Ministeri de Defensa
En el segle passat el nomenament de Carme Chacón com a ministra de Defensa hauria estat un fet surrealista, per ser un dels ministeris més importants. Inclou el Centro Nacional de Inteligencia.
Chacón troba un exèrcit democràtic, totalment renovat, que no té res a veure amb el que existia un quart de segle enrere.
Ha sorprès que sigui una dona la dirigent d´aquest ministeri, però a França, fins fa molt poc, la ministra de Defensa era Michèle Aliot, actual ministra d´Interior.
Ens quedarà a la memòria de tots, Carme Chacón passant revista a l´exèrcit una mica insegura, rígida quan va pronunciar la frase de «¡Capitán, mande firmes!». L´arribada d´una dona jove, catalana, esperant un fill al Ministeri de Defensa ha d´omplir d´orgull el col·lectiu femení.
-M. Concepció Costa i Torró. Girona.
Sequera nacional
Ha estat notícia la negativa d´algunes comunitats autònomes i alguns polítics espanyols al transvasament d´aigua a la regió metropolitana de Barcelona, actitud que està sent utilitzada per atiar l´enfrontament Catalunya-Espanya i rendiment polític a l´enfrontament. Però no és únicament a «l´opressora Espanya» on s´està aixecant una important oposició al transvasament.
En moltes comarques catalanes, per motius localistes o partidistes, ha aparegut una actitud negativa al transvasament provisional d´aigua de boca per evitar restriccions a la conurbació de Barcelona. Fins i tot un polític nacionalista català ha reconegut resar, suposo que a santa Tecla, perquè la sequera es perllongui i d´aquesta manera posar en dificultats el Govern català, del qual ara és opositor.
Complicat esdevenidor té qualsevol nació si no és capaç de definir uns objectius comuns pel que fa referència al dia a dia dels seus habitants. No n´hi ha prou per consolidar una nació amb les tradicions culturals i històriques per molt mil·lenàries que siguin.
Acostumen a ser les riuades les que s´emporten per davant tot el que troben al seu pas però en aquest cas pot ser una moderada sequera la que s´emportarà, tal vegada de manera definitiva, una idea de país mil·lenari i cohesionat.
-Antoni Agustí Martí. Olot.
Figueres: aparador i despropòsits
O almenys això ens sembla a molts dels que patim Figueres. I dic patim perquè, francament, no he trobat cap verb que ho descrigui millor. Els carrers oberts a qualsevol lloc (els terminis no els compleixen), obres i més obres. Cases velles enderrocades per, segurament, construir-hi més pisos (ara que hi ha crisi ens els vendran a bon preu?) Obres de millora de carrers que s´han de tornar a fer abans de ser inaugurats (quina vergonya per als caríssims assessors del consistori... si no és que els d´ICV els hagin colat uns plànols modificats per tal que els busos siguin més petits i elèctrics... ha, ha, ha). Que si emplenem els carrers de flors (ara que hi ha sequera...)... que si això, que si allò...
Sembla que l´Ajuntament fa coses de cara a la galeria, perquè se´n parli... i de segur que ho aconsegueixen... fins quan? Què pretenen?... I ara arriba Santa Creu... i si res no canvia a tot això hi haurem d´afegir la merda al mig dels carrers, els contenidors plens (quins gestors que té l´empresa de serveis)... Quin exemple per als milers de turistes que vénen pel Museu Dalí (el més car de l´Estat!) Potser ja seria hora que es deixessin de tanta parafernàlia, fotessin algú al carrer i comencessin a pensar en els que, figuerencs o no, cada dia l´hem de patir...
-Rafael Fernández. Figueres.
Necrològica
Maria Jesús,
Et veuré sempre navegant / en aquella barca blava a la badia de Roses / buscant estrelles i cargols de mar, / inventant-nos amors de quinze anys a l´escullera. / Et veuré també davant la tassa de xocolata dels matins / a la galeria vidrada i a l´avi Ventura / carregant l´estufa de serradures / i jugant tu i jo amb el Pepo de cartró amb el seu cap pelat.
