L'explosió durant una demostració de divulgació científica de la Nit de la Recerca Girona no és resultat de la improvisació. Les fonts consultades insisteixen que Dani Jiménez sol treballar a consciència. A més, no recorden cap altre accident important durant les fires científiques de les últimes dècades. El succés de Girona, investigat pels Mossos, ja ha rebut una primera denúncia.
No obstant això, l'esdeveniment ha reobert un antic debat: val la pena una divulgació científica tan espectacular? El paradigma de la ciència-espectacle és El Hormiguero, programa en el qual el mateix Jiménez va participar, i d’altres com Dinàmiks, que dirigeix al Canal Super 3.
«Després del wow ve el how [com]»: així resumeix la ciència-espectacle el físic i divulgador britànic Roy Lowry. «Aquests experiments obren les ments joves a la possibilitat de la ciència», explica.
En això, Jiménez és un pioner. «En Dani ha portat la divulgació a un altre nivell i hem d'agrair-l'hi», afirma Pep Duran, químic i divulgador de la Universitat de Girona, organitzadora de l'esdeveniment on es va produir l'incident. Una demostració com la que va fallar a Girona «ensenya la pressió, el pas de líquid a gas i què és el nitrogen líquid», observa Laura Hernández, divulgadora de l’Institut Català d’Investigacions Químiques (ICIQ) de Girona.
«El primer és emocionar, però si no va seguit per una explicació ja no és divulgació», apunta Claudi Mans, químic i divulgador de la Universitat de Barcelona. «No obstant això, hi ha un mercat, una demanda, que demana fer coses cada vegada més grans», observa.
Els coneixements
Amb això coincideix Marc Boada, divulgador que també fa demostracions. «A mi m'han demanat sovint que fes coses espectaculars. Però jo no vull ser un showman. La divulgació pot ser espectacular. Però buscar l'espectacularitat i l'entreteniment costi el que costi no és divulgació i comporta riscos», afirma.
«Aquest tipus d'activitats desperten cert interès, però solen ser confuses i no transmeten massa coneixements. Les activitats són més riques si són participatives: si permeten generar preguntes noves, seguir un interès particular, entendre un procediment, frustrar-se, gaudir que alguna cosa surti…», afirma Marcos Pérez, director tècnic de la Casa de les Ciències de la Corunya.
«No crec que el problema sigui la perillositat, sinó que es comunica una imatge errònia de la tasca científica, que no és ni individual, ni ràpida, ni funciona a la primera, ni té perquè ser espectacular», afirma Digna Couso, professora de Didàctica a la UAB. «Aquests espectacles no solen tenir efectes reals en l'elecció d'estudis, que estan més influïts per variables socioeconòmiques», afegeix.
«Emocions fortes»
«Demostracions d'aquest tipus no contribueixen a aprendre, en general. Per a aprendre, necessites connectar coneixements. Les emocions fortes no contribueixen a reflexionar, sinó que et situen en un estat d'excitació», observa Héctor Ruiz, director de la International Science Teaching Foundation. «La curiositat que generen és molt fràgil; és qüestionable que provoquin que vulguis saber què ha passat. I al final recordaràs l'esdeveniment, no el concepte científic», afegeix. Al marge d'aquest debat, pocs creuen que l'accident de Girona no deixarà empremta. «Ens ha posat sobre alerta. En la nostra pròxima fira de ciència hi haurà una conversa molt més profunda sobre les mesures de seguretat», conclou Pérez.
