El volcà de La Palma. Què en podem extreure?

Però l’erupció del volcà de Cumbre Vieja va ser i continua sent un fenomen en què el sector assegurador ha estat molt rellevant.

I sí, el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) continua fent arribar dades als mitjans especialitzats i publicant-les a la seva pàgina web (www.consorseguros.es). Aquestes informacions seran de profit per a aquells professionals de l’assegurança que hi parin atenció. De tot se n’aprèn!

Una primera reflexió podria recaure en la transcendència dels sinistres de caire extraordinari que de vegades ens semblen llunyans i, de fet, no ho són tant. Les inundacions per aigua de pluja i el vent superior a 120 km/h no són infreqüents a les terres gironines. Podem passar anys sense un «sinistre de Consorci» i de cop i volta tenir desenes d’expedients de sinistres de riscos extraordinaris oberts al despatx, arran d’un d’aquests fenòmens.

El vulcanisme el creiem llunyà i potser ho és. Però en el cas dels terratrèmols, només cal pensar en aquests llocs i dates: Camprodon 1428 (terratrèmol de la Candelera), Lisboa 1755, Lorca 2011. Dates, totes tres, ben properes si parlem en termes geològics.

A banda de sentir un cert pessigolleig, podem analitzar el que el CCS ens explica sobre el cas de La Palma i treure’n alguns coneixements ben útils per a la nostra quotidianitat professional. Vegem-ho.

A la «Decimoctava nota informativa sobre la actividad del CCS con ocasión de la erupción volcánica en la isla de La Palma», publicada l’1 de juny, es donen a conèixer certes informacions que, un cop analitzades, donen prou suc per fer-ne alguns comentaris.

Desglossat per tipus de béns, són 5.157 els expedients tancats amb indemnització:

• Habitatges (4.447): 173.995.665 €

• Comerços, hotels, oficines i altres immobles (365): 21.310.168 €

• Indústries (33): 5.225.208 €  

• Automòbils (312): 883.274 €

Altres dades:

• Indemnització mitjana en danys materials: 41.736 € 

• Indemnització mitjana en danys immaterials (pèrdua de beneficis, inhabitabilitat, pèrdua de lloguers): 9.257 € 

• Nombre total d’expedients: 7.893, repartits entre:

-6.882 habitatges

-583 comerços, hotels, oficines i altres immobles

-62 indústries

-456 automòbils

Aquesta part de la nota informativa té el seu interès. Reflecteix la idiosincràsia econòmica i social del lloc on varen esdevenir els fets.

Però hi ha una segona part que és on volem incidir en la nostra anàlisi, donat que creiem que pot ser la més profitosa. Es tracta dels 898 expedients que en la data de la nota informativa havien estat tancats sense indemnització.

Passem a veure els motius més destacats, ordenats de major a menor nombre d’expedients i els comentarem, encara que sigui superficialment:

• Sinistre ocorregut durant el període de carència. Primera causa de rebuig! Encara hi ha molta gent que no té el seu habitatge, comerç o indústria assegurats. A La Palma i a casa nostra també! I, és clar, «hom no pensa en Santa Bàrbara sinó quan trona». Recordem que la carència de 7 dies en la garantia de riscos extraordinaris, quan es tracti de fenòmens naturals, s’aplicarà en totes les assegurances de danys materials, tant les de nova contractació, com en els augments de capitals, excepte si l’assegurament no s’hagués pogut realitzar amb anterioritat (nova adquisició del risc assegurat), substitució d’un contracte anterior sense solució de continuïtat i en augments de capitals preestablerts al contracte (revaloració automàtica).

• Pèrdua de lloguer o inhabitabilitat. Per tres tipus de causa.

• No estar contractada la garantia al contracte d’assegurança. Aquesta és una raó ben evident. Si no es cobria a la pòlissa de danys tampoc estarà cobert per la garantia de riscos extraordinaris.

• No donar-se com a causa directa uns danys vinculats a la cobertura de riscos extraordinaris. Atenció: la causa ha de ser l’afectació directa del risc assegurat. No el fet que “ja no venen clients”.

• No haver-se portat a cap l’evacuació de la zona on es troba el risc assegurat. Encara que no hi hagi hagut, finalment, afectació directa, hi haurà cobertura de pèrdues pecuniàries per part del CCS si s’ha donat l’ordre d’evacuació de la zona on hi ha el risc assegurat en relació amb el fenomen extraordinari.

• Danys no atribuïbles a vulcanisme o terratrèmol. És necessari poder constatar que els danys reclamats estiguin directament relacionats amb l’erupció volcànica i els terratrèmols que l’acompanyaren.

• Inexistència d’assegurança en el moment de la reclamació. Entenem que no calen comentaris, tot i les «sorpreses» que de vegades tenim quan llegim o sentim certes notícies als mitjans.

• Podem afegir que (des del 1986!) no té cap rellevància (respecte a gaudir o no de cobertura de riscos extraordinaris) el fet que es declari o no «zona catastròfica» el lloc on estava situat el risc assegurat.

Afegim una circumstància a la qual difícilment podrem apuntar una solució com a mediadors d’assegurances: el vulcanisme és un fenomen que (almenys fins a data d’avui) no està cobert per l’assegurança agrària combinada (Agroseguro). Com sabem, les assegurances agràries no són un ram amb la cobertura de riscos extraordinaris prevista al RD 300/2004. No ens hauria d’estranyar que, vista l’experiència, en un futur pròxim el vulcanisme passi a ser objecte de cobertura en l’assegurança agrària.

Però en la resta de motius de no cobertura que hem analitzat és evident que els mediadors hi podem fer molt per ajudar els nostres clients a tenir ben apamada la cobertura de riscos extraordinaris. Fet molt transcendent si pensem com d’habituals són les inundacions i les ventades per les nostres contrades, sense deixar d’oblidar altres fenòmens que ens poden semblar molt improbables, tot i que la història no ens diu el mateix...