Les operacions de rehabilitació d’edificis van a l’alça. Només cal veure el panorama i la presència de bastides a molts immobles a moltes ciutats. La concessió d’ajudes i fons europeus ha donat un impuls important al mercat de la rehabilitació i les comunitats de veïns ho estan aprofitant.
Les dades que s’han donat a conèixer durant els darrers mesos així ho certifiquen també. En aquest sentit, l’estadística d’aquest primer semestre de l’any, destaca el comportament de la rehabilitació. Perquè a les comarques gironines, aquest 2022 la seva superfície visada ha arribat a créixer fins a un 32,57% en relació a l’any passat (i ara se situa en 112.745 metres quadrats). La rehabilitació, doncs, s’impulsa i això també es deixa notar en el pes que té en relació a l’obra nova (que del 13% del primer semestre del 2021 ara s’enfila fins al 31%).
Municipis amb més activitat
Per comarques, aquelles que sumen més superfície de rehabilitació -aquí, no es tenen en compte petites reformes- són el Baix Empordà, el Gironès i l’Alt Empordà. I els municipis, Sant Antoni de Calonge, Girona i Begur. Recentment, el president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Girona, Marc Riera va insistir novament en què continua essent «molt necessari» impulsar més la rehabilitació. Espera que la tendència d’aquest primer mig any tingui continuïtat, i sobretot confia que els fons Next Generation contribueixin al canvi (tot i que moltes de les obres que afavoriran no siguin de visat obligatori).
«Cal conscienciar el conjunt de la ciutadania de la necessitat de fer un manteniment als edificis», va indicar. «Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament, eficiència energètica encara és el repte pendent, i més en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents», va afegir Marc Riera.
Parc edificat antic
«A Catalunya, i per extensió a les comarques de Girona, tenim un parc edificat dels més antics d’Europa, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional dels recursos i l’eficiència energètica dels edificis», lamentava el president dels arquitectes gironins. «Per això, fa temps que insistim en el protagonisme que pot tenir l’arquitectura i el sector de la construcció en la necessitat de rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions», va concloure.
Aquestes bones dades de rehabilitació van en consonància amb el bon moment de la construcció. L’edificació va créixer un 17% a les comarques gironines i va sumar tres semestres consecutius d’increment a la primera part de l’any. Segons van recollir les dades del Col·legi d’Arquitectes (COAC), entre gener i juny a la demarcació es van visar fins a 1.259 expedients, que van sumar una superfície de 372.048 metres quadrats.
