Israel

L a història d'Israel no admet lectures esquemàtiques. Hi perdríem una bona part del gruix de la impressionant experiència humana que hi ha al dar?rere. Des del món bíblic fins a l'Holocaust o la creació de l'estat d'Israel. Dissortadament massa sovint, quan es parla d'Israel, es fa des d'estereotips i prejudicis. Es commemoren els 60 anys de la proclamació de l'estat d'Israel, el 14 de maig de 1948, basada en la resolució 181 de l'Assemblea General de les Nacions Unides del 29 de novembre de 1947 que propugnava que el territori que era una colònia britànica des de 1917, després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Primera Guerra Mundial, es dividís en dos estats: un de jueu i un de palestí. Els estats àrabs van rebutjar la partició i l'endemà de la proclamació de la independència d'Israel van iniciar una ofensiva militar que va acabar, ja l'any 1949, amb la signatura de diversos armisticis amb Egipte, el Líban, Jordània i Síria. Avui Israel és un país immers en el persistent conflicte amb els palestins, però, més enllà de la dolorosa tragèdia de la llista esfereïdora dels coets llançats per Hamàs contra la població jueva o de les dures respos?tes militars d'Israel a la franja de Gaza, hi ha una realitat que mereix reconeixement i admiració. N'hi ha prou de recordar el nom d'escriptors com Iehuda Amihai, Samuel Yosef Agnon, Amos Oz, David Grossman,... I hi podríem afegir fàcilment una enumeració semblant de músics, artistes o científics excepcionals. Al balanç d'aquests 60 anys hi ha, d'una banda, l'enorme progrés polític i econòmic que s'hi ha sabut construir. N'és un clar exponent l'establiment d'un sistema democràtic sòlid, amb una rica diversitat ideològica i capaç de subs?tituir un president quan comet errors greus. Una imatge prou representativa de la vitalitat d'Israel és la ciutat de Tel Aviv, tot i que ja havia estat fundada l'any 1909 pels jueus que vivien a Yafo. En cent anys Tel Aviv ha esdevingut una ciutat tenaçment moderna, amb un dinamisme extraordinari. Però el balanç no pot obviar la violència recur?rent per la manca d'entesa amb els palestins, malgrat l'estabilitat aconseguida amb egipcis i jordans i la retirada unilateral de Gaza. El futur d'Israel passa per prosseguir amb ambició el camí de la innovació, la creativitat i la projecció internacional, però també per aconseguir la pau amb els palestins, en un acord que ha de permetre la convivència entre dos pobles que necessiten edificar un espai de respecte i de col.laboració que ha de passar per dos estats, com ja preveia la resolució 181 de les Nacions Unides. Després de tants anys de lluites i de dolor, el principal obstacle per a la pau és l'integrisme religiós de Hamàs. Deixant de banda extremismes i intoleràncies, jueus i palestins tenen dret a un futur de pau i llibertat.