I des d´ara et veuré sempre / a la badia allunyant-te en una barca blava / i tu ens crides des de l´altra banda del mar / i ens dius adéu / amb la teva mà blanca.
-Isabel Oliva i Prat. Girona.
35 anys
a l´AU Gualta
El diumenge 20 d´abril vàrem celebrar a Gualta (Baix Empordà) una jornada festiva de commemoració i record pels 35 anys d´existència, de manera ininterrompuda, de l´esmentada entitat esportiva. Han estat 35 anys seguits de futbol, d´il·lusió per tirar endavant un club la base del qual ha estat sempre la bona harmonia i companyonia entre tots els seus components. Sense dubte, una jornada inoblidable per tot allò que pot arribar a significar per a un poble petit com és Gualta i el mèrit d´unes persones que, amb molta il·lusió i empenta, de ben segur amb encerts i també errades perquè som humans, durant molt anys, han fet possible arribar fins aquí. És ben evident que sense elles no s´hauria pogut dur a terme aquesta efemèride tan especial i emotiva.
I en un esdeveniment d´aquesta naturalesa, recordar totes les persones que han passat pel nostre club o les que actualment estan «en actiu i al peu del canó» -directius, entrenadors, jugadors, socis, simpatitzants-, ha de ser també un motiu d´alegria, encara que n´hi hagi algunes que ja ens han anat deixant al llarg d´aquest temps -i una d´elles va ser en Josep Puig i Salvà, el nostre benvolgut i estimat «amo», a qui hem dedicat el nom al camp de futbol municipal-, des de la fundació del club fins als nostres dies. No hem volgut oblidar-nos de ningú; tothom ha tingut el seu moment de protagonisme, el seu petit o gran moment de glòria dins d´aquest club.
Finalment, tota la Junta Directiva, amb el seu president, el Sr. Miquel Quintana, al capdavant, donem les gràcies a l´Ajuntament de Gualta -a l´alcalde, Sr. Albert Bosch, a la regidora de Cultura i Esports, M. Gràcia Mascarreras, i al Sr. Narcís, per la seva ajuda institucional i logística, i a totes aquelles persones més anònimes que també amb la seva ajuda han contribuït que la celebració fos més lluïda. Moltes gràcies i per molts anys!
-Jordi Hors i Presas. Secretari de l´AU Gualta.
Una encaixada
de mans
Si ja és difícil, per a qualsevol persona, demanar disculpes i reconèixer una errada, molt més complicat ho és en el món polític. Només fa falta tirar d´hemeroteca per observar que són molt poques les ocasions en què un polític ha assumit, públicament, que la seva actuació ha tingut conseqüències negatives.
És aquest el motiu pel qual intento sempre que les meves accions siguin consegüents, aplicant el refrany aquell que «la consciència és més sàvia que la ciència», i no haver de recórrer al també refrany, però malauradament molt més utilitzat, de «rectificar és de savis».
Això no vol dir que la persona que reconegui una pròpia actuació inconscient o una afirmació no prou mesurada hagi de ser estigmatitzada, sinó tot el contrari. Crec que mereix respecte qui, d´una manera no forçada, té la valentia de no caure en el parany de justificar les seves accions amb argumentacions buides de contingut i reconeix que s´ha equivocat.
Quan el Sr. Miquel Lobato va escenificar el seu malestar polític amb mi, fent un article en aquest diari amb afirmacions personals falses contra la meva família, va traspassar el límit de la correcció política que, per bé dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, sempre ha de ser present en les relacions entre Govern (PSC, TxSF, ERC i ICV) i Oposició (CiU i Amics).
Possiblement, si el seny no hagués estat el protagonista, hauríem entrat en una baralla absurda que, sense tenir en compte que aquestes acusacions públiques havien estat fruit d´una informació interessada i falsa feta per tercers i que el Sr. Lobato va transcriure, podia haver acabat en els tribunals amb demandes per difamació que no haurien beneficiat a ningú.
