Actituds amb
missatge
Tant si en diem actitud o actuació, es tracta d´una disposició de l´ànim manifestada per una persona, que, a vegades, segons de qui ve i de l´entorn on té lloc, a part d´agradar més o menys, pot trametre´ns un missatge. Ens voldríem referir a dues qüestions esdevingudes molt recentment que, almenys per a nosaltres, han tingut aquesta virtut, en primer lloc tenim el parlament de la princesa Letizia, adreçat a les dones emprenedores, a Barcelona, una bona part del qual el va fer en un correctíssim català. El missatge que a alguns ens va aportar és el següent: En un moment que s´han aixecat veus que volen fer creure que el castellà és perseguit a Catalunya, el fet que un membre de la casa reial parli voluntàriament en català, evidentment sense que ningú l´hi obligui, ve a demostrar que no solament les dues llengües poden coexistir normalment, sense cap mena de pressió, ni de polèmica, sinó també que la nostra no és tan difícil de parlar ni d´entendre, tan sols cal posar-hi un xic de bona voluntat per ambdues parts. En segon lloc tenim el missatge que ens va donar l´expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en rebre el guardó de Català de l´Any, quan una vegada més, amb gran senzillesa, però també amb fermesa i amb coratge, en lloc de fer esment dels presumptes mèrits que l´han pogut portat a l´obtenció del reconeixement, va aprofitar per tornar a parlar de l´Alzheimer, des del vesant de la seva condició d´afectat, infonent esperança a tots aquells i aquelles que pateixen aquesta malaltia, dient-los que, des de la fundació que porta el seu nom, treballarà perquè Barcelona, i amb ella Catalunya, es converteixin en un referent en la lluita per trobar un remei al mal.
-Lluís Torner i Callicó. Girona.
Resposta a
Carlos Roselló
Benvolgut senyor Carlos Roselló. Trobaria especialment greus les acusacions que em fa si no fos perquè ja ens coneixem i venint d´on vénen no crec que valgui la pena respondre-les. Potser ja coneix aquell refrany que diu que «no ofèn qui vol sinó qui pot». Entenc perfectament que defensi el seu pare i em sembla que té tota la raó del món quan diu que el senyor Roselló és una persona coherent que «no ha canviat la seva ideologia». Això és ben cert, durant els 30 anys dedicat a la política municipal el seu pare sempre ha tingut molt clar què hi anava a fer, a l´Ajuntament. El problema és que jo me´n vaig adonar tard, però equivocar-se és d´humans.
També veig que la seva carta està plena de mentides mal intencionades que podria respondre una per una però això ja ho vaig fer en el seu moment a través dels mitjans de comunicació explicant el perquè de la meva decisió. Si vol que li digui la veritat tampoc tinc intenció d´entrar en discussions estèrils amb vostè perquè, si em permet que li sigui franc, tot aquest temps que dedico a respondre les seves mentides el resto de feina que puc fer en benefici del nostre municipi. Ara vostè i el seu pare decideixin si prefereixen continuar alimentant debats estèrils o si es dediquen a treballar per Calonge.
-David Plana i Àlvarez. Regidor de Comerç, Turisme, Platges, Promoció Econòmica i Festes de l´Ajuntament de Calonge.
La crisi de l´aigua
«Ni una gota d´aigua de l´Ebre cap al sud». Van ser paraules textuals de Maragall, a llavors màxim responsable del Tripartit. Ara sonen a sarcasme davant la crisi que viu Catalunya. La sequera que patim i la polèmica sobre els transvasaments que la mateixa ha plantejat demostren la necessitat d´un Pla Hidrològic Nacional. Un pla que tingui en compte l´aigua com un bé comú que no estigui sotmès a condicionaments exclusivistes de caràcter autonòmic; un pla redactat amb criteris tècnics i sense limitacions que excloguin a priori qualsevol possible solució, sigui aquesta les dessaladores o els transvasaments. Un pla d´aquestes característiques, amb els seus defectes si es vol però corregibles, que gaudia de bastant consens i de l´aprovació de la Unió Europea, la qual fins i tot l´havia dotat de mitjans econòmics, ja existia; però va ser derogat pel primer Govern de Zapatero. I bé es podria dir que «aquells vents van portar aquests llots» si no fos perquè ni per a fer llot sembla que hi ha aigua suficient en algunes zones. Aquesta crisi demostra altra cosa: que la gestió de l´aigua no pot estar sotmesa a criteris polítics de caràcter partidista. Per això es va derogar aquell pla, i per això costa tant ara solucionar la crisi actual.
-Frederic Gómez Pardo. Enginyer Agrònom. Girona
