units perquè hi ha més oportunitats en ciència que aquí»

decoration

Els científics de l’estació marina d’Stanford fan investigacions en una àmplia gamma de camps biològics, que inclouen biomecànica, bioquímica, biologia del desenvolupament, neurobiologia, ecologia, evolució i genètica. Els estudis utilitzen una gran varietat d’organismes, però alguns particularment peculiars com musclos, calamars, tonyines, tunicats, eriçons de mar i xucla sangs.

Martí calcula que el doctorat durarà uns sis anys i, un cop acabi, voldrà seguir investigant, segurament als Estats Units. «A Catalunya no hi ha tantes oportunitats i, si n’hi ha, no estan ben remunerades i és una llàstima perquè hi ha bons laboratoris», conclou.

Martí Noguer (25 anys)

Compositor, Sant Julià de Ramis    

Màster en Música aplicada a la Pantalla als Estats Units

Martí Noguer, de 25 anys, és de Sant Julià de Ramis i va estudiar a l’institut de Celrà. Graduat en Composició Musical pel Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, ha ampliat la seva formació acadèmica al Reial Conservatori de Gant (Bèlgica). Durant els seus estudis va treballar com orquestrador a dos llargmetratges protagonitzats per Jean-Claude Van Damme. Després de graduar-se, va obtenir el vuitè lloc guanyador de la Competició Internacional de Música de Cinema de 2020 de l’Oticons Faculty, un concurs internacional de joves talents sobre música de cinema. Seguidament, va iniciar la seva carrera com a productor de partitures, orquestrador i editor musical, a més d’escriure arranjaments i música addicional per a projectes de Netflix i Amazon.

Noguer assegura que obtenir la beca ha sigut el «clímax» després de tots aquests anys de treball intens, ja que tindrà l’oportunitat d’estudiar a Los Angeles, on tindrà una interacció directa amb la indústria cinematogràfica de Hollywood. «M’interessava molt anar-hi perquè en surts molt ben preparat i t’obre portes». El màster li permetrà tenir un estudi on gravarà projectes que faci per la universitat.

Martí Noguer, compositor

«Sense la beca hauria sigut impossible, les matrícules tenen un preu desorbitat i la vida a Califòrnia és molt cara; si no me l’haguessin donat hauria continuat fent projectes a Catalunya i potser hauria acabat anant a Los Angles però molt més endavant», assegura Noguer. De fet, el compositor ja tenia coneixement de la beca i, des de fa anys, s’ha anat preparant per reunir els requisits necessaris. «Ha sigut un projecte a llarg termini i he anat treballant per aconseguir-la», concreta.

De cara al futur, el jove té la ment «oberta» i assegura que una trucada «et pot canviar la vida dels següents tres mesos ja que la banda sonora és una de les últimes fases de la producció de la pel·lícula o sèrie i tot va molt ràpid». A la llarga li agradaria viure a cavall entre els Estats Units i Catalunya. «A Califòrnia hi ha gent de tot el món que s’ajunta per treballar en la indústria del cine, hi ha molta qualitat. Però ja ho aniré veient, perquè dependrà de les oportunitats que surtin i és molt difícil predir-les».

«Fa anys que treballo per aconseguir la beca perquè volia anar a Hollywood a composar»

decoration

El compositor matisa que «el secret d’una bona banda sonora és tenir una bona pel·lícula, qualsevol història que estigui ben feta és ideal», tot i que té preferències per drames, no descarta cap gènere. Finalment, Noguer conclou que ha arribat fins aquí gràcies a referents com Víctor Estapé i Xavier Capellas.

Compartir l'article

stats