«Ens trobem a Montjuïc per memòria històrica», ha declarat orgullós aquest matí Frederic Llorente, el president de l’Associació d’Amics del Castell de Montjuïc, coincidint amb la Trobada de Germandat al Castell, que porta setze anys unint a veïns i exveïns, que van ser-ne expulsats entre els anys 1967 i 1971, i als seus descendents.
L’acte, que ha comptat amb un dinar popular, s'ha celebrat aquest matí al costat de l’anomenat «Caserón», el local social que abans es feia servir d’església. En aquest, l’Associació hi ha habilitat una exposició de fotografies antigues i de totes les trobades. A banda, s’hi han fet parlaments i s'ha rebut la visita de l’alcaldessa Marta Madrenas i de la portaveu del PSC a l’Ajuntament, Sílvia Paneque.
Així, aquesta trobada anual ha esdevingut una data assenyalada per les més de dos-centes famílies procedents majoritàriament d’Andalusia i Extremadura que van establir-se als voltants del Castell de Montjuïc a la recerca de noves oportunitats.
Allà s’hi van autoconstruir barraques entre els anys cinquanta i setanta i es van introduir al món laboral del sector de la construcció i al de la neteja. «Era una ciutat dins d’una altra, des d’on vam contribuir al progrés de Girona», ha explicat Llorente.
Unes dues mil persones van haver de marxar a altres barris o ciutats, com Vila-roja, Germans Sàbat, Pont Major o bé a Salt, forçades pel desallotjament impulsat pel promotor Francesc Vilallonga, qui va acabar urbanitzant Montjuïc.
«Viure aquí era una meravella»
Des de llavors, s’han editat llibres, recopilat fotografies... tot per recuperar els orígens dels barraquistes de Montjuïc i recordar el seu llegat, com és el cas dels germans Francisco i Vicente Jiménez, qui van recollir en un llibret la història de la seva família, que va viure durant anys en una barraca que va construir la seva mare.
Per una altra de les veïnes, Joana Hernández, «viure aquí era una meravella». En el seu cas, va viure en una de les barraques fins als vint anys. «Que hi hagi gent organitzant tot això és molt maco. Tot va començar amb una trobada d’antics alumnes de l’institut. Sempre dic als meus fills que el dia que jo no hi sigui, continuïn venint», va afegir. Per Hernández, «el més important és que es conservi el Castell i la Trobada».
Remodelacions pendents
Actualment, el Castell, que és un Bé Cultural d’Interès Nacional, es troba malmès i pendent de les remodelacions que han de permetre millorar-ne les condicions. El darrer concurs públic, que tenia un cost de 309.304 euros pel que fa a les obres, va quedar desert, tal com va explicar aquest diari, i l’Ajuntament té per objectiu revisar-lo i tornar-lo a obrir.
