L'actual decadència de Barcelona arrossegarà la resta de Catalunya, començant per Girona, potser la demarcació que tradicionalment ha mantingut una relació més natural i fluida amb la capital. Fins fa poc, la ciutat semblava invencible. Socialment, culturalment i econòmicament, Barcelona era superior a la resta de les seves competidores d'Espanya. Aquesta situació, propiciada per la modernització de l'Olimpíada de 1992, la va arribar a situar en una posició privilegiada a escala internacional, al costat de Londres, París, Berlín... Llavors, l'èxit va conduir a la suficiència, i d'aquí es va passar a la prepotència. La marca BCN gradualment ha deixat de funcionar com a reclam infal·lible, i els preus (de les cases a la zona alta a les llaunes de cervesa per als turistes de les Rambles) han pujat sense lògica. Girona s'ha beneficiat durant anys de la seva condició de satèl·lit. Per exemple, no podríem entendre l'esplendor de l'aeroport o la Costa Brava sense aquest factor. Però això, amb la decrepitud de Barcelona, s'acaba.
