Agafin un concurs com el català més important de la història, el substitueixen per paisatges i ja tenen un programa per participar a cop de SMS. La Catalunya nostrada s'agermana amb la Catalunya fotogènica. Imatges d'impacte, com en Bassas fotent-li, al pedal de la bicicleta de muntanya, als pics feréstecs del Collsacabra. Què ens agrada més, la vall de Núria d'en Toni Albà (tot i parlar seriosament: té un to humorístic, la feina el supera), o el delta de l'Ebre del músic Artur Gaià, on ha deixat el Mut de ferreries? Votin o no votin, el millor, les imatges des de l'helicòpter i les grues mostrant-nos el país. Espectaculars els contrastos i els colors del verd i el marró del delta, fills de l'arròs. Són quadres.
Que el circuit català d'RTVE faci un xou de nit, amb el seu pressupost, apriori, és més difícil que que el Canal Barça faci un especial del Reial Madrid. Però ho intenten i el producte, amb una forta base radiofònica, resulta digne, i allunyat d'alguns dels espais amb aroma a resclosit o pressupost inexistent de la casa. Punt dos: Carolina Ferre guanya amb el seu accent valencià. És més natural, més simpàtica. Més directa que en castellà. Les seves entrevistes superen les de Buenafuente, d'acord, no és difícil. Esquetxos delirants amb Especialistas Secundarios, línia Muchachada Nui, salpebren l'espai. Una endevinadora a qui endevinen el futur, amb sortilegis tan falsos com els de la gent que volta pel ram. Ah, sense riures enllaunats, s'agraeix.
Torna el format més emès a la televisió mundial avui dia. Aquí té els drets en Sobera. El presentador i ara productor basc, que no pot dividir-se, ha optat per cedir el lloc a Antonio Garrido, després d'un petit càsting. Garrido és un actor que demostra l'ofici a La chica de ayer, ja compro?vat a Los simu?lado?res, a Cuatro. Aquí li pot afegir un humor negre que convé al producte. Fa allò del comodí de la trucada i diu a la persona d'altra banda del telèfon: "hola, sóc Carlos, ui, perdona!". És el costum. Bon inici. Dijous, un paio no sabia com es deia l'himne espanyol. Després es queixaran. Les preguntes sem?blen més conyones. El format és el més lent de la graella i no és fàcil fi?xar horari, ara, té un avan?tatge: a ban?da de fer créixer el cervell, engan?xa. Han escurçat les preguntes per al milió: només són dotze. Vinga, facin Slum Dog Millionarie.
