Demà, a migdia, hi haurà una concentració pacífica davant el Ministeri de Sanitat, a Madrid. Convoca la Plataforma de Famílies per la Psiquiatria del Nen i de l'Adolescent (www.plataformafamilias.org). Demanen el reconeixement de l'especialitat de psiquiatria infantil al nostre país, i han aconseguit ja el suport de més de tres-centes associacions. Una plataforma que va començar amb dotze mares que, amb empenta i decisió, van constituir-se en associació per reivindicar un dret fonamental per als nens i nenes del nostre país.
En efecte, a Espanya (juntament amb Lituània) no existeix l'especialitat de psiquiatria del nen i l'adolescent. És un fet total?ment anacrònic i que incompleix les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i dels organismes de la Unió Europea, que insisteixen en tres aspectes: que calen metges especialistes en Psiquiatria del Nen i de l'Adolescent, que calen uns serveis per a nens i adolescents diferenciats dels adults, i que cal una acces?sibilitat dels pacients a aquests serveis.
Aquells que hem volgut dedicar el nostre quefer professional a aquesta especialitat inexistent som conscients que hem emprès un camí marcat per la incertesa. La nostra formació està en funció d'un esforç constant i un compromís personal, coneixedors que estem donant un servei a la societat que el nostre Estat no reconeix. No deixem de ser pioners, aventurers. I això que des de l'any 1952 existeix una societat científica (l'Associació Espa?nyola de Psiquiatria del Nen i l'Adolescent) que ens agrupa i estimula a seguir treballant per aconseguir les millors condicions en la salut mental dels nostres nens i adolescents. I és que, malgrat la ceguesa de l'administració, un 10% dels nens i un 20% dels adolescents presenten algun trastorn en la seva salut mental que, si no es tracta correctament, podrà esdevenir crònic i persistir en l'edat adulta en un 60% dels casos, amb tota la despesa econòmica i la carrega humana que això suposa. L'absència d'aquesta especialitat té com a conseqüència que l'administració no pot garantir que un nen amb un trastorn mental sigui atès per un professional que tingui prou formació i experiència, pilars bàsics per a una bo?na atenció mèdica. Però, tanmateix, si manca l'especialitat, manquen les inversions per a la recerca, manquen serveis assistencials, manca la docència universitària, manca l'estímul de vocacions.
La manifestació de demà és un fet important. La societat civil pren consciència i s'ajunta a una reivindicació que la nostra societat científica ve fent des de fa tants anys. Ara només cal que hi hagi qui escolti les reivindicacions i que l'especialitat de psiquiatria del nen i de l'adolescent sigui una realitat a nostre país.
