El cas de l'Aldea al Baix Ebre es va convertir a finals de l'any passat en el fantasma més temut de la crisi per a qualsevol persona: anar al caixer i no poder treure diners. La situació de "corralito" viscuda pel municipi semblava tan inversemblant que tothom va confiar que en pocs dies es recuperarien els estalvis. Al cap de cinc mesos de la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea, lluny de començar a recuperar els diners, els afectats cada vegada els veuen més perduts.

Catalunya és la comunitat autònoma amb més seccions de crèdit després d'Andalusia. Aquesta banca particular de les cooperatives gestiona més de 700 milions d'euros. Van néixer fa més d'un segle per finançar l'activitat agrària dels socis pagesos. Avui, però, només la meitat dels socis de les cooperatives són productors i les seccions de crèdit han passat a gestionar molts dipòsits no vinculats al camp, com qualsevol entitat financera. Desvirtuades del seu objectiu inicial, les entitats batallen per sobreviure en un marc financer ferotge que, en alguns casos, les ha posat contra les cordes.

El cas de l'Aldea ha fet evident la fragilitat de les seccions de crèdit. Unes entitats molt arrelades a Catalunya, però força desconegudes, fins i tot, en alguns casos, pels seus propis usuaris i que no compten amb cap tipus de garantia dels dipòsits La por que la crisi de l'Aldea s'estengués a altres cooperatives feia inevitable preguntar-se: és un cas aïllat o la punta de l'iceberg? El reportatge que s'emet aquesta nit al 30 minuts, tractarà de respondre aquesta qüestió, que té com a rerefons la supervivència del model cooperatiu del camp català, cada vegada més amenaçat per la ferocitat dels mercats i que fa perillar tot un sistema de vida tradicional i, fins avui, sostenible.