L´espectacle dels Mossos a Torroella
Hem pogut veure a la televisió l´espectacle dels Mossos a Torroella des de Madrid estant, aquí on cada setmana hi ha manifestacions de tot tipus i colors, on llancen tomates, ous, cadires, taules i material de tot tipus a la policia, no s´entén que la policia més ben pagada de tot Espanya necessiti portar 40 mossos antiavalots per protegir la visita del president Montilla. Ni Sa Majestat el Rei quan visita algun lloc públic a Madrid porta tants policies al voltant.
En moltes manifestacions hi ha provocadors o gent que perd els nervis i llança coses, forma part de les manfiestacions, però per això la policia ha de ser pacient i actuar de manera proporcionada a la gravetat de la provocació. I veritablement una cadira, o encara unes cadires, llançades a la policia no són prou motiu per atacar els regants del Ter com si fossin terroristes, tal com hem pogut veure a través de les imatges. Alguna cosa no funciona dins del Departament d´Interior quan els Mossos actuen d´aquesta manera contra els pagesos.
I també els polítics catalans podrien reflexionar si és gaire habitual als països democràtics que la visita d´un president a un poble de deu mil habitants impliqui un estat de setge com el que hi havia a Torroella durant la visita del president Montilla. Tan lluny són els polítics de la gent que necessiten un munt de patrulles dels mossos i 40 antiavalatots per protegir-los?
Potser si escoltessin més la gent abans de prendre les decisions que tot Govern ha de prendre s´estalviarien aquestes desproporcionades i absurdes mesures de seguretat.
-Joan Maties García. Madrid.
Tota una vida?
Hosti, si en fot de temps? No hi posaria la mà al foc, però juraria que el meu primer partit va ser contra el Madrid d´en Sabonis. M´hi va portar la meva tia. Per culpa seva el Madrid de bàsquet sempre m´ha fet un mica de «tilín»? Ja amb més noció, tant jo com la meva família hem sigut uns incondicionals des de l´època dels play-off de descens. Quins temps, tu! Quina emoció. Quines celebracions a la pista amb els jugadors.
Des de llavors, cada diumenge de bàsquet hem sigut a Fontajau. Hi ha hagut anys millors i d´altres més mediocres. Què us he de dir? Hem vist grans figures visitants (tinc la firma d´en Darrel Armstrong!) i locals (qui recorda en Buck Johnson? fins que el van enganxar que es dopava?). Tota una vida. Hem compartit amb Fontajau les ressaques de molts diumenges postfarra, els nervis per l´examen de l´endemà o pel treball que hauria d´estar fent, la tristesa de l´amor no correspost, l´alegria de compartir el partit amb amics i persones estimades, l´emoció de rebre un somriure i una encaixada de mans d´un dels ídols (amb el temps he anat descobrint que també són persones normals?), la cruesa de les derrotes i la joia dels èxits (sí sí, hem guanyat títols!), l´espectacle de l´All Star, el talent a desfermat d´en Marc i els «coast to coast» de l´avi Kempton (quin xou d´home; però si ens va fer una botifarra i tot!), la tocada d´ous dedicada al públic d´en Tharon Mayes (al final van baixar ells?), l´encís de les millors cheerleaders del món del bàsquet, la botifarrada amb els jugadors i, està clar, l´arribada al món dels meus tres nebots!, grans aficionats al CB Girona.
No crec que ens meresquem que això s´acabi. Girona és menys Girona sense el seu equip de bàsquet, reflex de l´entrega i la humilitat dels gironins. Som-hi Girona?, per molts anys!
-Jordi Bell-lloch Corney. Campllong.
La sèquia Monar continua?
Sí, continua fins a desembocar a l´Onyar. Es neteja fins als Maristes, però es dóna la casualitat que en el tram descobert darrere l´Escola d´Hostaleria, la part que és visible, s´hi han acumulat molta quantitat d´algues que fan que l´aigua no tingui prou oxigen, però tambè hi ha objectes inversemblants com un carretó de supermercat, una cadira de bar i una paperera de ferro. Qui neteja aquest tros?
-Jaume Casellas Nonó. Girona.