És cert que vàrem estar-hi molt a prop però, en contra de l´opinió de molta gent que pensava que «qui calla atorga» i que la meva resposta a aquestes injúries havia de ser «l´ull per ull, i dent per dent», ha estat suficient una encaixada de mans i unes disculpes entre el Sr. Lobato i jo per escenificar i posar de manifest que la coherència és el que han de demostrar en les seves accions aquells que han merescut la confiança dels seus conciutadans.
-Juanjo García. Regidor del PSC a Sant Feliu de Guíxols.
L´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols no escolta
Hola, sóc una veïna del barri de Vilartagues de Sant Feliu de Guíxols que està preocupada per la situació que es veu en el meu carrer dia rere dia. Escric al diari ja que he fet com dos escrits i he enviat dos mails amb fotos al correu de l´alcalde i no he obtingut resposta. Recorro a vosaltres per si podeu comunicar la situació que vivim jo i els meus veïns.
El problema principal és la ubicació d´uns contenidors d´escombraries situats just a la cantonada del meu carrer i que es troben davant del meu portal i que produeixen un munt d´escombraries i trastos de tot tipus que s´acumulen cada dia al terra del seu voltant, cosa que produeix molta brutícia i pudors que afecten tots el veïns que vivim en aquella cantonada. Les olors arriben a la nostra pròpia vivenda i la situació és insuportable, i més a l´estiu. No hi ha ni un ni dos contenidors, n´hi ha exactament set, i no només els utilitzen els veïns de quasi tot el barri sinó també els propietaris de negocis propers com els bars, botigues d´alimentació, forns de pa...
Desgraciadament en veure aquesta situació la gent posa més de la seva part en llençar coses de grans dimensions, com per exemple restes d´obres d´una vivenda, calefactors, terres de parquet, pintures, mobles encastats... o bé trastos vells. A més han incorporat una estructura per aparcar bicicletes justament davant seu, a sobre de la vorera, que impossibilita transitar-hi bé i ara es veu molta més ferralla.
He donat un parell de consells, com posar contenidors subterranis o bé posar un aparcament de motos ja que totes aparquen a la vorera, però es veu que no els ha convençut.
Confio que aquesta situació s´arregli aviat i que algú ens escolti.
-Ester Oya. Sant Feliu de Guíxols.
El Sr. Espadalé
Escoltar el Sr. Espadalé és escoltar més del mateix però amb to cançoner, que no fa res més que mostrar que està mancat de recursos alternatius a les propostes o decisions que planteja el govern d´Entesa de la Generalitat de Catalunya, en uns moments en què tothom esta mirant al cel, resant perquè plogui abans de l´estiu, almenys prou per sortir de la situació tan compromesa com la que ha provocat la manca d´aigua als embassaments, que durant vint-i-cinc anys han estat sota control i domini del grup polític que fou el creador de l´ACA, del qual ell forma part, i que també en fou conseller de Medi Ambient una temporada, durant la presidència a la Generalitat, del Sr. Jordi Pujol, que igual com ara no aporten cap alternativa al problema, aleshores tampoc es va mostrar cap iniciativa amb visió de futur per garantir el subministrament d´aigua per a «tothom» a qui es va autoritzar, protegir i beneficiar del creixement urbanístic d´arreu; però sí que mostra un especial interès a portar aigua del Roine, amb la il·lusió que València, Múrcia i Almeria, s´afegeixin al seu prec, que algun motiu especial deu tenir CiU en aquest transvasament, que és de coneixement per a tothom que els francesos obririen i tancarien l´aixeta quan els pagesos ho permetessin, perquè ells també reguen amb l´aigua del Roine, i ja sabem què fan amb els camions espanyols i catalans al pas pel seu país amb productes dels camps de l´Estat espanyol.
Sr. Espadalé, el problema de l´aigua d´aquests moments, si no plou s´ha de solucionar portant-la d´allà on n´hi hagi, dintre del nostre país, i sense perdre temps, s´ha de procurar invertir en infraestructures que permetin captar i retenir el màxim d´aigua plujana procurant que al mar hi arribi la que ens interessa que hi vagi, i així d´aquesta manera podrem mantenir el planeta més protegit de les inclemències del canvi climàtic, que la humanitat incivil ha provocat.
-Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.
