Matí de divendres espès. Dues rodes de premsa sobre la repercussió dels pressupostos de la Generalitat de 2009 a les comarques de Girona. La primera del PSC i la segona de CiU. Suposo que no cal que els digui que els números dels uns no quadren amb els dels altres i que fins i tot poden arribar a ser oposats, com si uns parlessin dels pressupostos de Califòrnia i els altres dels del Líban. Sempre havia pensat que els números eren números i per tant incorruptibles però l'estratègia política fins i tot és capaç de corrompre les matemàtiques i aconseguir demostrar que una resta és una suma.
No entraré a intentar dirimir qui té la raó, ja que el bombardeig numèric que fan tots dos, converteix la paraula d'uns i la dels altres en una simple qüestió de fe. Comprenc que la socialista Pia Bosch defensi un projecte raonable de pressupostos "keynesians" de 2009 consistents a invertir en les potencialitats de cada comarca: Si el Ripollès té potencial turístic, el pressupost preveu invertir en comunicacions. Si l'Alt Empordà és un enclavament de mercaderies, inverteixen en el centre logístic de Vilamalla... i així anar fent comarca a comarca. Però també és raonable la dura (i inquietant) crítica de CiU: Asseguren que els pressupostos del Tripartit són paper mullat, ja que "els incompleixen sistemàticament". El convergent Eudald Casadessús assegura que durant el 2008 el Govern només ha executat el 18% del pressupost en matèria de política industrial, un 37% en matèria de polítiques d'ocupació, un 31% en habitatge i un 51% en política territorial. I, segons CiU, si s'analitza comarca per comarca, n'hi ha alguna que acumula un incompliment dels pressupostos del 122% en 3 anys. Aterrador!
Però insisteixo... és qüestió de fe! De les dues rodes de premsa d'ahir em quedo amb el debat sobre el mètode o sistema Alemany que Espanya i Catalunya han adaptat de forma sistemàtica, alegre i descontrolada en els seus pressupostos. És un sistema per burlar el dèficit públic sense deixar de fer infraestructures. Consisteix bàsicament a traslladar a anys futurs els diners que es gasten enguany. Per exemple: el 2009 es pagarà el desdoblament de la C-31 fins a Palamós quan ja està en ple funcionament. S'imaginen que els ciutadans poguéssim permetre'ns aquests luxes? Seria un caos.
El mètode alemany el va començar a aplicar el PP però ara s'ha descontrolat de tal manera que les administracions fan dos pressupostos: els tradicionals i els del mètode alemany. Un autèntic embolic. El que més m'estranya és que els alemanys -paradigma del rigor i de la seriositat- ideessin aquesta estratègia, més pròpia d'un listillo madrileny.
