Un partit separa França i Bèlgica de fer història. Els gals tenen avui l'oportunitat de retrobar-se amb les sensacions del 1998, quan van ser campions per primer i únic cop, mentre que els belgues somien convertir-se en un equip de llegenda. L'aposta és més que considerable per a dues seleccions que han arribat a les portes de la final. França és a un pas de situar-se a la tercera final d'un Mundial. Una la va guanyar, el 1998, com a amfitrió. L'altra la va perdre, a Alemanya 2006, contra Itàlia. De la seva banda, Bèlgica disputarà una semifinal per segona vegada. No va tenir èxit en l'anterior, a Mèxic 1986, quan va ser superada per Argentina. Va acabar en el quart lloc el conjunt aleshores dirigit per Guy Thys i amb futbolistes reputats com Pfaff, Gerets, Scifo, Ceulemans o els germans Van der Elst. Va perdre la consolació, precisament, contra França.

Han passat 32 anys perquè Bèlgica es retrobi amb una situació similar i abordi l'assalt a un lloc desconegut. Una final per un títol mundial. El combinat belga encara com una ocasió única el moment. En mans d'una de les millors generacions de la seva història, en plena maduresa, assumeix amb convicció el repte. Molt hi ha tingut a veure en això el tècnic, el català Roberto Martínez, capaç d'harmonitzar el talent i atapeir de confiança un magnífic grup. Bèlgica va transitar per la primera fase amb autoritat. Com el conjunt més golejador del torneig, liderat en aquest aspecte per Lukaku. Amb un notable sistema de joc ofensiu va passar per sobre de Panamà, Tunísia i també d'Anglaterra. Tres partits i tres victòries. Els Diables Vermells van sobreviure també al moment més delicat, quan contra el Japó als vuitens de final van ser capaços de capgirar un 0-2 en contra i accedir als quarts. Allà, la totpoderosa Brasil tampoc va ser obstacle (2-1). El lateral Meunier, per sanció, és baixa.

De la seva banda, Les Bleus han estat l'equip més sòlid del Mundial i els triomfs contra dues seleccions de gran memòria, com Argentina i Uruguai a vuitens i quarts, els enforteixen encara més en la seva candidatura.

La França de Deschamps ha sabut, després d'una fase de grups irregular, adequar les seves condicions al que cada partit requeria en funció del rival. Va aprofitar la lentitud de la defensa argentina amb Mbappé i contra l'Uruguai van aprofitar una acció a pilota aturada i van esperar l'errada de Muslera per certificar el bitllet a la penúltima ronda.