Si ens aturem a fer un xic de memòria ara que es parla i s'escriu a betzef de l'aigua -més aviat de la falta d'aigua per la contumaç sequera-, d'esquit?llentes recordarem que, d'ahir enllà, hem viscut uns quants períodes de sequeres; ni de bon tros aquest és el primer ni serà malauradament l'últim. Aquests episodis de sequera sempre s'han perllongat en el temps durant un, dos o més anys, seguits d'altres períodes de pluges més o menys abundoses.

La memòria històrica ens parla d'anys de sequeres extremes, que no deixen de confirmar el que els especialistes en meteorologia no es cansen a dir aquests dies: oblidem que el clima català és mediterrani i, per tant, amb pluviometria molt irregular. L'any 1973 va ser extremadament sec; els anys 1985 i 1986 va tornar a passar el mateix, igual que el bienni 1988-1989; del 1999 al 2003 va a tornar a ploure amb comptagotes. I ara arrosseguem els efectes de la falta de pluges des de l'any 2005.

Si l'estadística climatòlogica ens confirma des de fa molt de temps (els llibres també ens descriuren sequeres al segle XIX) que els períodes de sequera són cíclics, jo, tot d'una, em pregunto: en bé de què s'ha creat tant d'enrenou a causa de l'aigua? Potser els nostres governants en quaranta o més anys no han disposat de prou temps per ser previsors i proveir les infraestructures necessàries per tal de fer front a les conseqüències dels períodes cíclics de sequera?

La resposta que, sense solta ni volta hi trobo, és que, malauradament, vivim en un país on la improvisació és a tothora la nostra més fidel companya. Som, des de l'any de les tàperes, els reis de la improvisació, els reis dels pegats. I els nostres governants, que sempre caminen un pas enrere de la societat que representen, ens demostren que saben fer ús com cal de l'escaient tècnica de la improvisació; atribolen la perdiu llençant propostes, projectes i solucions d'emergència (nacional), per tal que després diguem que són els "salvadors de la Pàtria". Mentrestant, si més no, distreuen l'opinió pública de problemes de més difícil solució com la possible recessió econòmica que s'acosta a passos gegantins -no oblidem la dita: quan els Estats Units d'Amèrica es constipen Europa pateix una pulmonia, sempre s'ha complert.

Em fan molta gràcia totes aquestes "batalletes" que s'han muntat els polítics d'un signe i d'un altre al voltant de l'aigua. Si és millor fer transvasament o bé una "conducció", no cal dir que provisional. Si és millor construir dessalinitzadores o bé aprofitar els aqüífers abandonats. Si és millor el transvasament de l'Ebre o el del Segre, o bé el del Roine. Em fa molta gràcia que ara, de cop després de tants d'anys, es recordin de proposar solucions a l'abastament d'aigua precisament quan estem a les portes d'unes possibles restriccions d'aigua a la regió metropolitana de Barcelona. Ara precisament es recorden de fer propostes i projectes, ja que potser no han tingut prou temps per desenvolupar-les durant els períodes cíclics -i en van un grapat- de pluges abundants.

Potser hauríem d'aprendre tots plegats d'uns animalets tan insignificants com les formigues, que ajunten nodriments al bon estiu per tal d'aprofitar-los durant el cru hivern. Ja ho deia el gran físic i escriptor Benjamin Franklin al segle divuit: "Ningú predica millor que la formiga, i no parla".

Si els nostres governants no fossin llicenciats -àdhuc doctors- de la ciència de la improvisació, i no fessin ús partidista d'un tema tan important com l'aigua -o la falta d'aigua- potser, a hores d'ara, ens estalviaríem aquests lamentables enfrontaments entre territoris i, a més a més, totes aquestes "batalletes" artificialment creades per tal de pescar en riu revoltat un grapat de vots a les passades eleccions.

Portem tres anys consecutius de sequera i les estadístiques ens diuen que el canvi de cicle pluviomètric està a punt de tocar el final. Essent així, quan sobri l'aigua i el Ter, el Segre, el Fluvià, àdhuc el Llobregat, es desbordin, els nostres governants tiraran endavant tot aquest munt de propostes i projectes per solucionar l'abastament d'aigua del proper cicle de sequera? O bé romandran adormits una altra vegada a dins el calaix del despatx oficial, mentre des de la seva poltrona contemplen asseguts còmodament despreocupats com a fora plou a gavadals?

Llavors -no hi ha dubte que ho veurem- proposaran a rem i vela un munt de projectes i solucions d'emergència per tal de canalitzar adequadament les lleres dels rius a fi de pal·liar les inundacions dels conreus i els habitatges. Tal dit, tal fet: els reis de la improvisació.